Recentment s’han celebrat a Albacete les III Jornades de Serveis Socials i Inclusió, en relació amb el disseny de polítiques d’inclusió social, sostenibles i resilients i noves realitats socials i models de desenvolupament, en les que ens ha representat la nostra companya Sonia Fuertes, subdirectora de l’Àrea d’Inclusió Social i Reducció de Danys en Drogodependències de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), amb una destacada ponència, de la qual reflectim els aspectes fonamentals.
Durant la seva intervenció en aquestes jornades organitzades per la Federació de Municipis i Províncies Castella La-Manxa, assenyalava que la societat civil i, per tant, el tercer sector social, tenen un paper fonamental en l’articulació de la inclusió social com a agents actius. A més, al fil de les nocions de societat civil, d’agent i d’inclusió a què es referia detingudament, explicava alguns reptes que se’ns plantegen com a societat civil.
Aquests reptes, segons les seves pròpies paraules, guarden relació amb el que podríem anomenar una repolitització de l’acció social i necessàriament, ens remeten a la incidència pública i política, resultant necessari reivindicar una nova manera de fer política que vetlli per enfortir la capacitat democràtica de les nostres organitzacions i que es concreti en polítiques que situïn a la ciutadania en el centre de les seves propostes.
“El tercer sector social pot i ha de contribuir a impulsar polítiques predistributivas i redistributives que generin canvis reals i transformadors. La incidència política, que forma part de la nostra activitat de manera habitual, ha de professionalitzar-se i treballar en diversos fronts: en el marc conceptual (reivindicant les polítiques socials com a inversió i situant-les en l’esfera dels drets tan reconeguts com els que competeixen a la sanitat o l’educació), en el marc del coneixement i del disseny de propostes concretes (mitjançant informes, definició d’actuacions, establiment d’objectius i fulls de ruta, assignació de recursos) i en l’avaluació”, afirmava Sonia Fuertes.
També, en paraules de la sotsdirectora de l’Àrea d’Inclusió Social i Reducció de Danys en Drogodependències de FSC, es fa “necessari blindar el govern de les organitzacions d’acció social (i molt especialment de les federacions i organitzacions de tercer nivell) de temptacions de cooptació partidista, garantint la seva independència i la seva alineació amb la defensa de més i millors polítiques socials”.
Tal com assenyalava, és indiscutible que el tercer sector social actua i que aquestes actuacions han anat guanyant cada vegada més gran incidència i han aconseguit impulsar canvis, si bé un debat del tot ineludible és la consideració del tercer sector com a agent social. “Aquest és un dels reptes. I aquí, convé acció negociadora i també estratègia. La participació en espais per al diàleg civil (i la proposta de creació dels mateixos en aquells llocs on no s’hagin constituït) és clau, però la pròpia redefinició d’agent social”.
D’altra banda, un segon repte que plantejava Sonia Fuertes és la relació del tercer sector social amb els altres agents socials, buscant aquells elements de confluència on es puguin establir aliança, i dirimir les diferències amb generositat i fermesa. Constituir-se com un agent que articula, amb flexibilitat. Una cosa que no sempre ha resultat fàcil en l’àmbit del tercer sector.
I per finalitzar, es referia àmpliament al concepte d’inclusió social. “Els reptes són nombrosos i resulta difícil possiblement llistar tots, però possiblement podem apuntar aquells que tenen un major impacte. En primer lloc, combinar la reivindicació de l’acció social local, propera, amb la recerca d’un canvi de model de caràcter global. En aquest sentit, ser capaços d’oferir una mirada que reculli la complexitat i permeti analitzar les diferents realitats amb les que convivim”.
I “aterrar aquestes propostes i situar-les en el concret, establint també prioritats. L’èmfasi en polítiques redistributives i predistributivas significa combatre aquelles situacions que originen la desigualtat, amb especial atenció a l’educació i altres mecanismes de promoció social. Però també amb mesures fiscals més justes”.
En aquest sentit, Sonia Fuertes es referia a la garantia d’ingressos, ocupació i habitatge com a temes urgents. “La nostra opinió sobre la renda bàsica, la suposada acceptació de la precarietat en alguns circuits d’inserció, les polítiques de suport a les famílies (en plural també pel que fa a la seva composició), la limitació del preu del lloguer … Ser capaços de pensar diferent i també d’innovar en les nostres pràctiques, un altre dels reptes ja per concloure”.
Tal com concloïa en la seva intervenció la sotsdirectora de l’Àrea d’Inclusió Social i Reducció de Danys en Drogodependències de FSC, per tots els motius al·legats, la societat civil ha de ser considerada com a agent actiu en l’articulació de la inclusió social i, com a societat, fracassem en la mesura en què no puguem oferir mecanismes que garanteixin la igualtat d’oportunitats per a tothom.
Cal destacar que les III Jornades de Serveis Socials i Inclusió van reunir a més de 250 experts/es nacionals, regionals i locals del Sistema de Serveis Socials que que, al llarg de dues intenses jornades, van analitzar i debatre sobre el present i el futur de les polítiques d’inclusió social, tant a Europa, com a Castella-la Manxa.