La Llar MIR celebra una Pasqua intercultural amb joves ucraïnesos acollits a Valladolid

La Llar MIR, gestionada i dirigida per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz, la titularitat de la qual pertany a la Gerència de Serveis Socials de Castella i Lleó, és molt més que un centre d’acollida: és un refugi ple de vida per a joves ucraïnesos que, fa dos anys, es van veure obligats a deixar el seu país, a causa del conflicte bèl·lic. Amb l’arribada del mes d’abril, la llar es va omplir de llum i de color per celebrar una Pasqua molt especial. Aquest any, la coincidència de dates entre la Pasqua Cristiana (basada al calendari gregorià) i la Pasqua Ortodoxa (segons el calendari julià), va brindar una oportunitat única per compartir una mateixa celebració, entrellaçant amb respecte i afecte les tradicions ucraïneses i espanyoles.

Per això, durant els dies de Setmana Santa es van realitzar tota mena d’activitats des de la tolerància a les diferents religions i manifestacions culturals que es transmeten de generació en generació, convivència intercultural i, sobretot, compartint experiències i moments junts. Perquè més enllà de les tradicions, la Pasqua és una època per sentir-se a prop, en família.

El dia de Dijous Sant vam començar amb un esmorzar molt especial compartint blinchiki (tortitas ucraïneses) que ens van donar força per al gran dia que ens esperava. A Valladolid, la Setmana Santa és una tradició amb segles d’història, reconeguda com a Interès Turístic Internacional i declarada Festa d’Interès Turístic Nacional el 1980.

Cal assenyalar que aquesta ciutat compta amb nombroses processons organitzades per les seves 20 confraries. Per això, a les 10.00 hores estàvem a punt per anar a veure la nostra primera processó. Quan vam arribar al lloc indicat, els adolescents es van mostrar nerviosos i expectants pel que passaria en uns minuts. A les 11:00 es va sentir una campana, es va fer el silenci, les portes de l’Església es van obrir i va començar a sortir la processó, omplint-se el carrer de música amb el retrunyiment dels tambors i les notes de les cornetes.

Multitud de preguntes s’amuntegaven al cap dels adolescents, curiosos i atents davant del que veien: “qui eren aquestes persones?, per què anaven vestides d’aquesta manera?, què signifiquen els diferents colors?” … Cada detall despertava la seva sorpresa i les ganes de comprendre.

Com marca la tradició, durant el Dijous Sant, es visiten 7 esglésies, si bé nosaltres vam anar a 3, on ens van resoldre totes les nostres preguntes. També ens van deixar provar un capirot per saber què és el que se sent sota un caputxó. La sorpresa es dibuixava a les nostres cares a mesura que descobríem, amb sorpresa i respecte, cadascun dels passos que desfilaven davant nostre, carregats de simbolisme i emoció.

A la tarda, seguint amb la línia programada basada en el respecte i la compressió entre les diferents cultures i les seves tradicions, organitzem la nostra pròpia processó on col·loquem els confrares, segons havíem vist al matí. Va ser una gran experiència… una manera d’entendre’ns i una manera nova d’apropar cultures.

Divendres Sant, l’equip educatiu va organitzar al jardí de la Llar la Gran Gymkana de Pasqua, on a través de la recerca d’ous de Pasqua que amagaven endevinalles i proves al seu interior, vam descobrir les tradicions d’Ucraïna i d’Espanya en aquesta data de l’any. Amb aquesta activitat, a més d’aprendre i compartir, ens vam adonar de la importància del treball en equip, ja que ajudant-nos els uns als altres, vam superar les proves i vam aconseguir el premi final: ous de pasqua de xocolata.

Arribat el Dissabte Sant, va ser el moment de preparar la festa de Pasqua de diumenge i no va poder faltar l’elaboració de dolços típics d’ambdues cultures: Paska (pa de dolç ucraïnès) i torrijas.

És important ressaltar que, a Ucraïna, després de la jornada a la cuina, és tradicional preparar ous de Pasqua per regalar diumenge. Per això, ens vam fer amb tots els ingredients necessaris: ous cuits, te, cúrcuma, closca de ceba… i vam començar a elaborar els nostres propis ous de pasqua “pysanky”, alguns només d’un color i d’altres de diversos colors i dissenys, on deixem volar la creativitat i la imaginació. Els més agosarats van dibuixar petits gira-sols que són les flors nacionals d’Ucraïna.

I finalment, va arribar el Diumenge de Pasqua, un dia en què ens vam reunir per compartir moments dolços, degustar postres i intercanviar els “pysanky” que simbolitzen la bondat, la felicitat i l’alegria. Van ser dies plens d’il·lusió, aprenentatges i, sobretot, de comprensió profunda, en què tots i totes ens sentim com una veritable família.