{"id":33341,"date":"2026-03-30T12:19:29","date_gmt":"2026-03-30T10:19:29","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fsyc.org\/actualitat\/fsc-celebra-su-vi-jornada-del-plan-de-igualdad-centrada-en-el-uso-y-abuso-de-psicofarmacos-desde-la-perspectiva-de-genero\/"},"modified":"2026-03-30T12:20:59","modified_gmt":"2026-03-30T10:20:59","slug":"fsc-celebra-la-seva-vi-jornada-del-pla-digualtat-centrada-en-lus-i-labus-de-psicofarmacs-des-de-la-perspectiva-de-genere","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.fsyc.org\/ca\/actualitat\/fsc-celebra-la-seva-vi-jornada-del-pla-digualtat-centrada-en-lus-i-labus-de-psicofarmacs-des-de-la-perspectiva-de-genere\/","title":{"rendered":"FSC celebra la seva VI Jornada del Pla d’Igualtat, centrada en l’\u00fas i l’ab\u00fas de psicof\u00e0rmacs des de la perspectiva de g\u00e8nere"},"content":{"rendered":"
\n

La Fundaci\u00f3 Salut i Comunitat (FSC) va celebrar el passat 25 de mar\u00e7 la VI Jornada Interna del Pla d’Igualtat, sota el t\u00edtol \u201c\u00das i ab\u00fas de psicof\u00e0rmacs: una mirada de g\u00e8nere en relaci\u00f3 amb les pol\u00edtiques d’igualtat\u201d, a la qual van assistir al voltant de 100 professionals de l’entitat. Aquesta trobada va n\u00e9ixer amb l’objectiu de refor\u00e7ar el comprom\u00eds de FSC amb la igualtat entre dones i homes, aix\u00ed com de visibilitzar la feina que desenvolupa en aquest \u00e0mbit. En aquesta ocasi\u00f3, la jornada es va emmarcar en les activitats vinculades al 8 de mar\u00e7, Dia Internacional de la Dona, i va buscar generar reflexi\u00f3, formaci\u00f3 i espais dintercanvi dexperi\u00e8ncies entre professionals de les diferents \u00e0rees de treball.<\/span><\/strong><\/p>\n<\/blockquote>\n

El programa de la jornada, realitzada en format en l\u00ednia, va comen\u00e7ar a les 9.30 hores amb una contextualitzaci\u00f3 a c\u00e0rrec de Jos\u00e9 Luis S\u00e1nchez, adjunt a la Direcci\u00f3 Executiva de FSC, que va assenyalar que des de la Fundaci\u00f3 Salut i Comunitat es vol contribuir a la igualtat de dones i homes en tots els escenaris. En aquest sentit, va afirmar que la pluralitat de projectes que es gestionen permet con\u00e8ixer les diverses realitats i aportar el nostre \u201cgra de sorra\u201d als aven\u00e7os socials que s’estan produint. Tamb\u00e9, que els anys d’experi\u00e8ncia en l’abordatge de les diferents tem\u00e0tiques que s’hi treballen, ens han aportat un camp de coneixement ampli en l’atenci\u00f3 a les diverses realitats complexes que tractem, especialment en la seva interrelaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Segons va mantenir, aplicar aquestes experi\u00e8ncies ens permeten detectar, analitzar i intervenir en \u201cnoves\u201d realitats socials, com \u00e9s el cas de l’\u00fas i l’ab\u00fas de medicaments: els estudis m\u00e9s recents, com l’Enquesta EDADES 2024 i els informes del Pla Nacional sobre Drogues, mostren que a Espanya el consum d’hipnosedants i d’ansiol\u00edtics \u00e9s m\u00e9s significativa utilitzades, despr\u00e9s de l’alcohol i el tabac.<\/span><\/p>\n

