Actualitat

Eugenia, de rebre suport a la Llar «La Mar» a acompanyar professionalment altres joves sota tutela

Va ser resident durant tres anys a la Llar d’Acolliment General i Atenció a la Infància i l’Adolescència «La Mar», un servei d’atenció residencial gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a la província d’Alacant, que té per objecte l’atenció d’infants i adolescents del sistema de protecció de la Comunitat Valenciana, i actualment hi treballa com a tècnica en Integració Social. La seva història reflecteix la importància de l’acompanyament professional. Ara ofereix a altres infants i adolescents el suport, l’escolta i la confiança que van ser tan importants per a ella durant el seu pas pel sistema de protecció.

Hi ha històries que permeten conèixer una mateixa realitat des de dues perspectives. És el cas d’Eugenia Martínez Rivero, tècnica en Integració Social de la Llar d’Acolliment General i Atenció a la Infància i l’Adolescència «La Mar», gestionada per l’FSC a la província d’Alacant. Durant tres anys va ser resident d’aquest servei i, després de formar-se en l’àmbit social, hi ha tornat per acompanyar altres infants i adolescents del sistema de protecció de la Comunitat Valenciana.

La seva arribada a la Llar no va ser fàcil. Abans havia viscut en un altre centre a Dénia, on tenia les seves amistats i el seu entorn. «Em va costar molt acceptar que m’havien canviat de recurs. Al principi era en un servei a Dénia, que és on tenia tota la meva vida i les meves amistats, i l’adaptació em va costar força. Això sí, aquí érem menys infants i adolescents i teníem més atenció per part dels professionals, cosa que em va ajudar molt personalment a millorar», recorda.

Segons explica, aviat va trobar a «La Mar» un ambient en què se sentia més acompanyada, gràcies també al nombre més reduït de residents i a una atenció més propera de l’equip professional. «Em vaig sentir molt més estimada, compresa i acompanyada. Gràcies als professionals d’aquest servei m’he convertit en la persona que soc ara, de la qual estic molt orgullosa», afirma.

D’aquella etapa conserva especialment el record d’educadors i educadores que es van convertir en persones fonamentals a la seva vida. Un dels moments que recorda amb més emoció és l’acompanyament que va rebre durant un judici, una situació especialment vulnerable per a ella. «Un dels moments més importants que vaig viure va ser el meu judici. Ja de per si va ser un moment molt difícil, però em vaig sentir molt acompanyada, acompanyada de veritat, no per simple protocol. Valoro moltíssim tot el suport i l’afecte que vaig rebre en aquell moment», explica.

Eugenia reconeix que va viure moments difícils durant l’adolescència, però destaca que l’equip professional no va deixar mai de confiar en ella. «Des del moment que vaig entrar al sistema de protecció tenia molt clar que no hi hauria retorn familiar, i tampoc no el volia, de manera que crec que aquesta acceptació em va ajudar a adaptar-me ràpidament a viure en un centre d’acollida. També és cert que vaig passar per etapes difícils pròpies de l’adolescència i de la meva història personal, i sé que moltes vegades no vaig ser l’adolescent més fàcil de portar, però el que més m’ha aportat viure en aquest centre és que no es van rendir mai amb mi. No vaig sentir que fos una menor més que passa pel sistema de protecció: vaig sentir que em tenien en compte i que els importava».

La seva vocació va sorgir arran d’una conversa amb la seva parella, que li va proposar estudiar Integració Social per poder treballar en centres d’acollida i ajudar altres joves. La idea va anar guanyant força fins a convertir-se en el seu projecte professional. Tornar a la mateixa Llar on havia viscut té per a ella un significat especial: «Estic molt contenta d’haver aconseguit una plaça al mateix recurs i, alhora, m’hi sento com a casa».

La seva experiència com a jove tutelada influeix directament en la seva manera de treballar. Té clars els seus objectius: «Que se sentin estimats, escoltats i que mai no sentin que són un número més». També considera que conèixer des de dins algunes de les dificultats de l’adolescència li permet comprendre millor determinades conductes i ajudar els i les joves a expressar les seves preocupacions.

