Diana Vivò, coordinadora de CÍRCULOS ESPAÑA: “Treballar perquè una persona no torni a delinquir significa treballar perquè no hi hagi noves víctimes”

A través de l’acompanyament comunitari, CÍRCULOS ESPAÑA promou una reinserció social responsable de persones que han comès delictes sexuals, amb l’objectiu de prevenir la reincidència i contribuir a una comunitat més segura. Diana Vivò Cordòn, coordinadora del programa, explica com el suport del voluntariat, la creació d’enllaços socials positius i la responsabilitat sobre el dany causat es poden convertir en eines fonamentals per prevenir nous delictes i construir oportunitats de canvi.

– Què converteix CÍRCULOS ESPAÑA en una eina clau per prevenir nous delictes?

És un programa d’acompanyament comunitari, adreçat a persones que han comès delictes sexuals i que es troben en procés de reinserció social. El seu objectiu principal és contribuir a la prevenció de nous delictes i, així, augmentar la seguretat de la comunitat.

A primera vista, pot resultar difícil entendre perquè l’acompanyament pot ser una eina de prevenció. Tot i això, un dels principis fonamentals sobre els quals se sosté el programa és que una persona que compta amb suport, vincles socials positius, supervisió i espais on poder parlar amb honestedat sobre les seves dificultats, té més possibilitats de mantenir una vida estable i allunyada del delicte.

– Com es tradueix aquesta idea en el funcionament del programa i què significa el lema “No més víctimes”?

El treball de CÍRCULOS ESPAÑA parteix d’una idea senzilla, però molt potent: “No més víctimes”. Tot el que es fa dins del programa té com a finalitat última evitar que hi hagi noves persones que pateixin un delicte sexual.

Per això, al voltant de la persona participant, que anomenem Membre Central, es constitueix un Cercle, format per persones voluntàries especialment seleccionades i formades. Aquestes persones ofereixen acompanyament, escolta i suport en qüestions molt diverses de la vida quotidiana, però també ajuden a identificar situacions de risc, dificultats o comportaments que puguin comprometre’n el procés de reinserció.

– Quin paper té el Cercle dins de la xarxa de professionals que intervenen en cada cas?

El Cercle no substitueix els professionals ni els recursos especialitzats. És una peça més dins una xarxa d‟intervenció molt més àmplia, coordinada amb professionals de l‟àmbit penitenciari i amb els recursos socials i terapèutics que intervenen en cada cas.

– Una de les característiques que fan especialment valuós el programa és aquesta combinació entre suport i responsabilitat. Com s’aconsegueix mantenir aquest equilibri?

Les persones voluntàries acompanyen sense jutjar, però això no vol dir justificar ni minimitzar el delicte comès. Es parteix del reconeixement del dany causat i de la necessitat que la persona assumeixi la responsabilitat sobre les seves decisions i sobre la construcció duna vida diferent.

– Sobre quins aspectes de la vida quotidiana es treballa durant les reunions i per què poden ser tan importants per prevenir nous delictes?

Al llarg de les reunions, es treballa sobre aspectes que, en moltes ocasions, poden semblar quotidians: les relacions familiars, la solitud, la recerca de feina, les amistats, el lleure, els conflictes personals, les dificultats per relacionar-se o els projectes de futur.

Tot i això, tots aquests elements formen part dels anomenats factors de protecció. Tenir una vida estructurada, relacions socials saludables, objectius realistes i persones a què poder recórrer quan apareixen dificultats pot marcar una diferència important.

– Què aporta el voluntariat en aquest projecte?

El voluntariat ocupa un lloc essencial. Les persones voluntàries aporten una cosa que difícilment pot oferir una intervenció exclusivament professional: una relació comunitària normalitzada. Comparteixen conversa, activitats i experiències des d’una relació basada en la proximitat, però també des del compromís amb els límits i els objectius del programa.

– Com es prepara les persones voluntàries per afrontar una tasca que pot resultar complexa i emocionalment exigent?

El voluntariat rep formació específica i compta permanentment amb lacompanyament de la coordinació professional. No està sol davant de situacions complexes i tampoc assumeix funcions que corresponen a professionals especialitzats. El Cercle funciona precisament perquè hi ha una estructura que permet compartir informació rellevant, valorar les situacions que van sorgint i prendre decisions de manera coordinada.

