Vaig arribar a Alacant des de Col\u00f2mbia el 2022 amb la Sofia, la meva filla, de 6 anys. Recordo que no coneixia aquesta ciutat ni ning\u00fa. Tanmateix, com a bona \u201cnedadora urbana\u201d que soc, vam sortir a rec\u00f3rrer Alacant per con\u00e8ixer-la juntes.<\/p>\n
En algun moment, el meu cam\u00ed es va creuar amb el d’una noia colombiana que em va presentar una senyora i vaig comen\u00e7ar a treballar 2 hores a la setmana. Tot estava dins de la normalitat. Vivia en un lloc segur, tenia feina i la Sofia va iniciar el curs escolar amb molta il\u00b7lusi\u00f3. Per\u00f2 qui no estava b\u00e9 era jo.<\/p>\n
Tot i que no n’era conscient, el meu cos havia comen\u00e7at a parlar-me, per\u00f2 jo normalitzava els seus senyals… No dormia b\u00e9 ni aconseguia descansar de manera reparadora. Sempre estava alerta, preocupada. Feia moltes coses alhora i, aix\u00ed i tot, em semblava normal\u2026<\/p>\n
Fins que un dia em vaig adonar que no estava b\u00e9. La meva mare s’havia traslladat a Espanya i, quan en vaig parlar amb ella, vam decidir anar al metge. Va ser all\u00e0 on vaig posar nom al que estava vivint: ansietat generalitzada i dol migratori.<\/p>\n
Era la primera vegada que sentia aquesta expressi\u00f3: dol migratori. Em va cridar l’atenci\u00f3 i fins i tot em va fer gr\u00e0cia, per\u00f2 no li vaig donar gaire import\u00e0ncia. Al cap i a la fi, jo estava b\u00e9, o aix\u00f2 creia. Pensava que el que em passava eren simplement nervis, perqu\u00e8 sempre m’havia considerat una persona nerviosa.<\/p>\n
Un temps despr\u00e9s, la meva mare em va parlar de la feina de la Fundaci\u00f3 Salut i Comunitat, ja que havia participat en un dels seus projectes a Alacant (Coneix-T Emplea-T). Va ser ella qui em va parlar de la Milena, la t\u00e8cnica que l’acompanyava en la seva recerca de feina i, quan em va explicar la seva experi\u00e8ncia, vaig decidir anar-hi i participar en el mateix programa que la meva mare.<\/p>\n
Quan vaig con\u00e8ixer la Milena, em vaig sentir compresa. A m\u00e9s d’orientar-me en l’\u00e0mbit laboral, va comen\u00e7ar a acompanyar-me en aspectes personals que em van ajudar a con\u00e8ixer-me millor, a comprendre’m i a desenvolupar eines per afrontar situacions com la presa de decisions.<\/p>\n
M’entenia en moltes situacions i, a poc a poc, vaig comen\u00e7ar a adonar-me d’una cosa que fins aleshores no havia sabut recon\u00e8ixer: em sentia sola. Vaig comprendre que trobar alg\u00fa que pogu\u00e9s entendre el que estava vivint tamb\u00e9 formava part de l’experi\u00e8ncia migrat\u00f2ria.<\/p>\n
D’altra banda, creia que ho tenia tot organitzat i, en certa mesura, aix\u00ed era. Tanmateix, hi havia altres coses que em frenaven i que no havia sabut identificar: creences, prejudicis, manca d’informaci\u00f3 i, sobretot, la necessitat de comptar amb una guia que m’acompany\u00e9s en aquell proc\u00e9s.<\/p>\n
Les reunions amb la Milena i les nostres trucades, en qu\u00e8 sempre em convidava a reflexionar, raonar i posar les idees en ordre, em van anar guiant a poc a poc cap a un proc\u00e9s de creixement i d’organitzaci\u00f3 interna. Vaig comen\u00e7ar a mirar-me a mi mateixa des d’una altra perspectiva, a recon\u00e8ixer-me com a dona i a comprendre millor qui era i qu\u00e8 volia. Aquell cam\u00ed d’autoconeixement em va ajudar a confiar m\u00e9s en mi mateixa i a recon\u00e8ixer el poder que tenia per agafar les regnes de la meva pr\u00f2pia vida.<\/p>\n
