{"id":9199,"date":"2013-07-04T00:00:00","date_gmt":"2013-07-03T22:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fsyc.org\/la-residencia-i-centre-de-dia-concordia-de-gava-va-celebrar-el-seu-10e-aniversari\/"},"modified":"2013-07-04T00:00:00","modified_gmt":"2013-07-03T22:00:00","slug":"la-residencia-i-centre-de-dia-concordia-de-gava-va-celebrar-el-seu-10e-aniversari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.fsyc.org\/ca\/actualitat\/la-residencia-i-centre-de-dia-concordia-de-gava-va-celebrar-el-seu-10e-aniversari\/","title":{"rendered":"La Resid\u00e8ncia i Centre de Dia \u00abConc\u00f2rdia\u00bb de Gav\u00e0 va celebrar el seu 10\u00e8 aniversari"},"content":{"rendered":"
\n

El passat dia 20 de juny, com a colof\u00f3 \u200b\u200ba una setmana intensa d’activitats a les diferents plantes del centre per celebrar el seu 10\u00e8 aniversari, es va viure una tarda plena de ritme i emocions en la Resid\u00e8ncia i Centro de Dia de Gav\u00e0<\/strong><\/a>. La Fundaci\u00f3n Salud y Comunidad gestiona este servicio desde enero de 2012 en consorcio con el grupo Lagunduz.<\/p>\n<\/blockquote>\n

Quina tarda la d’aquell aniversari!<\/h4>\n

En aquest final de festa van estar presents representants de l’administraci\u00f3 titular de l’equipament,l’ICASS,<\/strong>\u00a0tamb\u00e9 de\u00a0l’Ajuntament de Gav\u00e0,<\/strong>\u00a0aix\u00ed com familiars, voluntaris i treballadors que van acompanyar en tot moment als usuaris del centre.<\/p>\n

Per part de FSC, va assistir el nostre president, Francisco Gonz\u00e1lez, el director de l’\u00c0rea d’Atenci\u00f3 a la Depend\u00e8ncia, Toni Gelida, i altres directors de resid\u00e8ncies gestionades per la nostra entitat.<\/p>\n

Els assistents a l’acte, m\u00e9s de 100 persones, van ser obsequiats amb una medalla commemorativa elaborada pels usuaris a la seva entrada al centre.\u00a0Cal assenyalar que el vest\u00edbul de l’equipament es va decorar per a l’ocasi\u00f3 d’una manera especial.\u00a0Es va realitzar un mural de grans dimensions en qu\u00e8 es mostrava, en format similar a l’utilitzat a Facebook, un recull d’imatges i una exposici\u00f3 de fotos tem\u00e0tiques amb els usuaris, familiars i professionals que han format part del centre al llarg de la seva traject\u00f2ria .<\/p>\n

L’acte va comen\u00e7ar amb unes paraules de benvinguda de la directora del servei, Isabel Gavil\u00e1n, i amb les de dos dels treballadors m\u00e9s antics, Jaume Castell i Montse Horts.\u00a0Ells van exercir, amb inusual espontane\u00eftat i aplom, de presentadors de l’esdeveniment.\u00a0A l’inici de la presentaci\u00f3, la tinenta d’alcalde de Gav\u00e0, Apolonia Herrera, va tenir paraules d’elogi i va manifestar que\u00a0\u00abaquest centre \u00e9s un referent per a la ciutat\u00bb,<\/i>\u00a0fent entrega d’un diploma honor\u00edfic que recollia la commemoraci\u00f3 de l’efem\u00e8ride.<\/p>\n

Seguidament es va projectar un v\u00eddeo elaborat pels treballadors del servei, en qu\u00e8 diversos usuaris expressaven els seus sentiments i les viv\u00e8ncies del seu dia a dia en l’equipament.\u00a0Va ser inevitable aplaudir despr\u00e9s de cada un dels v\u00eddeos.<\/p>\n

[one_half][\/one_half]<\/p>\n

[one_half_last] [\/one_half_last]<\/p>\n

Un dels moments m\u00e9s emotius va tenir lloc quan un familiar d’una antiga resident del centre, el Sr Jos\u00e9 Antonio Cant Tello, va pujar a la tarima del petit escenari, que ell sol va omplir en un moment, per llegir un escrit que mesos enrere havia fet arribar a la direcci\u00f3 de la resid\u00e8ncia.\u00a0Amb aix\u00f2 volia mostrar el seu agra\u00efment per l’atenci\u00f3 professional i per l’afecte que tota la plantilla d’aquest centre havia mostrat la seva tia durant els seus anys d’estada en el mateix.<\/p>\n

El seu to, les seves paraules i la serenitat amb qu\u00e8 les va transmetre, van aconseguir que tots els presents es poguessin posar, per uns instants, en la seva pell.\u00a0A la pell d’un familiar.\u00a0Sens dubte, les seves paraules van ser un al\u00b7licient m\u00e9s per a tots nosaltres.<\/p>\n

I, despr\u00e9s d’haver aconseguit la pau en els nostres cors, ara tocava accelerar el ritme dels mateixos.\u00a0I res millor que marcar-nos uns passos de country!\u00a0Va ser\u00a0l’Associaci\u00f3 Cultural Can Nicanor,<\/strong>\u00a0amics de la resid\u00e8ncia des de fa anys, els encarregats d’aixecar dels nostres seients i fins i tot, en alguns casos, de les seves cadires de rodes.\u00a0Quina ritme!\u00a0Les palmes al ritme de la m\u00fasica i els passes sobre l’escenari ens van contagiar al llarg de la seva intervenci\u00f3.\u00a0Bravo!<\/p>\n