Aquesta difer\u00e8ncia es mant\u00e9 al llarg de tota la vida adulta, tot i que augmenta de manera destacada amb l’edat, assolint la m\u00e0xima prevalen\u00e7a entre les dones de 55 a 64 anys, on m\u00e9s d’una de cada cinc les ha consumit en el darrer mes. Per aquest motiu, Jos\u00e9 Luis S\u00e1nchez va explicar que, dins del nostre Pla d’Igualtat 2023-2026, es va plantejar fer aquesta VI Jornada Interna, amb el tema: \u201c\u00das i ab\u00fas de psicof\u00e0rmacs: una mirada de g\u00e8nere en relaci\u00f3 amb les pol\u00edtiques d’igualtat\u201d.<\/span><\/p>\n

Despr\u00e9s d’aquesta presentaci\u00f3, va intervenir Gisela Hansen, en representaci\u00f3 del Projecte Malva de FSC que va analitzar la relaci\u00f3 entre g\u00e8nere i prescripci\u00f3 de psicof\u00e0rmacs des d’una perspectiva estructural, i va q\u00fcestionar la mirada exclusivament cl\u00ednica del malestar. En aquest sentit, va mantenir que les dades epidemiol\u00f2giques mostren que les dones consumeixen m\u00e9s psicof\u00e0rmacs i presenten majors taxes de diagn\u00f2stic en salut mental, fins i tot en igualtat de s\u00edmptomes, cosa que evidencia l’exist\u00e8ncia de biaixos de g\u00e8nere al sistema sanitari.<\/span><\/p>\n

Aquests biaixos operen de forma diferencial: mentre que en la salut f\u00edsica el dolor i els s\u00edmptomes de les dones tendeixen a ser infradiagnosticats o minimitzats, en salut mental es produeix una sobrediagnosi i sobremedicalitzaci\u00f3, per la qual cosa va plantejar una cr\u00edtica al model biom\u00e8dic per la seva deriva androc\u00e8ntrica i reduccionista, que tendeix a convertir la descontextual sobrec\u00e0rrega de cures o la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere\u2014 en trastorns individuals.<\/span><\/p>\n

Des de l’an\u00e0lisi de diverses investigacions, va argumentar que la medicalitzaci\u00f3 no \u00e9s una fallada del sistema, sin\u00f3 una manera de gestionar el malestar sense transformar-ne les causes estructurals. Els psicof\u00e0rmacs actuen com a tecnologies dadaptaci\u00f3 que permeten sostenir condicions de vida marcades per la desigualtat de g\u00e8nere, especialment en un context dexig\u00e8ncia productiva i explotaci\u00f3 del temps.<\/span><\/p>\n

A m\u00e9s, les pol\u00edtiques de drogues contribueixen a normalitzar aquest consum, sempre que sigui funcional i romangui a l’\u00e0mbit privat. Tot aix\u00f2 afavoreix processos de cronificaci\u00f3, on el f\u00e0rmac passa a formar part de la vida quotidiana.<\/span><\/p>\n

En definitiva, segons va exposar Gisela Hansen, el consum de psicof\u00e0rmacs en dones no es pot entendre com un problema individual, sin\u00f3 com el resultat de desigualtats estructurals. La intervenci\u00f3 requereix, doncs, incorporar una perspectiva de g\u00e8nere, desmedicalitzar els malestars socials i actuar sobre les seves causes: la viol\u00e8ncia, la precarietat i la desigualtat, tot aix\u00f2 des d’un marc de compet\u00e8ncia professional i just\u00edcia social.<\/span><\/p>\n

Seguidament, es va visionar el v\u00eddeo\u00a0<\/span>\u201cAbordem els psicof\u00e0rmacs amb mirada violeta\u201d,<\/span>\u00a0realitzant-se m\u00e9s tard una taula rodona, moderada per Marta Saiz, periodista de\u00a0<\/span>Lasdrogas.info<\/span>\u00a0, en qu\u00e8 van participar Rafa Clua, Diplomat Universitari en Infermeria (DUE) del CAS Brians; Annery B\u00e1ez, metgessa del CAS Brians i Olga Luc\u00eda Orjuela, psic\u00f2loga del Centre Municipal d’Acollida d’Urg\u00e8ncia per Viol\u00e8ncia Machista (CMAU-VM) a Barcelona, \u200b\u200bserveis gestionats per la Fundaci\u00f3 Salut i Comunitat.<\/span><\/p>\n

