“Em sento molt afortunada d’haver trobat l’Espai Ariadna de l’FSC i d’haver conegut persones que han confiat en mi sense jutjar-me”

Sortir d’una situació marcada per la violència i les addiccions no és un camí senzill. Requereix temps, suport i, sobretot, l’oportunitat de tornar a confiar i reconstruir un projecte de vida propi. A través de la seva experiència a l’Espai Ariadna de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), A. comparteix el seu procés de recuperació, els reptes que ha hagut d’afrontar com a dona i la importància de rebre una atenció que abordi tant la violència viscuda com les addiccions. En aquest testimoni, també posa veu a l’estigma, els prejudicis i el judici social que encara acompanyen moltes dones, i reivindica la necessitat d’escoltar, comprendre i acompanyar sense jutjar.

– Què et va portar a prendre la decisió de trencar amb la situació de violència i consum que vivies i començar el teu procés de recuperació?

Va arribar un moment en què necessitava sortir de la situació que m’estava fent mal. La violència i el consum formaven part d’una etapa de la meva vida en què no estava bé. Fer el pas no va ser fàcil, perquè sortir d’una situació així no consisteix només a marxar: també has de començar a reconstruir-te per dins. Vaig necessitar ajuda i vaig decidir donar-me l’oportunitat de començar de nou.

– Com vas arribar a l’Espai Ariadna de l’FSC i què va significar per a tu trobar aquest recurs?

Hi vaig arribar a través dels recursos d’acompanyament. Necessitava un lloc on poder treballar tant la violència viscuda com les addiccions, perquè per a mi estaven relacionades i necessitava una atenció integral.

En el meu cas, arribar a l’Espai Ariadna va ser un punt d’inflexió. Vaig trobar un lloc on podia començar a centrar-me en mi mateixa i en la meva recuperació. Al principi tenia molta feina interior per fer, però a poc a poc vaig anar guanyant seguretat, vaig aprendre a reconèixer les meves emocions i vaig anar recuperant la confiança en mi mateixa.

– Quins aspectes de l’Espai Ariadna destacaries com a especialment importants i que t’han acompanyat en el teu procés de recuperació i de reconstrucció del teu projecte de vida?

Per a mi és un conjunt de coses. Quan ets en una situació així, no només has de sortir del que t’envolta, sinó també treballar el que et passa per dins. Necessites un espai segur on poder desenvolupar-te interiorment i aprendre, no només allunyar-te de l’addicció o de la situació de violència. A l’Espai Ariadna treballem diferents àrees de la nostra vida. Hi ha grups de violència i addiccions, atenció psicològica individual i acompanyament educatiu. També treballem objectius relacionats amb l’autonomia, la formació, la feina i la convivència. No es tracta només d’estar en un lloc segur, sinó de conèixer-te, adquirir eines i preparar-te per construir una vida pròpia.

– Quina relació creus que hi ha entre les situacions de violència viscudes i el consum de substàncies? De quina manera es poden influir mútuament?

En la meva experiència, la violència i les addiccions estaven molt relacionades i es van anar fent mal mútuament. El consum pot convertir-se en una manera d’intentar no sentir o d’escapar del que estàs vivint, però no resol el dolor. Per això crec que és important treballar totes dues coses. No n’hi ha prou amb deixar de consumir: també necessites treballar les ferides emocionals i aprendre altres maneres d’afrontar el que sents.

– Sabem que els grups de violència i addiccions que es fan al centre t’han ajudat. Concretament, què t’han ofert?

Els grups de violència m’han ajudat a posar nom a coses que havia viscut i que potser abans no sabia identificar. He après a reconèixer comportaments que no són amor, a entendre millor els límits i a donar valor a les meves pròpies necessitats. També he après que no soc responsable de la violència que una altra persona exerceix sobre mi.

Els grups d’addiccions m’han ajudat a entendre millor la meva relació amb l’alcohol, a reconèixer situacions de risc i a prendre consciència que la recuperació necessita un compromís diari. He après que no es tracta únicament de no consumir, sinó de trobar altres maneres de gestionar les emocions i afrontar les dificultats sense recórrer a l’alcohol. Per a mi, mantenir l’abstinència ha estat un èxit important.

D’altra banda, els grups són un espai terapèutic i segur on ens donen eines per entendre què ens porta a consumir, a través de les emocions, de com ens sentim i de com podem gestionar el que ens passa. Es tracta d’aprendre a sostenir les emocions, viure-les i transitar-les, sense recórrer a una ajuda exterior com l’alcohol. La por, les ganes d’escapar, la impaciència, la infelicitat o la dificultat per confiar també formen part de la vida. No podem estar sempre feliços ni pretendre que tot surti bé. Cal aprendre a travessar el que ens passa, tal com ve, sense intentar mantenir constantment un estat de felicitat.

