«Crec que aporto simpatia, la meva manera de ser, intento ser afectuós… encara que el bon humor no sempre m’acompanya»

Paco Plá té 54 anys i és usuari des de fa un any de la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu de la Generalitat Valenciana, gestionada i dirigida per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Tant l’equip professional del servei, com ell mateix, i els seus companys/es, el defineixen com una persona afectuosa, conciliadora i amic dels amics/es, cosa que descobrireu al llarg d’aquesta entrevista pel seu tracte proper i amable. 

– Paco, sabem que et trobes fent les maletes per anar-te’n de cap de setmana a casa teva, a la ciutat d’Alacant. Il·lusionat?

Doncs, per ser-te sincer, no gaire. Trobaré a faltar una noia, que és també usuària del centre, encara que tornar a casa sempre està bé també.

– Una noia amb qui especialment has congeniat al centre?

És així, hem congeniat molt bé. Tenim una bonica relació que s’ha anat forjant durant aquest any que porto residint al centre. És una persona molt afectuosa, m’agrada molt la seva manera de ser.

– I podem dir el nom d’aquesta noia?

Sí, és clar. Tere.

– A més d’haver conegut la Tere, què és el que més t’agrada de la vida al centre?

Sobretot, la possibilitat que m’ha brindat de conèixer persones noves. Em porto bé amb tots els companys/es. Em diuen que sóc un bon amic.

– I del servei, en si?, què destacaries?

Les instal·lacions del centre em sembla que estan molt bé. El menjar també, encara que no m’agraden totes les verdures.

M’agrada tot en general, estic content al centre.

– Sabem que és la primera vegada que resideixes en un servei d’aquestes característiques. Com ha estat el procés d’adaptació aquest any?

 Sí que és cert que ha estat molt el canvi, però crec que m’hi he integrat bé. He conegut aquesta noia, Tere… És molt afectuosa…

– Sí, sí, ja em deies. I què creus que aportes tu als teus companys/es, als/les professionals…?

Crec que aporto simpatia, la meva manera de ser, intento ser afectuós… encara que el bon humor no sempre m’acompanya.

Depèn del dia, però en general ho porto bé.

– Canviant de tema, quines són les teves aficions?

M?agrada el cinema, la música i el futbol.

– Alguna cosa en particular?

Sí, la meva pel·lícula favorita és “Els mercenaris”, en què surt Sylvester Stallone, que explica la història d’un grup de mercenaris, contractats per infiltrar-se en un país sud-americà i enderrocar el dictador.

Per altra banda, m’agrada la música romàntica espanyola. Cantants com Enrique Iglesias, David Civera i David Bisbal.

A més, m’agrada col·leccionar cromos de futbol.

– Finalment, a la revista del centre, sé que et van preguntar pels teus desitjos en aquests moments, ens podries dir què vas contestar?

Sí, és clar. Els meus tres desitjos són tenir salut, diners i amor.

– Per aquest ordre?

No exactament. Primer posaria la salut, després l’amor i, finalment, els diners.

– Això està molt bé. Em sembla que coincidim.

Que bo!, doncs amb això guanyo una nova amiga!

– És clar!

L’entrevista ha estat molt entretinguda, gràcies.