“A una persona menor d’edat, la sortida del centre de la qual s’acosta, en complir els 18 anys, li diria que es porti bé i que tot és possible”

Hem entrevistat Hicham Hamouch, exusuari del Centre d’Acollida de Menors (CAM) d’Ateca, a Saragossa, servei concertat amb l’Institut Aragonès de Serveis Socials (IASS), dirigit i gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz. Hicham ha residit en aquest centre d’atenció a menors durant gairebé un any i mig fins a complir la majoria d’edat. En aquest servei, va voler romandre voluntàriament després de la majoria d’edat amb una pròrroga de protecció per acabar de formar-se, aprofitant les oportunitats formatives i prelaborals que li oferia el centre, en el marc del projecte “Acompanyant per al dia després” de FSC per a la adquisició de coneixements, habilitats i actituds necessàries per a la preparació al trànsit a la vida adulta.

– Com va ser el “dia després” de la teva sortida del Centre d’Acollida de Menors d’Ateca, en fer els 18 anys?

Em vaig sentir com un nounat, una persona completament canviada i amb moltíssimes ganes de viure una vida nova i diferent.

– I les setmanes següents?, com va anar transcorrent la teva vida?

Quan surts del centre, ho fas amb una feina fixa i ja llavors, tenia clar que havia de buscar habitatge al poble on treballo, que és Calatayud, a Saragossa. Els primers dies vaig estar en una pensió mentre buscava una mica millor. Posteriorment, me’n vaig anar a un pis compartit fins que vaig trobar un mini pis que em val a mi i al meu gos, l’he llogat i hi segueixo avui dia.

– Concretament, com s’ha desenvolupat la vida laboral des de la sortida del servei?

Al centre, teníem un hort que cuidàvem, jo ​​hi posava interès, i els educadors em deien que em veien molt treballador i que, quan em posés a treballar, no tindria dificultats, de cara a tenir un contracte de treball, és a dir a que em contractés algú.

Aleshores vaig pensar que el que m’estaven dient era el correcte i que això era el que havia de fer, i no ficar-me en embolics i problemes. Amb això, també em vaig adonar que valc per a alguna cosa i que sóc capaç de guanyar un sou com altres persones.

– Et sents satisfet de les feines que has realitzat des de la teva sortida del centre?

Per descomptat, i encara tinc molts més objectius que vull aconseguir a nivell laboral. La veritat que no ho esperava, ho veia tot fosc estant al centre.

– Quina és la teva situació laboral actualment?

Treballo com a cambrer i acabo de canviar de treball per una millora laboral. Vaig començar al restaurant de l’Hotel Globales i ara treballo en un restaurant que es diu Casablanca, tots dos a Calatayud.

– T’imaginaves així la teva vida, abans, vivint al Centre d’Acollida de Menors d’Ateca?

Sincerament, jo aleshores pensava en negatiu i m’ho imaginava tot al revés del que ha resultat ser en realitat.

– En quina mesura t’ha servit el que et van ensenyar al centre, per enfrontar-te al “dia després” de la sortida?

En primer lloc, el que més valoro és haver après a parlar espanyol allà ia conèixer més la cultura espanyola amb els companys/es ia les classes que ens donaven els educadors/es, i, en segon lloc, el que més valoro, i del que estic orgullós, és haver après a ser responsable, a manejar la meva vida ia concentrar-me en el que vull aconseguir.

– Vas tenir dificultats, en general, a la sortida del centre o, en el teu cas, no va ser així?

Sí, vaig tenir dificultats, en el sentit que no sabia com començar, ja que era la primera vegada que em sentia responsable i la responsabilitat no la sap complir qualsevol persona i encara menys en la meva situació, però en el meu cas, a poc a poc, vaig aprenent i millorant.

– Vas tenir contacte i mantens el contacte amb alguna persona o persones professionals del servei a la sortida del centre?

Sí, quan tenia dubtes o no entenia alguna cosa, contactava amb els educadors i els professors del centre i els preguntava. Ells em donaven resposta i, sobretot, un educador que es diu Mohammad i que em seguia tot. Les vostres recomanacions m’han anat molt bé.

També estic agraït a Daniel Urbina, director del Centre d’Acollida de Menors d’Ateca, a Saragossa, per tot allò que ha fet per mi a nivell formatiu i de cara a la meva inserció laboral.

– Què diries a una persona menor d’edat, la sortida del centre de la qual s’acosta, en complir els 18 anys?

A una persona menor d’edat, la sortida del centre de la qual s’acosta, en complir els 18 anys, li diria que es porti bé, que tot és possible i que, “si la segueixen, la aconseguiran”. També li transmetria ànim.

– Quin és el teu desig més gran en aquests moments?

Tinc molts desitjos complerts i moltíssims més pendents que complir, si bé el meu principal desig ara és obrir el meu propi negoci, encara que sigui una cosa bàsica, ia poc a poc, anar millorant. Una cosa senzilla per començar…

– Esperem que el teu desig es vegi complert aviat.

Gràcies. Ha estat un plaer.