– Què t’ha aportat l’atenció psicològica individual?

M’ha ajudat a mirar cap endins i a donar espai a emocions que durant molt de temps em costava afrontar, especialment la tristesa. He après que no l’he de tapar ni fugir-ne, sinó que la puc sentir i transitar sense que em destrueixi. No podem estar bé tot el temps, però tampoc no estarem sempre tristos. Les coses canvien i hem d’aprendre a portar-les, sense anar als extrems. Per a mi, aprendre a estar amb les meves emocions ha estat un dels èxits més grans d’aquest procés.

– Què has descobert de tu mateixa durant aquest temps?

He descobert que tinc més capacitat del que pensava, que soc constant i que puc comprometre’m amb la meva recuperació. També, que ser forta no vol dir poder amb tot sola. Estic aprenent a demanar ajuda, a posar límits i a tractar-me amb més respecte. I estic descobrint que puc tornar a confiar en mi mateixa.

D’altra banda, he après que les coses es construeixen a poc a poc. No pots voler-ho tenir tot immediatament ni canviar el que sents en deu minuts. De vegades, una acció petita o simplement sostenir-te i respirar un dia més ja suma molt, encara que en aquell moment no ho sembli.

– Al llarg del teu procés has hagut d’afrontar diferents reptes i dificultats. Quins han estat els més importants i com els has superat?

Una de les dificultats més grans que he tingut ha estat afrontar les meves emocions sense escapar-ne i aprendre a conviure amb la tristesa. També ha estat un repte mantenir l’abstinència i reconstruir la meva confiança. De vegades el procés remou moltes coses, però he après que avançar no vol dir estar bé cada dia, sinó continuar treballant fins i tot quan hi ha dies difícils.

– Sabem que, d’alguna manera, has sentit l’estigma social, el judici, els prejudicis o la discriminació…

Sí, he sentit que m’han jutjat i humiliat sense conèixer realment la meva història. També he hagut de posar límits en el meu entorn perquè m’he adonat que algunes relacions em perjudicaven. De vegades, les persones que tens a prop intenten oferir solucions pensant que són les millors per a tu, però això no vol dir necessàriament que t’estiguin ajudant a conèixer-te o a trobar el teu propi camí.

Crec que encara hi ha molt de desconeixement sobre la violència de gènere i les addiccions. De vegades es jutja les dones sense conèixer què hi ha darrere de la seva situació, com si ser-hi fos una elecció. A més, penso que hi ha una diferència en la manera de percebre les addiccions en homes i dones. A les dones se’ns exigeix poder amb tot, cuidar dels altres i sostenir moltes responsabilitats. Sembla que no puguem tenir un problema o passar per una situació difícil. Necessitem més comprensió i menys judicis.

Per això em sento molt afortunada d’haver trobat l’Espai Ariadna de l’FSC i d’haver conegut persones que han confiat en mi sense jutjar-me. No m’ha calgut explicar-los gaire: simplement m’han escoltat. M’ha costat treure les meves emocions, però ara les puc expressar i viure. Per a mi és molt important poder dir com em sento, reconèixer que no estic bé i acceptar que no puc amb tot.

També he après que demanar ajuda és important, fins i tot quan es tracta de persones amb qui no tens un vincle previ. Aquest vincle es construeix en cada petit gest, en l’escolta i en la possibilitat d’expressar-te i plorar sense sentir que has de poder amb tot.

– En quin moment del teu procés et trobes ara?

Ara estic construint una vida amb més estabilitat, seguretat i autonomia. He acabat una formació sociosanitària, estic pendent de les pràctiques i he començat a tenir experiències laborals.

També estic treballant per crear una xarxa de suport fora del recurs i trobar espais segurs. Continuo a l’Espai Ariadna, però soc en una etapa en què vull consolidar tot el que he après i continuar avançant.

– Per acabar l’entrevista, què li diries a una dona que està passant per una situació semblant a la que has viscut tu?

Li diria que tingui coratge, que no està sola i que no es jutgi. Que no es mereix el que li està passant i que pot sortir d’aquesta situació. No ha de poder amb tot sola. També li diria que demanar ajuda és una habilitat, no una debilitat. Cada procés és diferent i cada persona necessita el seu temps per tirar endavant. Hi ha sortida, encara que al principi no la puguis veure. I, sobretot, que no ha perdut el seu valor com a persona: pot retrobar-se amb si mateixa i construir una vida diferent.