Davant la proposició de llei a Catalunya que reguli les associacions de consumidors: «Més que prohibició necessitem prevenció en la regulació del cànnabis»

El coordinador de l’Àrea de Prevenció de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), Otger Amatller, al costat d’altres especialistes, va comparèixer el passat dia 10 d’octubre al Parlament de Catalunya, en el qual s’està tramitant la proposició de llei de les associacions de consumidors de cànnabis. La seva compareixença es va centrar en la importància de la prevenció i en la reducció de riscos i danys, un enfocament que ha d’acompanyar aquesta proposta de llei.

Més drets, sí, menor prohibició també, però sens dubte en el cas del consum de drogues, van a ser fonamentals una sèrie de recursos i eines per poder donar resposta a possibles riscos o problemes que pugui comportar aquest consum. La pressió social és cada vegada més gran i les conseqüències de la situació d’il·legalitat cada vegada més evidents.Necessitem més prevenció», assenyalava després de la seva compareixença.

Les preguntes i opinions de bona part dels grups parlamentaris es van fer amb un interès real de voler ordenar i solucionar molts dels problemes que viuen actualment els clubs cannàbics i els consumidors de cànnabis, en particular.

Segons l’opinió d’Otger Amatller, «sembla molt positiu que els mateixos clubs es vulguin involucrar en la salut dels seus propis usuaris, però la responsabilitat última recau en la Salut Pública. Són les administracions les que han de definir i dotar d’eines i recursos perquè aquestes noves polítiques de drogues suposin molts més beneficis que desavantatges, ja sigui directament o delegant aquesta tasca a determinades entitats especialitzades».

Segons el coordinador de l’Àrea de Prevenció de FSC, «no es tracta d’una tasca simple ni lliure de polèmica, però el Parlament de Catalunya sembla que està disposat a assumir aquest risc. De manera que benvingudes siguin aquestes propostes valentes que des de l’àmbit polític costen tant d’aparèixer i que des de l’àmbit tècnic són tan necessàries com l’aire que respirem». En les seves pròpies paraules, ara ja no només queda gestionar i ordenar, sinó anar més enllà per prevenir i orientar.