Per\u00f2, sens dubte, un dels moments m\u00e9s emotius de la festa va ser la intervenci\u00f3 de la nostra coral.\u00a0Una coral formada per usuaris i familiars que, amb m\u00e9s de trenta persones a l’escenari, va aconseguir que tots els assistents cant\u00e9ssim amb ells temes populars que formen part d’un repertori que assagen regularment dins la programaci\u00f3 d’activitats del centre.<\/p>\n

Curiosament, no va ser una can\u00e7\u00f3 de la coral la que m\u00e9s aplaudiments va aconseguir arrencar del p\u00fablic, sin\u00f3 unes paraules pronunciades per una de les seves representants, la Sra Josefa Vaques, esposa d’Antonio Orellana, que-amb el micr\u00f2fon en m\u00e0-va agrair l’atenci\u00f3 oferta al seu familiar.\u00a0I-en una arrencada m\u00e9s propi d’una folkl\u00f2rica en el punt m\u00e9s \u00e0lgid de la seva cobla-va parlar d’aquest centre com\u00abl’avantsala del cel\u00bb.<\/i>\u00a0Els aplaudiments es van succeir a les seves paraules.<\/i><\/p>\n

El nostre president, Francisco Gonz\u00e1lez, va fer entrega seguit d’un diploma a Miguel Garrido, usuari del Centre de Dia Se li va voler recon\u00e8ixer aix\u00ed el seu excel\u00b7lent treball diari que ha perm\u00e8s transformar un solar de la part davantera de l’equipament en un aut\u00e8ntic verger.<\/p>\n

I, com en les Olimp\u00edades de Barcelona, \u200b\u200bel tancament li va correspondre a una can\u00e7\u00f3 que s’ha convertit en el lema dels usuaris, familiars, voluntaris i treballadors d’aquest centre: \u00abAmics per sempre\u00bb.\u00a0Una can\u00e7\u00f3 que respira il\u00b7lusi\u00f3, que encomana alegria, amistat, companyonia, humanitat … Valors, tots ells, presents en el dia a dia d’aquest centre.<\/p>\n

Per\u00f2 com es limitaria l’equip de professionals de la \u00abConc\u00f2rdia\u00bb que aquesta can\u00e7\u00f3 son\u00e9s pels altaveus!\u00a0No, ells no podien quedar aqu\u00ed i, en el seu afany de donar una mica m\u00e9s, van elaborar un v\u00eddeo, un\u00a0\u00ablipdub\u00bb<\/strong>(\u00abdoblatge de llavis\u00bb) en el qual apareixien totes les persones que conviuen en el dia a dia del centre.\u00a0Si alg\u00fa vol fer-se idea del dia del mateix, nom\u00e9s t\u00e9 a veure aquest v\u00eddeo.\u00a0No coneixer\u00e0 les activitats, ni el servei de restauraci\u00f3 o l’atenci\u00f3 rehabilitadora, … Veur\u00e0 el m\u00e9s important: el gran cor de la\u00a0Conc\u00f2rdia<\/strong>.<\/p>\n

<\/p>\n

I Jaume i la Montse, els presentadors per un dia de la festa, en la seva l\u00ednia de picardia i efervesc\u00e8ncia de la qual van fer gala durant tota la tarda, van aconseguir sortir-se del gui\u00f3, encara que nom\u00e9s fos per una vegada, per aconseguir que tant Isabel Gavil\u00e1n, directora del centre, com Toni Gelida, pugessin a l’escenari per dir unes paraules abans de donar per concloses les actuacions.\u00a0Tots dos van dedicar unes paraules d’agra\u00efment a tots els presents, per\u00f2 de manera especial als treballadors del centre per la seva tasca di\u00e0ria en la cura de les persones grans.<\/p>\n

Despr\u00e9s d’aquestes, es va convidar als presents a la sala d’exposicions en qu\u00e8 es recollia una mostra dels treballs realitzats pels usuaris en els diferents tallers ocupacionals als quals acudeixen.\u00a0Els assistents, entre canap\u00e8 i canap\u00e8, van poder veure i tocar diverses de les petites obres d’art realitzades pels usuaris.<\/p>\n

I quan ja semblava que la festa dequeia, de fet la majoria dels assistents ja havien marxat als seus domicilis, a altres depend\u00e8ncies del centre … encara hi va haver temps per a m\u00e9s.\u00a0En aquest moment la m\u00fasica va tornar a sonar i en la \u00abintimitat\u00bb de la sala d’exposicions, i ja sense p\u00fablic, l’equip de professionals de la \u00abConc\u00f2rdia\u00bb, que segons sembla no tenia prou amb tota la feina extra que li havia suposat en els \u00faltims mesos la preparaci\u00f3 d’aquest aniversari tan especial, va tornar a rememorar les actuacions amb les que el dia anterior havien obsequiat els assistents.<\/p>\n

El vestuari, la coreografia, les veus … van tornar a prendre protagonisme i van permetre perllongar l’optimisme durant uns minuts m\u00e9s.\u00a0La veritat \u00e9s que les an\u00e8cdotes en aquest moment es van succeir sent un reflex m\u00e9s de la sintonia i la companyonia dels professionals de la plantilla.\u00a0Uns professionals als quals no cal m\u00e9s que agrair el seu esfor\u00e7 en la preparaci\u00f3 de l’esdeveniment i que estiguessin pendents del m\u00e9s m\u00ednim detall durant l’acte.<\/p>\n

\u00a1\u00bbConc\u00f2rdia\u00bb, feli\u00e7 10\u00e8 aniversari!<\/h4>\n