El treball en xarxa amb perspectiva de gènere des del Servei d’Acolliment i Recuperació del Segrià (Lleida)

En la nostra societat actual, de canvis constants i amb nous models de família emergents, cada vegada ens trobem amb situacions més complexes, on les formes d’intervenció tradicionals amb les famílies no donen respostes prou eficaces. Per aquest motiu, es fa necessari un model interdisciplinari i de treball en xarxa.

El concepte de treball en xarxa va més enllà del que es refereix a coordinació, elaborar un saber col·lectiu, en què cada professional aporta coneixements propis de la seva disciplina. Es pren consciència de la capacitat d’incidir en una realitat concreta i millorar-la. Les dinàmiques que genera el treball en comú possibiliten anar ampliant l’abast de la xarxa i les seves actuacions.

Segons Eulàlia Bassedas,  psicòloga, que ha estat professora a la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB i ha participat en activitats de formació permanent del professorat i en la formació de psicopedagogs, els sabers són fragmentaris, la persona és total i les situacions són complexes, visió que compartim. Per tant, per entendre algunes situacions i per potenciar el desenvolupament de les persones, es necessiten els diferents coneixements psicològics, educatius, socials…

Davant d’una realitat complexa com és la situació de les dones, i dels infants i adolescents víctimes de violència masclista, l’atenció ha d’abastar tots els aspectes de l’estructura personal i social de les dones ateses i de les filles i fills, i no només els propis aspectes danyats per la situació de violència masclista. Hem de tenir en compte tots els àmbits d’actuació, el moment evolutiu en què es troben i les necessitats de cada família. Es fa necessari partir d’un model de treball integral, amb perspectiva de gènere, i interdisciplinari per poder oferir una atenció més global.

El treball en xarxa i la coordinació constitueixen una base fonamental del treball amb les situacions de violència masclista, en el qual participa la dona com a responsable última del seu procés vital. Des del Servei d’Acolliment i Recuperació del Segrià (Lleida) per a dones víctimes de violència masclista i els seus fills i filles, gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i pertanyent al Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, apostem per la col·laboració i coordinació amb els dispositius de la comunitat o d’altres institucions.

En aquest sentit, establim mecanismes de participació i coordinació a diferents nivells que garanteixin la col·laboració dels organismes que operen a la comunitat, amb unes línies d’actuació i protocols. Es garanteixen espais periòdics de coordinació per permetre el treball en comú, compartint els coneixements i experiències entorn a l’atenció a la dona, infants i adolescents.

S’ha de garantir una continuïtat en la intervenció, tot tractant d’evitar duplicitat i contradiccions en l’atenció. Això comporta la necessitat d’una adequada i eficaç col·laboració entre els i les professionals i totes les institucions. En definitiva, suposa una millora de l’eficiència i eficàcia dels processos i un augment en la qualitat de la intervenció i atenció.

Per tal que el treball en xarxa sigui possible, i no es basi exclusivament en la voluntarietat dels i de les professionals, és imprescindible el suport institucional, amb una adequada distribució dels recursos i el establiment de criteris clars d’intervenció. Es tracta de motivació per part dels i les professionals, així com de compromís, flexibilitat, unificar criteris, valorar la necessitat de complementarietat del propi treball i formació contínua.