– Des de la teva experiència com a coordinadora, què et crida més l’atenció de l’evolució de les persones que participen en un Cercle?

Una de les parts més enriquidores del meu treball com a coordinadora és poder observar l’evolució que es produeix dins dels Cercles.

A l’inici solen existir moltes incerteses. Per part de les persones voluntàries apareixen dubtes lògics sobre com serà la persona a qui acompanyaran, què es poden trobar o com actuar davant de determinades situacions. També el Membre Central pot arribar amb desconfiança, por al judici o dificultats per entendre què li pot aportar un grup de persones desconegudes.

– Com canvia la relació entre les persones voluntàries i el Membre Central, a mesura que avança el procés?

De mica en mica, quan el Cercle funciona, aquestes posicions inicials van canviant. Es genera confiança, apareixen converses més profundes i les reunions deixen de ser simplement trobades programades per convertir-se en un espai significatiu dins de la vida de les persones que hi participen.

Des de la coordinació, resulta especialment valuós comprovar com persones que inicialment podien sentir-se molt allunyades entre si, acaben trobant punts de trobada.

El voluntariat descobreix la persona que existeix més enllà del delicte comès, sense oblidar mai la seva gravetat, i el Membre Central troba un grup de persones que li exigeix ​​responsabilitat però que, alhora, està disposat a acompanyar-lo en el procés de canvi.

– Quines altres qüestions destacaries del voluntariat?

Sens dubte, la capacitat de compromís. Persones que decideixen dedicar una part del seu temps a una tasca que no sempre és fàcil d’explicar socialment, perquè entenen que contribuir a una reinserció responsable també és una manera de protegir la comunitat

– Com s’aborden les situacions difícils o les actituds que poden suposar un risc per al procés de reinserció?

És una feina que obliga a mantenir permanentment l’equilibri. Acompanyar no vol dir evitar converses incòmodes. Moltes vegades, la nostra tasca consisteix precisament a assenyalar contradiccions, treballar resistències, qüestionar determinades actituds o ajudar que la persona pugui reconèixer situacions que podrien convertir-se en un risc. Però fer-ho dins una relació de confiança permet abordar qüestions que potser resultarien molt més difícils des d’altres espais.

– Què suposa per a tu, al dia a dia, coordinar el projecte i acompanyar processos tan diferents?

Per mi, coordinar el projecte implica treballar molt a prop de les persones: dels Membres Centrals, dels voluntaris i les voluntàries, dels professionals penitenciaris i de la resta de l’equip. Cada Cercle és diferent i cada procés obliga a escoltar, valorar i adaptar la intervenció.

Hi ha moments d’avenç molt evidents i d’altres en què els canvis són petits. De vegades el progrés pot ser tan senzill com que una persona comenci a demanar ajuda abans que una situació es converteixi en un problema, que sigui capaç de reconèixer una dificultat que abans negava o que vagi construint relacions socials més saludables.

Són canvis que potser no sempre resulten visibles des de fora, però que tenen una importància enorme.

I possiblement aquí es trobi una de les fortaleses més grans del programa.

– Sovint es planteja la reinserció i la protecció de les víctimes com si fossin objectius contraposats. Com respon CÍRCULOS ESPAÑA a aquesta idea?

CÍRCULOS ESPAÑA no planteja una elecció entre recolzar una persona que ha comès un delicte o protegir les possibles víctimes. Totes dues coses formen part del mateix objectiu.

Treballar perquè una persona no torni a delinquir vol dir treballar perquè no hi hagi noves víctimes.

– Per finalitzar l’entrevista, quin missatge voldríeu transmetre a la societat sobre la importància de l’acompanyament comunitari en els processos de reinserció?

Cada vincle que es construeix, cada situació de risc que es detecta a temps, cada conversa difícil que s’aconsegueix mantenir i cada pas cap a una vida més estable formen part de la mateixa finalitat: construir una comunitat més segura.

La reinserció no és únicament responsabilitat de qui intenta reconstruir la vida. També necessita oportunitats, límits, acompanyament i una comunitat capaç de formar part del procés.

Aquest és precisament l’espai que intenta construir cada Cercle.

---