Quan guanyes en la derrota: joves migrants acollits a la Residència “Verdader 2” construeixen equip, confiança i somnis jugant a futbol sala

Entre el març i el juny d’aquest any, sota la calor de moltes històries personals, es va anar gestant un equip de futbol sala singular. El conformaven joves migrants procedents del Senegal, Gàmbia, el Marroc, Mali, Algèria i Somàlia, acollits a la Residència d’Atenció General Verdader 2, servei ubicat a Altea (Alacant), gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), de titularitat de la Generalitat Valenciana. Amb entrenaments intensos, de vegades improvisats per la dificultat de compatibilitzar horaris amb els seus treballs, i amb més il·lusió que experiència, van arribar al juny a l’esperat torneig.

L’inici no va ser fàcil. A la fase de grups, l’equip va debutar amb una ajustada derrota 3-2, marcada pels nervis i la pressió de l’estrena. Es van refer en el segon partit amb una emocionant victòria per 4-3 (remuntant un 0-3) i van tancar la fase amb una altra derrota (5-2), però van aconseguir la passada com a millor tercer del grup. Des d’aquell moment, va canviar alguna cosa: la confiança va créixer, el joc en equip es va consolidar i la il·lusió va omplir l’ambient, transcendint qualsevol marcador.

Als quarts de final, l’equip, ja rodat i més unit, va aconseguir una contundent victòria per 8-2.

El partit va ser intens. L’equip Verdader 2 es va avançar en dues ocasions, arribant al descans amb un esperançador 2-1, a favor. Però les forces van començar a flaquejar a la segona meitat. El fons de banqueta era escàs, i els compromisos laborals van impedir comptar amb tots els efectius. Finalment, van caure per 4-2, en una trobada digna, resultant els campions del torneig.

A nivell individual, el torneig va deixar una història especialment emotiva: Arona Ndoye, jove extutelat que va passar per la residència i va formar part de l’equip, va ser proclamat màxim golejador del torneig amb 12 dianes. Recentment, Arona ha signat un contracte professional amb el CD Roda, equip de la Tercera RFEF i filial del Vila-real CF, equip de primera divisió.

En rebre el trofeu al màxim golejador, Arona va voler compartir-lo amb els companys. «Vull que aquest trofeu us el porteu vosaltres, que el poseu al Verdader 2, que és casa meva», deia emocionat en alçar la copa.

«El més bonic no són els resultats, sinó el valuós vincle que s?ha generat entre ells, i també amb nosaltres», explicava Pepe Torregrosa, entrenador de l?equip. «Aquell vincle que neix només quan hi ha esforç, compromís i moltes ganes de tirar endavant, junts».

Tot i que no van arribar a la final, la veritable victòria va quedar fora del marcador. Durant aquests mesos, es va crear un espai segur de complicitat, on els joves van aprendre a confiar, compartir, conviure en la diferència. Es van recolzar, es van cuidar i van demostrar que, més enllà de les seves històries individuals, podien alçar una veu col·lectiva, dins i fora de la pista.

«Cadascú seguirà el seu camí, potser molt diferent», assenyalava l?entrenador de l?equip de futbol sala. «Però si algun dia es tornen a creuar, estic segur que el primer que faran serà recordar-se d’aquell torneig que van jugar a l’Alfàs del Pi, a la província d’Alacant. I somriure. Perquè de vegades es guanya. I de vegades, també es guanya… fins i tot a la derrota».

El que els va unir va ser un anhel compartit: les ganes de construir alguna cosa junts, de pertànyer, aprendre junts i lluitar en equip… i ho van aconseguir.