Rafa Clua i Annery B\u00e1ez van assenyalar que, en la intervenci\u00f3 amb dones consumidores de drogues, especialment les que presenten un \u00fas problem\u00e0tic de psicof\u00e0rmacs, \u00e9s fonamental reduir l’estigmatitzaci\u00f3 i trencar amb els estereotips de g\u00e8nere. Van explicar que la intervenci\u00f3 s’ha de centrar en l’escolta activa i la creaci\u00f3 d’espais de confian\u00e7a. M\u00e9s que posar el focus en el diagn\u00f2stic, van mantenir que \u00e9s clau atendre les necessitats b\u00e0siques i comprendre la traject\u00f2ria vital de les dones, incorporant una mirada integral que tingui en compte els determinants socials de la salut. Aix\u00ed mateix, cal superar les barreres estructurals i socials que dificulten lacc\u00e9s als serveis, promovent intervencions de reducci\u00f3 de danys.<\/span><\/p>\n

La construcci\u00f3 d\u201funa relaci\u00f3 terap\u00e8utica s\u00f2lida es basa en la pres\u00e8ncia, l\u201fempatia i la continu\u00eftat en l\u201facompanyament, facilitant l\u201fabordatge comunitari i la creaci\u00f3 de xarxes de suport. Per a la reducci\u00f3 del consum de psicof\u00e0rmacs, es requereixen protocols i intervencions psicosocials amb una mirada integral, en qu\u00e8 les dones siguin protagonistes dels seus processos de recuperaci\u00f3. Amb vista al futur, \u00e9s imprescindible ampliar la perspectiva de g\u00e8nere, incloent dones i homes en tota la seva diversitat, amb especial atenci\u00f3 al col\u00b7lectiu LGTBIQ+, per garantir respostes m\u00e9s inclusives, equitatives i efectives.<\/span><\/p>\n

Per la seva banda, Olga Luc\u00eda Orjuela, psic\u00f2loga del CMAU, va abordar l’\u00fas de psicof\u00e0rmacs en dones en situaci\u00f3 de viol\u00e8ncia masclista, assenyalant-ne la utilitzaci\u00f3 freq\u00fcent com a resposta r\u00e0pida al malestar emocional en contextos de crisi.<\/span><\/p>\n

Des d’una perspectiva de g\u00e8nere, va destacar el risc de medicalitzar respostes comprensibles al trauma, individualitzant el patiment i invisibilitzant-ne les causes estructurals. Aix\u00ed mateix, va assenyalar la import\u00e0ncia de generar comprensions des d’una mirada interseccional i decolonial, subratllant com a factors com la migraci\u00f3, el racisme o la precarietat travessen aquests processos i no sempre s\u00f3n considerats en processos d’acompanyament a les viol\u00e8ncies.<\/span><\/p>\n

En aquest sentit, va recalcar que cal plantejar la necessitat d’avan\u00e7ar cap a un abordatge m\u00e9s integral, que inclogui enfocaments de g\u00e8nere i trauma, promogui decisions informades sobre la medicaci\u00f3 i reforci alternatives no farmacol\u00f2giques centrades en el tr\u00e0nsit del malestar.<\/span><\/p>\n

La jornada va finalitzar cap a les 10.30 hores, despr\u00e9s d’un torn de preguntes i el tancament de la sessi\u00f3. Amb aquesta iniciativa, FSC reafirma el seu comprom\u00eds amb la igualtat i amb l’enfortiment del paper dels equips professionals com a agents clau en la protecci\u00f3 i l’acompanyament en els serveis que gestiona.<\/span><\/p>\n