En aquell moment, em van acomiadar de la feina que tenia, i no precisament de la manera m\u00e9s amable. Em vaig veure immersa en la frustraci\u00f3 i la incertesa, amb el temor de perdre l’estabilitat laboral que tant d’esfor\u00e7 m’havia costat construir, com si hagu\u00e9s de comen\u00e7ar de zero una vegada m\u00e9s. Em vaig veure obligada a sortir de nou a buscar feina, a enfrontar-me a la incertesa i a viure situacions que, des de la meva experi\u00e8ncia, identifico com a formes de \u201cracisme ocult\u201d en actituds, gestos i altres barreres que et fan sentir que no parteixes de les mateixes condicions que les altres persones.<\/p>\n
Va ser aleshores quan vaig recordar les paraules de la Milena, aquelles que se m’havien quedat gravades al cap com un disc ratllat i que, una vegada i una altra, tornaven a mi per orientar-me en els moments dif\u00edcils. Aquesta vegada, vaig decidir escoltar-les i passar a l’acci\u00f3. Als meus 38 anys, vaig prendre una decisi\u00f3 que marcaria un abans i un despr\u00e9s a la meva vida: estudiar l’ESO per a persones adultes. Em vaig dir: \u201cProu!\u201d. Era hora de tancar cicles, d’afrontar all\u00f2 que havia quedat pendent i d’apostar per mi. Sabia que obtenir aquest t\u00edtol em podia obrir noves portes, facilitar l’acc\u00e9s a una feina m\u00e9s estable i ajudar-me a construir l’estabilitat econ\u00f2mica que tant necessitava. Per\u00f2, sobretot, vaig entendre que cada pas que feia m’acostava a la vida que volia construir per a mi i per mi. I ho vaig aconseguir. Vaig obtenir el t\u00edtol de l’ESO i avui estic cursant un cicle de Formaci\u00f3 Professional de Grau Mitj\u00e0.<\/p>\n
A mesura que avan\u00e7ava, tamb\u00e9 vaig anar prenent consci\u00e8ncia que hi havia una part de mi que necessitava atenci\u00f3. Les meves emocions, les meves pors i les meves incerteses continuaven all\u00e0, latents. Tot i que estava avan\u00e7ant en molts aspectes de la meva vida, encara hi havia ferides, inseguretats i aspectes personals que necessitava atendre.<\/p>\n
La Milena em va parlar d’un altre projecte de la Fundaci\u00f3 Salut i Comunitat: el SIAF (Servei Integral d’Acompanyament a Fam\u00edlies), que ofereix suport psicol\u00f2gic i terap\u00e8utic a les fam\u00edlies. En el meu cas, l’acompanyament es va centrar en les meves circumst\u00e0ncies particulars com a part d’una unitat de conviv\u00e8ncia monoparental.<\/p>\n
Vaig continuar el meu proc\u00e9s amb la Milena i, gr\u00e0cies a ella, vaig con\u00e8ixer la Carolina, tamb\u00e9 t\u00e8cnica de l’entitat. Amb la Carolina vaig trobar una terapeuta franca i directa que em va ajudar a descobrir aquella Viviana que feia temps que estava amagada. Em va fer recon\u00e8ixer que dins meu hi havia moltes qualitats positives, capacitats i fortaleses que no sempre era capa\u00e7 de veure. Tamb\u00e9 em va ajudar a identificar aquelles actituds i patrons amb qu\u00e8, sense adonar-me’n, acabava posant-me obstacles a mi mateixa, i que necessitava treballar per deixar d’autosabotejar-me.<\/p>\n
Avui continuo en aquest cam\u00ed d’autoconeixement. No tinc totes les respostes ni he acabat de descobrir-me, per\u00f2 ara soc m\u00e9s conscient de qui soc, del que sento i del que necessito. Miro la vida des d’una altra perspectiva i em reconec d’una manera diferent com a mare, dona, filla i, sobretot, com a Viviana.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Vaig arribar a Alacant des de Col\u00f2mbia el 2022 amb la Sofia, la meva filla, de 6 anys. Recordo que […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":39514,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[906,1074],"tags":[],"class_list":["post-39516","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-actualitat","category-insercio-social-i-ocupacio"],"yoast_head":"\n