FSC participa en una recerca de la UB sobre menors migrants no acompanyats: itineraris d’inserció social i model d’intervenció socioeducativa

Els nostres companys Toni Gelida, director de l’Àrea d’Atenció a la Dependència i Menors, i Daniel Montiel, director de el Centre d’Acollida de Menors “El Castell” a la província d’Alacant, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), de titularitat de la Generalitat Valenciana, han participat recentment en la primera sessió de el grup motor de el projecte “Menors Migrants No Acompanyats (MMNA) a Espanya. Situació actual, circuit d’atenció i model d’intervenció social i educativa per a la inclusió “de la Universitat de Barcelona (UB).

Aquesta participació l’han realitzat com a representants de la nostra entitat, tal com assenyala Daniel Montiel, que ha estat l’únic convidat a la jornada de fora de Catalunya. “La invitació ha estat cursada com a professionals de l’àmbit, en representació de FSC, ja que el grup motor, tot i que s’inicia tenint en compte el context català, va a treballar en altres comunitats autònomes per acabar aportant una anàlisi de la situació, a través de propostes concretes de millora a nivell estatal. En aquest sentit, s’ha considerat interessant la nostra participació, per la feina que ja venim realitzant en FSC amb els menors migrants no acompanyats”.

El projecte, la responsable és la Dra. Violeta Quiroga, compta amb el suport de el Ministeri de Ciència i Innovació i té com a objectiu principal conèixer la diversitat de realitats produïda per l’augment significatiu de l’arribada de menors migrants no acompanyats a Espanya i com a objectius específics, analitzar l’evolució de l’fenomen des del 2010 fins a actualitat; detectar els models d’intervenció i dels circuits d’atenció existents i identificar les necessitats específiques dels MMNA.

Per a això, es planteja unes propostes de millora (diagnòstic), tenint en compte els objectius de la investigació; la metodologia a utilitzar; el context i proposta, així com els actors socials i agents, normatives i polítiques, marcs organitzacionals, circuit d’atenció, procés d’intervenció i acompanyament socioeducatiu.

La metodologia d’investigació se centra en entrevistes a adolescents, joves i professionals; grups focals (grup de discussió de menors i joves, així com a grup de discussió de professionals) i en una enquesta, tenint en compte el context de 25 anys d’arribades contínues de MMNA; la naturalesa de l’fenomen, de caràcter estructural amb fluctuacions, segons els cicles soci econòmics d’expansió i recessió (crisis econòmiques, crisi sanitària …); l’actuació reactiva no preventiva; el context de 2020 i 2021, marcat pel COVID-19 i l’oportunitat de repensar l’acollida i l’atenció dels adolescents i joves.

Cal destacar que el projecte es planteja la construcció i consolidació de l’itinerari d’inclusió dels MMNA, tenint en compte l’atenció i acompanyament des de la detecció fins a l’emancipació (21 anys); fomentar l’autonomia en les polítiques públiques d’infància i joventut; complir amb el protocol transversal (dotació de recursos, compromisos dels joves i protocol d’inclusió) i designar un tutor-referent de l’procés d’atenció (21 anys).

En aquest sentit, la investigació proposa identificar els itineraris d’inserció social per a la prevenció de possibles conflictes socials i situacions de risc que puguin afectar els diferents perfils dels MMNA, així com oferir propostes d’intervenció que puguin ser utilitzades en el disseny de polítiques socials. També, oferir metodologies d’intervenció socioeducatives, en relació a l’acollida i la integració dels MMNA a Catalunya i França.

Per a això, s’analitzen les seves noves característiques: canvis en les nacionalitats implicades (Àfrica subsahariana, Europa de l’Est, Àsia, etc.), en les rutes, en les modalitats migratòries i en la feminització de l’fenomen.

D’especial interès és el propòsit de el projecte d’identificar l’evolució de l’fenomen de la feminització dels MMNA i les característiques de gènere associades, principalment en matèria d’explotació sexual i econòmica.

Tenint en compte aquest propòsit, s’analitza l’existència d’un nombre indeterminat de nens / es i joves migrants menors d’edat no acompanyats de diferents nacionalitats (marroquina, romanesa, subsahariana, xinesa…) que no són detectats pels sistemes de protecció de la infància i que són víctimes de greus situacions de violència, de trànsit i d’explotació econòmica i sexual.