Ara, des de l’altre costat, també entén millor les responsabilitats i les dificultats de l’equip professional. Des d’aquesta doble perspectiva, la seva mirada sobre el sistema de protecció és crítica. Considera que hi falta personal i que encara hi ha serveis que no s’adapten prou a les necessitats individuals de cada infant. També reclama més suport per als i les joves que han de deixar les llars en complir 18 anys. «Hi ha molt pocs recursos i moltíssima demanda. Jo vaig tenir la sort de poder independitzar-me amb la meva parella, però molts altres nois i noies no tenen aquesta mateixa oportunitat», adverteix.

Un altre aspecte que la preocupa és l’estigma social que encara envolta les persones que viuen en centres de protecció. Recorda que, quan explicava la seva experiència, algunes persones li preguntaven què havia fet per acabar-hi. Davant d’aquest prejudici, reivindica una realitat que considera necessari visibilitzar: «El pensament generalitzat és que som delinqüents o que hem fet coses horribles, quan la realitat és que som les víctimes de les situacions que ens ha tocat viure, i per aquest malentès, en molts casos se’ns aparta».

Als infants i adolescents que actualment viuen en centres de protecció els transmet un missatge d’esperança: «Entenc perfectament el que estan passant i com se senten, però se’n poden sortir. Aquí serem nosaltres per ajudar-los i donar-los suport en tot el que necessitin. Encara que és normal que se sentin sols, sempre hi serem per a ells».

Avui Eugenia sent que ha trobat el seu lloc professional. Tot i que de petita somiava ser biòloga, la seva experiència en aquest àmbit li ha canviat les prioritats. «Per dur que hagi estat el dia, me’n vaig a casa amb un somriure, i m’agrada pensar que d’alguna manera puc ajudar els i les menors com em van ajudar a mi en el seu moment com a jove tutelada», confessa.

En resumir el que ha significat passar de ser una adolescent del sistema de protecció a treballar com a professional en el mateix àmbit, tria una paraula: «Orgull». Una història que recorda la importància d’oferir a cada infant i adolescent una atenció propera, individualitzada i lliure de prejudicis, i que posa de manifest com l’acompanyament rebut pot deixar una empremta per a tota la vida.

La història d’Eugenia reflecteix l’impacte que pot tenir un acompanyament professional proper i continuat en la vida d’infants i adolescents que travessen situacions difícils. També posa en valor la tasca que duu a terme la Fundació Salut i Comunitat (FSC), a través de recursos com la Llar «La Mar», que ofereix protecció, atenció individualitzada i oportunitats per construir nous projectes de vida. Una feina que va més enllà de l’atenció quotidiana i que es fonamenta en crear vincles de confiança, escoltar i reconèixer les capacitats de cada persona. Com demostra Eugenia, l’acompanyament rebut pot deixar una empremta duradora i convertir-se en una oportunitat per ajudar altres persones.

Entradas recientes

L’FSC impulsa l’autonomia i la vida independent de les persones amb discapacitat psicosocial a través de dos programes subvencionats a Alacant

La Fundació Salut i Comunitat (FSC) continua reforçant el seu compromís amb l’autonomia personal, la…

4 hores hace

La Residència per a persones amb diversitat funcional Relleu viu una nova experiència cinematogràfica al Festival de Sitges

El passat mes d’octubre, un grup de persones usuàries i professionals de la Residència per…

1 setmana hace

L’FSC comparteix la seva experiència en salut mental comunitària i el seu treball en xarxa a la jornada “Tejiendo redes en salud mental” de Castelló

La Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha participat recentment a la jornada “Tejiendo redes en…

1 setmana hace

“Em sento molt afortunada d’haver trobat l’Espai Ariadna de l’FSC i d’haver conegut persones que han confiat en mi sense jutjar-me”

Sortir d’una situació marcada per la violència i les addiccions no és un camí senzill.…

1 setmana hace