“Després de la façana de la lliure elecció de la prostitució, s’amaguen situacions de pobresa, violència i/o manca d’oportunitats”

Des del 2020, la Fundació Salut i Comunitat (FSC) impulsa a les províncies de Castelló i València el programa “¿Caminas?” d’Itineraris sociolaborals. Es tracta d’un recurs especialitzat adreçat a dones en contextos de prostitució, moltes d’elles d’origen migrant i en situació de vulnerabilitat. El seu objectiu és facilitar processos d’inserció social i laboral que els permetin construir alternatives reals, dignes i sostenibles. El programa compta amb el finançament de la Fundació “la Caixa”, el Fons Social Europeu, el Ministeri d’Igualtat i la Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge de la Generalitat Valenciana. En aquesta entrevista, Sònia Ferrer, coordinadora del programa, reflexiona sobre la seva experiència, els reptes de l’acompanyament i les claus per avançar cap a una societat més justa.

– En línies generals, en què consisteix el programa “Caminas?” d’Itineraris sociolaborals?

“Caminas?” neix el 2020 com una ampliació del treball que ja veníem fent des del Programa IMMA, centrat en l’atenció directa i l’accés a drets de dones en situació de prostitució i/o víctimes de tràfic d’éssers humans. Moltes, després de cobrir les seves necessitats bàsiques, van començar a demanar-nos suport per formar-se, buscar feina i construir un futur diferent.

De manera que “Caminas?” es planteja com un itinerari d’acompanyament integral que treballa perquè puguin accedir a recursos formatius, millorar-ne les condicions de vida, trobar feina i, sobretot, recuperar la confiança en les seves pròpies capacitats. L‟objectiu final del programa és generar alternatives reals i sostenibles fora dels contextos d‟explotació.

– Quin tipus d’acompanyament oferiu a les dones que hi participen?

L’acompanyament és individualitzat, flexible i multidisciplinari. Comença amb una acollida inicial, on avaluem les necessitats de cada dona, ia partir d’aquí, es dissenya un itinerari que pot incloure orientació laboral, formació, intervenció social i psicològica, assessorament jurídic, accés a recursos sanitaris, suport en tràmits administratius i ajuts econòmics específics (beques de transport, conciliació familiar i assistència formativa). També treballem molt la motivació, autoestima, estabilitat emocional i reconeixement de drets.

– Quins són els reptes principals a què s’enfronten les dones quan volen iniciar un procés d’inserció laboral?

Hi ha molts obstacles, tant estructurals com personals. La majoria de dones amb qui treballem no té una xarxa de suport; moltes no tenen permís de residència o estan en tràmits; altres arrosseguen situacions de violència, deutes o explotació. A tot això, s’hi uneix el pes de l’estigma social i la precarietat del mercat laboral, que en dificulta encara més l’accés a una ocupació digna.

Una de les creences més dures que tenen és que “no hi ha alternatives”. Imagina una dona que porta des dels 18 anys en situació de prostitució i que ara en té 40. Mai no ha tingut un contracte, no coneix cap altra manera de vida, i, a més, arrossega experiències de violència, estigmatització i aïllament. por de ser reconegudes per antics clients en un nou entorn laboral. Moltes vegades, el primer que treballem no és un currículum, sinó redescobrir les seves capacitats i visualitzar una vida diferent i possible.

– Com abordeu aquests reptes des del programa?

Des d´un enfocament de drets i sense jutjar. Treballem perquè cada dona pugui reconstruir el seu propi projecte de vida, tot respectant els seus temps i decisions. És fonamental oferir suport emocional, estabilitat social i eines pràctiques. També és clau la coordinació amb altres recursos: treballem en xarxa amb serveis socials, entitats del territori, salut mental, centres formatius, etc.

– ¿ Vols compartir algun testimoni o experiència positiva significativa de la vostra feina?

Sí, moltes experiències ens han marcat. Per exemple, una dona d’origen romanès va participar al programa sense tenir clar si volia deixar enrere el món de la prostitució. De mica en mica, a través de sessions i la seva pròpia reflexió, va començar a veure possibilitats. Va accedir a formacions, va realitzar pràctiques i va aconseguir diverses feines fins a aconseguir una cosa que per a ella era un somni. Des de fa més d’un any, treballa com a mediadora en un recurs similar al nostre, on acompanya dones en contextos de prostitució a buscar alternatives per sortir d’aquest món.

– Com valoreu l’impacte que ha tingut el programa fins ara?

És difícil mesurar-ho només en xifres. Hem acompanyat més de 70 dones i unes 20 han accedit a llocs de treball formals. Però el veritable impacte està en els canvis vitals: en què recuperin la veu, la dignitat i el dret a triar. A hores d’ara, moltes han aconseguit abandonar el món de l’explotació sexual, gràcies al suport econòmic dels serveis socials o aconseguint llocs de treball estables com cambrera de pisos, neteja, auxiliar de geriatria, restauració i cuina, en fàbriques, etc. Més enllà de les dades, el que és important és el procés, quan una dona comença a creure en si mateixa, el camí es transforma.

– Quines necessitats detecteu actualment per millorar la inserció laboral de dones en situació de prostitució?

Fonamentalment, que es requereix més recursos per desenvolupar els itineraris, accés garantit a formació amb pràctiques independentment de la seva situació administrativa, mesures de suport a la regularització administrativa, i, sobretot, polítiques públiques que aborden la prostitució com una forma de violència estructural i no com una elecció lliure. També necessitem que la societat s’hi impliqui més, que hi hagi menys judici i més escolta.

– Què destacaries més de la vostra feina amb aquestes dones?

Dir que són dones fortes, resilients, amb les quals aprenem molt dia a dia. I que ningú neix per ser explotada. “ho pots fer, no estàs sola”. I això és el que intentem fer cada dia en aquest programa.

Així mateix, creiem en una societat on la dignitat no es negocia i cada vida compta. Per aconseguir-ho, necessitem qüestionar la normalització de la prostitució i apostar per polítiques que protegeixin, no que perpetuïn. Necessitem una societat que reconegui la dimensió estructural de l’explotació sexual i que es legisli en conseqüència.

– Vols aprofitar l’entrevista per comentar alguna cosa més?

Sí, em sembla interessant donar alguna recomanació a altres entitats o professionals que vulguin engegar un programa similar, i és que comencin escoltant. Que no imposin rutes, sinó que acompanyin també els equips, perquè el desgast és real.