La importància de la cohesió en els grups terapèutics a l’àmbit de les addiccions

Des de la investigació científica, afirma que la cohesió és un dels factors terapèutics més importants. Es concep com una propietat grupal que es manifesta en les persones en forma de sentiments de pertinença i atracció cap al grup (Molero et al. 2017).

Respecte d’això, assenyalen que Roak i Sharah (1989), a propòsit d’un estudi realitzat, van trobar que la cohesió grupal estava relacionada positivament amb la confiança envers les altres persones del grup, l’empatia, la importància de compartir sentiments, així com l’acceptació dels valors, sentiments i problemes. Una altra investigació posterior, realitzada mitjançant una anàlisi de regressió múltiple, va demostrar que la confiança era la variable que millor predia la cohesió grupal.

D’altra banda, en una metaanàlisi recent, Burlingame et al. (2011) van revisar 30 estudis empírics i van trobar que la cohesió al grup terapèutic estava positivament relacionada amb la reducció de símptomes i amb la millora de les relacions interpersonals. Així mateix, la relació entre cohesió i resultats positius era més gran en grups terapèutics que duraven més de 12 sessions, integrats per entre 5 i 9 persones (Molero et al. 2017).

D’acord amb Vargas et al. (2020), la confiança és un fenomen cognitiu i una actitud afectiva que reflecteix l’optimisme cap a algú que la persona de confiança se sentirà motivada favorablement per la idea que hi comptem. Per tant, implica confiar en una persona i ser digne de confiança.

A més, assenyala que “quan la confiança interpersonal assumeix que les motivacions de la persona de confiança són benvolents i afectuoses, adquireix una qualitat emocional que s’estén més enllà de les meres expectatives” (Vargas et al. 2020).

A l’Àrea d’Adiccions, Gènere i Família de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) comptem amb un circuit d’atenció global, format per  diferents serveis especialitzats  que es complementen.

En aquests serveis, tant residencials com ambulatoris, el gran pes del tractament es basa en el treball grupal. “Més enllà de poder ‘economitzar’, ja que en un mateix moment es fa intervenció amb moltes persones, l”efecte mirall’, poder-se identificar amb l’altre/a, poder empatitzar, posar-se a la pell de l’altra persona , que podria ser la teva mare, el teu pare, el teu germà/na, el teu fill/a… té un poder que va més enllà de la cognició i del purament aprenentatge teòric. Perquè això es compleixi, els grups són oberts, canviants, flexibles, lliures de judicis i adaptats a les persones que hi van entrant. Tots els grups són conduïts per professionals que guien, orienten i faciliten la participació de totes les persones del grup”, matisen des de l’Àrea d’Adiccions, Gènere i Família de FSC.

En aquest sentit, un altre dels avantatges del treball grupal que es duu a terme en aquests serveis és el gran valor del compartir. Als grups, espai de confidencialitat, es comparteixen experiències i sentiments de manera oberta, combatent l’aïllament amb què moltes persones s’han anat trobant al llarg de la seva addicció. El grup ofereix aquest espai de connexió i de sentiment de pertinença. Alhora, és un espai daprenentatge de les experiències de les altres persones i de responsabilitat compartida. El modelatge de comportaments positius i l’èxit de la resta de persones poden alimentar l’esperança i la creença en la possibilitat de recuperació.

En resum, la cohesió i el treball grupal són essencials en l’àmbit de les addiccions, on FSC desenvolupa part de la seva tasca, ja que proporcionen un entorn de suport, comprensió i aprenentatge compartit que pot ser fonamental en el viatge cap a la recuperació i la prevenció de recaigudes.

• Molero, F., Gómez, A., García-Ael, C., Lois, D. (2017). Psicología de los grupos. UNED.
• Vargas, I., Soto, S., Hernández, MJ., Campos, S. (2020). La confianza en la relación profesional de la salud y paciente. Revista Cubana de Salud Pública, 46(3), e1575.
• Burlingame, G. M., McLendon, D.T. y Alonso, J (2011). Cohesion in group therapy. Psychotherapy, 48 – 32-42.
• Roark, A.E. y Sharah, H. S. (1989). Factors related to group cohesiveness. Small Group Behavior, 20, 62-69.