El valor del voluntariat en la recuperació i el benestar de dones víctimes de violència de gènere i addiccions

Abans de res, vull agrair l’oportunitat de participar com a voluntària als Pisos d’acollida per a dones i els seus fills i filles víctimes de violència de gènere amb problemes de consum de drogues de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona.

Vaig decidir formar part d’aquest projecte perquè considero que totes les persones mereixen una oportunitat per reconstruir la vida i recuperar el benestar. Moltes d‟aquestes dones han travessat situacions de gran vulnerabilitat marcades per la violència, l‟exclusió social i, en molts casos, per problemes d‟addicció. Aquestes experiències solen deixar profundes seqüeles emocionals que afecten l’autoestima, la confiança i la capacitat de projectar-se cap al futur. Per això, crec que és fonamental que puguin tenir espais segurs, així com professionals i persones voluntàries que les acompanyin en els seus processos de recuperació. Poder formar part d’aquest acompanyament suposa per mi una experiència profundament enriquidora, tant a nivell personal com humà.

La meva tasca com a voluntària consisteix a impartir classes de ioga a les dones residents. Considero que aquesta pràctica pot aportar beneficis especialment valuosos en un context com aquest, ja que ofereix un espai de calma i autocura que moltes vegades ha estat absent a les seves vides. A través de la respiració conscient, el moviment i l’atenció plena, el ioga els permet aturar-se, escoltar les necessitats i reconnectar amb el seu cos des d’una perspectiva amable i respectuosa.

Aquesta dimensió resulta particularment important en dones que han patit violència de gènere, ja que sovint aquestes experiències generen una desconnexió corporal i emocional. El ioga pot contribuir a recuperar la sensació de seguretat al propi cos, afavorir la regulació emocional i proporcionar eines per gestionar l’ansietat, l’estrès o els pensaments intrusius. A més, fomenta l’autoestima i la confiança personal, aspectes essencials per afrontar els canvis i els desafiaments que implica qualsevol procés de recuperació.

Compartir aquest camí amb elles és una experiència molt valuosa, tant amb els que arriben motivades des del principi com amb les que mostren més resistència o inseguretat. Al començament, algunes se senten observades o creuen que no seran capaces de fer la pràctica, però a poc a poc van descobrint que el ioga no exigeix ​​rendiment ni perfecció, sinó presència i escolta. És molt gratificant observar la seva evolució: com exploren la pràctica durant els dies en què no compartim classe, com realitzen les seves propostes, comparteixen els seus èxits, mantenen la constància i es recolzen mútuament. Aquests petits avenços reflecteixen no només una millora en la pràctica física, sinó també un augment de la confiança en les pròpies capacitats.

Un altre aspecte especialment significatiu és la creació de vincles entre les participants. Les classes es converteixen en un espai compartit on es poden sentir acompanyades, reconegudes i compreses. La possibilitat de construir relacions basades en el respecte, la cooperació i el suport mutu contribueix a combatre l’aïllament que moltes han experimentat i enforteix el sentiment de pertinença a una comunitat.

A més d’afrontar les conseqüències de la violència soferta, moltes han d’enfrontar-se a processos de recuperació relacionats amb les addiccions. A això se sumen les dificultats econòmiques, la recerca de feina i la responsabilitat de tenir cura dels fills i filles. Totes aquestes circumstàncies fan que el seu procés de recuperació sigui complex i requereixi una intervenció integral que contempli tant les necessitats materials com les emocionals i socials. Per aquest motiu, és imprescindible que disposin de recursos especialitzats i d’una xarxa de suport sòlida que els permeti avançar de manera sostinguda cap a una vida més autònoma.

Estic convençuda que, amb els recursos adequats i l’acompanyament necessari, aquestes dones poden recuperar la seva autonomia, enfortir-ne les capacitats i desenvolupar-ne tot el potencial. En aquest procés, el ioga no constitueix una solució aïllada, sinó una eina complementària que pot afavorir el benestar físic i emocional, promoure l’autoconeixement i oferir recursos útils per fer front a les dificultats quotidianes. Poder contribuir, encara que sigui modestament, a aquest camí de recuperació i creixement personal és una experiència que considero profundament valuosa i transformadora.

 

Carmina Araez, voluntària dels Pisos d’acollida per a dones i fills i filles víctimes de violència de gènere amb problemes de consum de drogues de FSC.

---