FSC incideix a trencar l’estigma i garantir la inserció sociolaboral de persones amb addiccions a una jornada a Palma de Mallorca

La nostra companya Sandra Tatay, directora del Servei d’Inserció Sociolaboral de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha participat a la jornada “Obrir oportunitats: incorporació sociolaboral i addiccions”, celebrada recentment a Palma de Mallorca, organitzada per la UNAD, la Xarxa d’Atenció a les Addiccions, que va reunir administracions públiques, entitats socials i professionals. FSC, amb més de 15 anys d’experiència en programes d’orientació, inserció i intermediació laboral, forma part de la Comissió d’Incorporació Sociolaboral d’UNAD, que assessora i coordina iniciatives per facilitar l’accés a col·lectius vulnerables, especialment aquells afectats per addiccions.

Durant la seva intervenció en aquesta jornada, celebrada en el marc del Dia Internacional del Treball, Sandra Tatay, coordinadora de la Comissió d’Incorporació Laboral d’UNAD, va subratllar que la inserció laboral va més enllà d’aconseguir feina: és un procés d’acompanyament que involucra empreses, administració i societat, a més que segueix sent un desafiament per a la intervenció social i les polítiques públiques. «En el cas de les addiccions, aquest accés a l’ocupació es pot trobar amb moltes barreres i dificultats pels prejudicis i l’estigma. Això perpetua la situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió».

La directora del Servei d’Inserció Sociolaboral de FSC va assenyalar que la responsabilitat de la incorporació laboral no pot recaure únicament a la persona, ni a l’entitat que acompanya. «Entendre les addiccions com un fenomen estructural, exigeix ​​un abordatge que vagi més enllà i plantejar-nos un impacte a nivell de teixit empresarial, de l’administració i social, en el sentit més ampli». A més, ha advertit que «la inserció laboral ha de considerar la diversitat de factors d’exclusió que sovint conflueixen. En el cas d’addiccions, hem de promoure la identificació de llocs de treball que suposin situacions de risc, per anticipar aquesta situació i abordar-la amb la persona i acompanyar-la en el procés d’incorporació».

D’altra banda, va incidir en la necessitat de finançament per desenvolupar aquestes actuacions d’orientació, així com de formació per dotar de millora competencial i inserció laboral, recalcant «la necessitat de donar visibilitat d’aquesta problemàtica a tots els nivells: administració (perquè segueixi estant a l’agenda política); empreses (per fer efectiva la incorporació laboral) i social (per trencar i combatre amb el»).

També va parlar de la importància de «aprofitar la potència del treball en xarxa, com a espais d’aprenentatge, cocreació… En definitiva, espais per pensar i respondre preguntes com què podem fer diferent? Això serveix per generar incidència, per crear espais on alçar la veu, perquè no es desviï l’atenció, en relació amb la defensa de drets socials, perquè la diversitat d’entitats ens ofereix diversitat de mirades».

Així mateix, es va referir a altres dificultats que impacten en els serveis i programes d’acompanyament: “la durada limitada de programes o la manca de continuïtat per manca de finançament, fa que moltes vegades els itineraris no s’ajustin a la necessitat d’itineraris llargs i sostinguts. per si sola, no garanteix superar la situació de precarietat».

Finalment, va dir que el que cal són empreses i una societat disposades a trencar amb l’estigma i canviar el relat sobre les addiccions, així com una administració pública que garanteixi recursos estables, no només conjunturals. «La inserció sociolaboral de persones amb problemàtiques d’addiccions, per tant, no és un repte tècnic, sinó un repte de mirada, de repartiment de responsabilitats i de coherència entre allò que diem i allò que fem com a societat», va afirmar.

La jornada, finançada per la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, va incloure una taula rodona amb experiències d’inserció sociolaboral i un taller pràctic sobre eines d’ocupació.