L’estiu i el «craving». La diferència entre el desig i el plaer

Amb l’arribada de l’estiu, el consum social d’alcohol es troba molt més present: ho podem veure fàcilment passejant i observant les terrasses obertes a qualsevol racó. Els dies es fan més llargs, s’apropen les vacances d’estiu i, amb elles, una època que culturalment associem a la diversió, a deixar enrere les nostres preocupacions i rutines.

Els anuncis de cervesa que estrenen a la televisió en aquesta època de l’any desperten més expectatives, que els de cava durant el Nadal. Aquests anuncis no fan una altra cosa que reforçar aquesta associació que hi ha entre l’estiu, el consum de cervesa i la diversió. Quants de vosaltres seguiu considerant la cervesa una beguda refrescant que ens ajuda a hidratar-nos a l’estiu? I a sobre, com veiem en aquests anuncis, és el vehicle narratiu per mostrar-nos unes vacances fantàstiques i plenes d’intenses vivències.

Com se sent un addicte en rehabilitació davant de tants estímuls? Des dels Pisos Terapèutics d’FSC a Barcelona per a persones addictes a drogues, detectem en aquests mesos un augment del desig de consum d’alcohol. Per aquest motiu, una bona part dels grups i de les tutories individualitzades es dediquen a la recerca d’estratègies per pal·liar l’aparició del “craving” (de l’anglès, “desig incontenible”), i a com detectar-lo i distingir-lo del que anomenem “ganes de consumir”. Des d’un punt de vista científic, el “craving” el podem definir com un estat motivacional associat als efectes reforçants del consum de drogues.

Aquesta emoció provoca conductes d’aproximació i busca, igual que la por provoca conductes d’evitació i fugida. El “craving” sorgeix a causa del procés de sensibilització d’aquests sistemes motivacionals encarregats de processar estímuls rellevants per a l’organisme, com poden ser el de la recerca de menjar o el de reproduir-nos.

Metafòricament parlant, podem descriure l’addicció com un virus informàtic que s’instal·la en un lloc del cervell que no estava preparat per acollir-lo. Això provoca que aquests sistemes motivacionals utilitzin les mateixes estratègies que destinem per sobreviure, com pot ser la planificació de recerca d’aliment. Així que és important diferenciar el “craving” amb el simple plaer, ja que aquest no està relacionat amb l’experiència hedònica del consum.

El “craving” és el procés motivacional que té com a objectiu la recerca de la substància (“wanting”). Per això, la persona addicta és capaç de seguir buscant-la, tot i saber que aquesta ja no li provoca cap mena de plaer. Quan ja s’ha assolit aquest procés de sensibilització, tot i estar abstinent durant uns mesos o uns anys, després d’una etapa estressant o carregada d’estímuls com l’estiu, pot tenir un intens desig d’aconseguir la substància, encara que entengui racionalment que el seu consum li reportarà múltiples problemes.

Per això, és de vital importància el treball de la planificació setmanal, i parar atenció a les decisions aparentment irrellevants, com anar a platges on sabem que hi ha xiringuitos molt concrets, on hi posen música que pot ser un fort estímul, anar més sovint a terrasses, a dormir més tard…

A nivell de neuroimatge, s’ha demostrat que les persones addictes a alguna droga presenten més activitat en els circuits motivacionals del cervell, en resposta a estímuls a la substància o substàncies a la qual tenen dependència. Això provoca una intensa reacció emocional davant d’aquests estímuls.

És important poder transmetre tota aquesta informació als nostres usuaris i a les seves famílies, i poder rebre l’estiu com una etapa per poder gaudir i alhora poder-se protegir de possibles recaigudes.