L’FSC comparteix la seva experiència en salut mental comunitària i el seu treball en xarxa a la jornada “Tejiendo redes en salud mental” de Castelló

La Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha participat recentment a la jornada “Tejiendo redes en salud mental”, celebrada a Castelló, amb la intervenció de Belén Sánchez Garcés, directora dels programes sociosanitaris CIBE Castelló, IMMA i La Llar Primer, en una taula rodona sobre bones pràctiques comunitàries. Així mateix, María Valls, psicòloga i coordinadora del CIBE de Castelló, s’ha encarregat de moderar les diferents intervencions de la jornada. La participació de l’FSC en aquesta trobada ha permès compartir experiències, visibilitzar bones pràctiques i enfortir la col·laboració entre els recursos que treballen en l’àmbit de la salut mental.

El passat 23 d’octubre, la Fundació Salut i Comunitat (FSC) va participar en la jornada tècnica i comunitària “Tejiendo redes en salud mental” (Teixint xarxes en salut mental), celebrada a l’Edifici Borrull de Castelló. La iniciativa, organitzada per la Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de Castelló, es va emmarcar en la programació municipal del Mes de la Salut Mental.

La trobada va reunir més de 150 professionals, representants institucionals, associacions i entitats socials de la província, amb l’objectiu de generar un espai d’intercanvi d’experiències, enfortir la coordinació entre recursos i reflexionar sobre la importància del treball comunitari en la prevenció, l’atenció i l’acompanyament de les persones amb problemes de salut mental.

La participació de l’FSC en la jornada es va articular entorn de dues intervencions. D’una banda, Belén Sánchez Garcés, directora dels programes sociosanitaris CIBE Castelló, IMMA i La Llar Primer, va participar com a ponent en la taula rodona “Bones pràctiques comunitàries en salut mental: recursos, experiències i xarxes de suport a Castelló”. De l’altra, María Valls, psicòloga i coordinadora del CIBE de Castelló, va ser l’encarregada de moderar les diferents intervencions de la jornada.

Durant la seva intervenció, Belén Sánchez va exposar l’experiència del CIBE de Castelló i la feina feta al llarg dels darrers anys per identificar i documentar les dificultats que troben les persones en situació de sensellarisme i amb problemes greus de salut mental per accedir a l’atenció hospitalària, especialment en situacions de crisi. A partir d’aquesta anàlisi, i en col·laboració amb la Taula Tècnica de Persones Sense Llar de Castelló, es van elaborar diverses propostes adreçades a millorar els circuits d’atenció i oferir respostes més adequades a les necessitats d’aquestes persones.

En aquest context, es van donar a conèixer els resultats d’una experiència pilot centrada en l’habilitació de circuits específics d’atenció urgent per a persones usuàries del CIBE que travessen situacions d’especial complexitat. Es tracta de persones en què conflueixen diversos factors de vulnerabilitat, com la situació de sensellarisme, el consum de substàncies, la manca de diagnòstic i l’absència o fragilitat d’una xarxa de suport sociofamiliar. La concurrència d’aquestes circumstàncies pot agreujar la seva situació i augmentar considerablement el risc per a la seva salut i integritat.

Així mateix, el paper dels recursos comunitaris és clau en la detecció precoç de situacions de risc i en l’acompanyament de les persones afectades. En aquest àmbit, el CIBE disposa d’eines i capacitats específiques per identificar possibles descompensacions, mantenir el vincle de les persones usuàries amb l’equip professional, facilitar l’administració dels tractaments farmacològics i fer un seguiment continuat de la seva evolució. Aquesta tasca de proximitat és fonamental per connectar de manera més àgil i eficaç les necessitats detectades al recurs amb l’atenció especialitzada que ofereix el sistema sanitari.

En aquest sentit, els resultats obtinguts a través d’aquestes vies de coordinació han suposat una millora considerable en l’atenció de les persones participants. Entre els principals avenços, destaquen l’obtenció de diagnòstics dins del sistema sanitari, l’inici immediat de tractaments farmacològics al mateix centre i una millor continuïtat assistencial després de l’estabilització de les crisis, cosa que facilita l’accés posterior a les unitats de salut mental. Igualment, s’ha incrementat el nombre d’ingressos hospitalaris en situacions de crisi greu en què les persones comptaven amb acompanyament professional, i ha millorat l’atenció rebuda als serveis d’urgències.

Més enllà de les millores en els circuits assistencials, l’experiència també ha permès identificar beneficis directes en les persones ateses, com la reducció dels consums d’alt risc i de les conductes agressives, una millora de l’autocura i del coneixement de la pròpia malaltia, així com una disminució dels conflictes amb l’entorn comunitari i dels processos de judicialització associats a determinats comportaments.

Per tancar la seva intervenció, Belén Sánchez va subratllar que identificar i documentar les dificultats que presenten els diferents sistemes d’atenció, i traslladar aquesta informació a les persones i els organismes responsables, constitueix un primer pas imprescindible per impulsar millores. Així mateix, va destacar la importància d’avançar cap a la protocol·lització d’aquestes bones pràctiques, de manera que els circuits de coordinació i actuació no depenguin exclusivament de la voluntat o la disponibilitat de determinats professionals, sinó que es consolidin com a procediments estables. L’objectiu últim és garantir una atenció de qualitat i afavorir que totes les persones puguin exercir efectivament el seu dret a la salut, independentment de les seves circumstàncies personals i socials.

Per la seva banda, María Valls, psicòloga i coordinadora del CIBE de Castelló, va participar com a moderadora de la jornada, acompanyant i dinamitzant les diferents intervencions, facilitant el diàleg entre professionals i posant en relleu les principals idees i aprenentatges de cada experiència compartida.

Al llarg de la jornada es van abordar diferents dimensions de la salut mental comunitària, des de l’acompanyament terapèutic i la importància dels vincles comunitaris fins a la detecció precoç, la coordinació entre els àmbits sanitari i educatiu, la participació social i l’acompanyament orientat a afavorir l’autonomia i la inclusió.

La jornada va ser clausurada per Clara Adsuara, regidora de Benestar Social i Gent Gran de l’Ajuntament de Castelló, i va reunir també representants institucionals i professionals de diferents àmbits relacionats amb la salut mental, afavorint l’intercanvi d’experiències i perspectives entorn de l’atenció i l’acompanyament comunitari.

La participació de l’FSC en aquesta jornada ha permès compartir la feina dels seus programes a Castelló, visibilitzar bones pràctiques i reforçar la col·laboració entre els recursos implicats en la salut mental comunitària. Des de l’entitat, agraïm a l’Ajuntament de Castelló la invitació, així com el reconeixement i el suport rebuts, que ens animen a continuar treballant en xarxa per promoure una atenció més accessible, integral i centrada en les persones.