«Vaig arribar al projecte Digitaliza-T buscant ajuda i vaig trobar una oportunitat per créixer. Avui sóc jo qui ajuda altres persones com a voluntari»

Francisco Sánchez Santa coneix el projecte Digitaliza-T des de dues perspectives: primer com a usuari i, ara, com a voluntari. El que va començar com un procés d’acompanyament a la Fundació Salut i Comunitat (FSC), a Alacant, va acabar convertint-se en una oportunitat per descobrir una nova vocació. Avui posa els seus coneixements tecnològics al servei de persones en situació o risc d’exclusió social, ajudant-les a desenvolupar-se en un món cada cop més digital. La seva història demostra que el voluntariat no només transforma la vida dels qui reben suport, sinó també la dels qui decideixen oferir-lo.

– Com vas conèixer el projecte Digitaliza-T i què va ser el que et va animar a fer el pas per convertir-te en voluntari?

 Vaig conèixer el projecte gràcies a Paola, professional de FSC a Alacant. Ella (juntament amb altres professionals maquíssims) m’acompanya i ajuda en allò que necessito.

Un dia, en veure que em manejava molt bé amb la tecnologia, em va fer la proposta següent: i si fas el salt i et poses al meu costat com a voluntari? No m’ho vaig pensar ni un segon, em va semblar una oportunitat única per tornar part de tot el suport que havia rebut a l’entitat, per impulsar els altres i, de passada, sortir de la “zona de confort” i millorar les meves pròpies habilitats socials.

– Vas rebre algun tipus de formació o preparació?

Sí, vaig fer la formació en línia que reben tots els voluntaris/es de l’entitat.

– Com va ser la formació i quines eines et va aportar per desenvolupar la teva feina?

La veritat és que es fa rapidíssim des de casa i us obre els ulls sobre totes les àrees d’actuació que té FSC i les normes bàsiques que hem de complir. Però la veritable preparació va començar a les primeres sessions, ja que em va tocar escoltar molt, observar amb atenció i aprendre a ser present per poder donar el millor de mi a les persones usuàries.

– Concretament, en què consisteix la teva tasca com a voluntari? Explica’ns com és un dia o jornada habitual, en el marc d’aquest projecte.

La meva tasca consisteix a ensenyar a fer servir eines digitals, sobretot el telèfon mòbil, a persones que estan en situació o risc d’exclusió. Tot i que portem una estructura preparada, és clau la flexibilitat, ja que ens adaptem al ritme de cada persona.

La prioritat és un aprenentatge amb «impacte immediat», que els sigui útil aquesta mateixa tarda en sortir per la porta. Quan algú aconsegueix demanar una cita mèdica des del mòbil o utilitzar Google Maps per primera vegada sense dependre d’una altra persona, entén que no només està aprenent tecnologia, està guanyant autonomia i confiança.

– De totes les activitats que realitzes, n’hi ha alguna que recordis amb especial afecte o que t’hagi marcat? Per què?

Sens dubte, el meu primer dia. Va ser impactant i molt enriquidor descobrir la perspectiva de persones amb realitats vitals tan diferents de la meva. Veure que, gràcies als meus coneixements tecnològics, els podia donar un cop de mà per millorar el seu dia a dia, va ser una sensació increïble. Allà vaig saber que era al lloc correcte.

– Què és el que gaudeixes més d’aquesta experiència de voluntariat?

Gaudeixo moltíssim de l’ambient. Si a més d’ajudar-nos ho passem bé, què més es pot demanar? A nivell personal, m’està ajudant a ser molt més sociable, comunicatiu i segur de mi mateix, aspectes en què havia d’avançar i que ara veig que estic millorant molt.

– Quant de temps dediques al projecte i com ho aconsegueixes compaginar amb la teva vida personal?

Sóc anar els dilluns i els divendres al matí, en sessions de dues o tres hores. Aproximadament és un total de sis hores setmanals.

Respecte a compaginar-ho, la meva idea és estar molt de temps com a voluntari, encara que al setembre començaré a estudiar a les tardes, de moment aquests matins les tindré lliures, per la qual cosa puc compaginar-ho força bé.

– Mirant enrere, què diries que t’ha aportat aquesta experiència, tant a nivell professional com personal?

A nivell personal, m’ha donat molta empatia i una altra manera de veure el món. T’adones que totes les persones, en qualsevol moment, podem passar per una mala ratxa i necessitar el suport dels altres, ja sigui per entendre el mòbil o per alguna cosa més profunda.

Professionalment, m’ha descobert una vocació per l’ensenyament totalment ocult. He après a ensenyar des de la calma ia aprendre jo mateix mentre ho faig, guanyant molta confiança en el camí. De fet, m’ha agradat tant que la meva meta ideal de futur és, fer encara un pas més endavant, i acabar treballant a l’entitat, potser com a “Agent de Suport Entre Iguals”.

Haver estat usuari del centre em permet comprendre millor les dificultats dels que arriben per primer cop. Aquesta experiència m?ajuda a connectar des de l?empatia ia transmetre un missatge important: Sempre és possible avançar quan algú creu en tu.

– Des de la teva experiència, creus que iniciatives com aquesta reben el suport que mereixen?

Crec que falta més promoció. Hi ha moltíssima gent amb talent a casa “acumulant pols”, que no sap què fer amb el seu temps, que s’avorreix o se sent sola, i que s’ho passaria genial, recuperant la il·lusió, fent un voluntariat com aquest. El problema és que la informació no arriba, per això no saben que tenen aquesta oportunitat de canviar vides (inclosa la seva pròpia) a tocar.

– Si alguna persona, coneixent la teva experiència, estigués pensant fer-se voluntari o voluntària, què li diries?

Sens dubte, que no s’ho pensi dues vegades. Que identifiqui quin és el seu punt fort i que es llanci, les debilitats ja s’aniran polint pel camí, a força de pràctica. Ningú neix sabent-ho tot i això més que un impediment és un al·licient perquè l’aventura continuï.

D’altra banda, moltes vegades penses que canviaràs la vida d’una altra persona i, al final, qui més canvia ets tu.

– Per què recomanaries formar part daquest projecte?

Recomano el voluntariat al projecte Digitaliza-T perquè avui dia, la bretxa digital és sinònim d’exclusió social. Saber utilitzar el telèfon mòbil pot significar accedir a una feina, demanar una cita mèdica o mantenir el contacte amb la família, però no saber fer servir un mòbil t’aïlla del món. Per això, aquest projecte ofereix el suport i les eines necessàries perquè ningú, absolutament ningú, es quedi enrere.

Digitaliza-T demostra que aprendre tecnologia és important, però descobrir del que un és capaç ho és encara més. Jo vaig arribar buscant ajuda i vaig trobar una oportunitat per créixer. Avui sóc jo qui ajuda altres persones a fer aquest mateix pas, des del voluntariat. Aquest ha estat, sens dubte, l’aprenentatge més gran de tot aquest camí.

---