{"id":28175,"date":"2024-01-11T11:30:41","date_gmt":"2024-01-11T10:30:41","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fsyc.org\/actualitat\/a-traves-del-espejo-otro-punto-de-vista-del-trastorno-limite-de-la-personalidad\/"},"modified":"2024-01-11T11:34:02","modified_gmt":"2024-01-11T10:34:02","slug":"a-traves-del-espejo-un-altre-punt-de-vista-del-trastorn-limit-de-la-personalitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.fsyc.org\/ca\/actualitat\/a-traves-del-espejo-un-altre-punt-de-vista-del-trastorn-limit-de-la-personalitat\/","title":{"rendered":"\u00abA trav\u00e9s del espejo\u00bb, un altre punt de vista del trastorn l\u00edmit de la personalitat"},"content":{"rendered":"
\n

Em dic Eva Igualada i fa uns anys vaig ser usu\u00e0ria de la Comunitat Terap\u00e8utica \u201cRiera Major\u201d de la Fundaci\u00f3 Salut i Comunitat (FSC), on puc dir que vaig tornar a n\u00e9ixer.\u00a0Tant l’equip de professionals d’aquest centre com del Servei d’Atenci\u00f3 Psicol\u00f2gica (SAP) tamb\u00e9 d’aquesta entitat van saber acollir-me i ajudar-me, posar-me l\u00edmits, escoltar-me i entendre’m.\u00a0S\u00e9 que no va ser una tasca f\u00e0cil, van ser moltes les oportunitats que em van brindar i sempre estar\u00e9 agra\u00efda pel suport constant.<\/span><\/strong><\/p>\n<\/blockquote>\n

A finals de l’any passat, vaig presentar el meu llibre\u00a0<\/span><\/span>\u00abA trav\u00e9s del espejo\u00bb<\/span><\/span><\/strong><\/a>\u00a0a Barcelona que \u00e9s la meva pr\u00f2pia autobiografia, en la qual explico tota la meva hist\u00f2ria des que era petita fins fa un parell d’anys, quan vaig acabar d’escriure’l.\u00a0<\/span>A la presentaci\u00f3, van acudir alguns professionals que han realitzat treball terap\u00e8utic amb mi al llarg dels meus tractaments, amb la qual cosa em vaig sentir acompanyada.<\/span><\/p>\n

M’ha fet 10 anys de feina acabar-lo, ja que el llibre ha anat creixent amb mi a poc a poc, i s’ha anat nodrint dels meus encerts i errors.\u00a0No va ser f\u00e0cil escriure certes parts, i, de vegades, em vaig replantejar deixar escrites o no certes situacions, per\u00f2 tamb\u00e9 vaig pensar que, si escrivint-hi, podia ajudar altres persones, hauria valgut la pena.<\/span><\/p>\n

L’objectiu principal, i la motivaci\u00f3 que em va portar a escriure el meu llibre, \u00e9s poder ajudar tant pacients, familiars, amics\/gues i professionals, a entendre una mica m\u00e9s i des d’una altra perspectiva, all\u00f2 que sent, pensa i viu una persona amb un trastorn l\u00edmit de la personalitat, unit a una forta addicci\u00f3 a les drogues, ia trastorns alimentaris i de conducta.<\/span><\/p>\n

Recordo el dia que em van posar \u201cl’etiqueta de trastorn l\u00edmit de la personalitat\u201d.\u00a0Concretament, quan em van dir que era una cosa cr\u00f2nica i que estaria aix\u00ed de per vida, una cosa que no va ajudar gaire en aquells moments, no va ser una cosa agradable\u2026<\/span><\/p>\n

Amb el meu llibre necessitava fer veure que, en aquestes circumst\u00e0ncies, amb una bona xarxa assistencial, social, educativa i, sobretot, tamb\u00e9 amb ganes i confian\u00e7a en un mateix, una persona es pot recuperar de forma satisfact\u00f2ria i arribar a tenir una vida totalment normalitzada.<\/span><\/p>\n

He de dir que el llibre \u00e9s molt sincer i transparent, i que he intentat ser el m\u00e9s clara possible en tot moment i no amagar res.\u00a0La primera meitat del llibre \u00e9s un diari, part de la meva adolesc\u00e8ncia la vaig passar ingressada a plantes de psiquiatria, anant d’un lloc a l’altre sense que ning\u00fa em pogu\u00e9s ajudar, vaig deixar de parlar i vaig comen\u00e7ar a escriure\u2026 Escriure ha estat una gran eina personal sempre.\u00a0Pel que fa a la segona part, aprofundeixo en la reflexi\u00f3 d’aquestes viv\u00e8ncies pr\u00f2pies.<\/span><\/p>\n

Per acabar, ia mode de resum, us deixo el text de la contraportada del meu llibre:<\/span><\/p>\n

\u00abTestimoni de superaci\u00f3 de trastorn de conducta aliment\u00e0ria i trastorn l\u00edmit de personalitat.\u00a0L’autora vol ajudar i no res m\u00e9s, ha estat el motiu del seu llibre.\u00a0Un problema familiar unit al seu fort car\u00e0cter, i la seva sensibilitat especial, van derivar en un trastorn de conducta alimentari, barrejat amb consum de subst\u00e0ncies, i una experi\u00e8ncia hospital\u00e0ria no precisament agradable.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 de tot se’n surt i, com ella ha aconseguit sortir, pensa que aquesta experi\u00e8ncia o testimoni poden ajudar una altra persona a recon\u00e8ixer el seu dolor ia sobreposar-se com ho ha fet ella.\u00a0No sola, \u00e9s clar.\u00a0No sempre de manera satisfact\u00f2ria, ni per part seva ni pels qui estaven al seu voltant.<\/span><\/p>\n

Per aix\u00f2, i perqu\u00e8 al final, l’important \u00e9s superar-ho, aprendre a con\u00e8ixer-se, per poder comprendre’s i perdonar-se, aixecant-se una vegada i una altra, i perqu\u00e8 creu que pot aplanar el cam\u00ed a altres persones, Eva no es conforma amb haver explicat la seva hist\u00f2ria .\u00a0Vol posar el seu granet de sorra a la immensa tasca de combatre prejudicis i eliminar el fet que parlar de salut mental sigui un tab\u00fa.<\/span><\/p>\n

Fa falta personal especialitzat i divulgaci\u00f3 d’aquests temes perqu\u00e8 puguin ser abordats amb empatia i coneixement.\u00a0Aquest \u00e9s un terreny que es presta a l’exclusi\u00f3, per por o per falta d’informaci\u00f3.\u00a0Cal lluitar perqu\u00e8 les persones afectades per algun tipus de trastorn puguin viure amb la mateixa dignitat que la resta de la societat.<\/span><\/p>\n

Per aix\u00f2, ofereix la seva viv\u00e8ncia particular, els seus sentiments i punts de vista.\u00a0Potser ens pot ajudar a descobrir un cam\u00ed per ajudar-nos o ajudar altres persones\u00bb.<\/span><\/p>\n