Cànnabis: més enllà del debat, una realitat

És innegable.  El debat sobre la regularització del cànnabis s’ha obert de bat a bat. I això s’agraeix des de fronts ben diversos. Poder-ne parlar obertament, més enllà de ser saludable, és urgentment necessari.

Com amb qualsevol tema d’actualitat, tothom n’opina, des d’aquells que en tenen un coneixement tècnic i científic, fins aquells que sorprenentment saben parlar de tot. Psiquiatres, antropòlegs, preventòlegs, sociòlegs, però també periodistes, contertulians, polítics o usuaris/àries i consumidors/ores.

Punts de vista? De tot tipus. Evidències científiques? De tots colors, algunes semblen ben clares i  admeses per tothom, i d’altres generen grans discussions.

Però el que sí  és real i s’hauria d’afrontar amb certa celeritat, és la realitat actual, l’existència d’un nombre important de consumidors/ores que per tal de minimitzar problemàtiques de diferents tipus, s’estan organitzant i associant en els anomenats clubs cannàbics.

De clubs n’hi ha de diferent caire com en tots els gremis, però n’hi ha molts amb voluntat de fer les coses bé, d’implicar-se en la reducció de riscos dels seus usuaris/àries, de participar en la millora de les condicions dels consumidors, de defensar-ne els seus drets, i d’intentar evitar que quelcom que hauria de ser un plaer o l’alleujament de la simptomatologia d’una malaltia, el consum de cànnabis, esdevingui un problema.

I cal que donem una resposta a aquesta realitat, ja sigui a nivell de l’administració, regulant la seva existència, com a nivell professional, participant i definint estratègies d’intervenció específiques pels clubs, en termes de prevenció i reducció de riscos i danys. No només hauríem de donar suport amb els que volen fer les coses bé, aquells que es preocupen que no se’n faci un abús i que no tenen un afany de lucre ni de proselitisme, sinó també donar-los-hi eines i recursos per poder actuar de la millor manera possible.

Darrerament s’ha assenyalat el risc que Barcelona o Catalunya esdevinguin una destinació del “turisme del porro”. Pel moment això ens sembla una exageració, d’aquestes que probablement surten a l’estiu, quan no hi ha noticies reals destacables. També s’ha de dir que a Amsterdam fa dècades que això succeeix i tampoc ha suposat un problema, com sí ho està suposant aquí el turisme basat en l’alcohol. Però estem d’acord en que ara mateix això s’hauria d’evitar i les pròpies associacions cannàbiques serioses ho reclamen insistentment.

Poques vegades hem vist el sector de l’alcohol i el tabac realment implicat en la promoció de la salut, ara en el tema del cànnabis tenim aquesta oportunitat i hauríem d’exigir el dret a participar. O ens arremanguem o farem tard, una vegada més.

[divider_line]

Otger Amatller. Psicòleg especialitzat en prevenció i atenció de consums de drogues. Coordinador Prevenció. Fundació Salut i Comunitat.

[divider_line]