![\"\"](\"https:\/\/www.fsyc.org\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/Azucena-perfil.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Feia temps que buscava un voluntariat amb dones v\u00edctimes de viol\u00e8ncia, havia escrit a APRAMP sense \u00e8xit\u2026 Seguia buscant llocs on fer alguna feina, volia passar a l’acci\u00f3.<\/p>\n
Tenia clar que volia treballar amb dones, en una societat que durant segles ha tractat les dones com a \u201cciutadans de segona\u201d (sense anar m\u00e9s lluny, quan jo vaig n\u00e9ixer, la meva mare no tenia dret per llei a obrir un compte bancari sense perm\u00eds del marit o el pare). A qualsevol calamitat que et toqui a la vida, cal sumar-li sempre les tremendes dosis de misog\u00ednia i viol\u00e8ncia simb\u00f2lica que es respiren en el dia a dia.<\/p>\n
No trobava res i, de cop i volta, al grup de WhatsApp de la meva promoci\u00f3 universit\u00e0ria d’infermeres, vaig llegir el missatge d’un company. Deia el seg\u00fcent: \u201cper si coneixeu alg\u00fa que li pugui interessar\u2026 Busquen infermera per a un centre social que at\u00e9n nom\u00e9s dones en exclusi\u00f3, en situaci\u00f3 de carrer, v\u00edctimes de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, tracta i tamb\u00e9 de vegades, consum de drogues o problemes de salut mental\u2026\u201d.<\/p>\n
\u00c9s clar que estava interessada!, era precisament el que estava buscant! Totes les persones tenen hist\u00f2ries al darrere, i s\u00f3n aquestes hist\u00f2ries les que els has portat a ser on s\u00f3n.<\/p>\n
Sincerament, no crec que molts de nosaltres arribem a presidents de grans empreses, pol\u00edtics o milionaris, per\u00f2 tots, amb una mica de mala sort, podem veure’ns en una situaci\u00f3 de carrer, d’exclusi\u00f3, o de tracta .<\/p>\n
No \u00e9s dif\u00edcil arribar a ser aix\u00ed; el que \u00e9s dif\u00edcil, estad\u00edsticament, \u00e9s arribar a ser un magnat. Em podria passar a mi, oa algun dels meus \u00e9ssers estimats i, sovint, em plantejava qu\u00e8 seria de mi en aquest cas, qu\u00e8 passa despr\u00e9s de viure al carrer\u2026<\/p>\n
El dia que em vaig entrevistar amb Yolanda i Ana (responsables del Centre Beatriz Galindo) a Madrid, gestionat per la Fundaci\u00f3 Salut i Comunitat, servei que forma part de la Xarxa d’Atenci\u00f3 a Persones sense Llar de l’Ajuntament de Madrid) va ser per a mi un gran dia\u2026 Vaig sortir-ne plena d’esperan\u00e7a, pensant que, si algun dia tenia la desgr\u00e0cia de trobar-me sense sostre, tenia la gran sort de viure en un pa\u00eds que comptava amb aquell equip hum\u00e0 tan fant\u00e0stic i aquelles impressionants instal\u00b7lacions per recollir-me\u2026<\/p>\n
Em vaig sentir orgullosa i agra\u00efda d’haver nascut en aquest pa\u00eds i ja no podia esperar a comen\u00e7ar la meva feina. Em feia una mica de por, perqu\u00e8, encara que fa gaireb\u00e9 30 anys que tinc infermera (i aix\u00f2 curt molt), mai havia treballat en un centre similar. No havia treballat amb persones en situaci\u00f3 de carrer i no sabia com se’m donaria connectar amb elles i tampoc no estava familiaritzada amb les medicacions de salut mental.<\/p>\n
Aviat va arribar la realitat i la seva difer\u00e8ncia amb les meves expectatives\u2026 De fet, al principi va ser tot un xoc, fins i tot no vaig poder dormir les primeres nits, perqu\u00e8 em va passar una cosa que no havia previst\u2026 sentia por!<\/p>\n
En una societat com la nostra, no s\u00f3n les tempestes o les fams els nostres problemes m\u00e9s grans, l’amena\u00e7a major per a qualsevol de nosaltres \u00e9s un mateix, o un altre \u00e9sser hum\u00e0. Les persones s\u00f3n tamb\u00e9 el major actiu de la nostra societat, b\u00e9 ho vam veure durant la pand\u00e8mia, quan els carrers es van buidar i feien ganes de plorar en veure tot el buit, per\u00f2 els \u00e9ssers humans som tamb\u00e9 perillosos, som el millor i el pitjor.<\/p>\n
El primer dia tenia tanta por que ho vaig passar una mica regular. Sempre he estat valent i s’esperar, aix\u00ed que em vaig limitar a seguir anant, ia fer la meva feina\u2026 com al llibre de Mikel Ende, Momo, vaig ser \u201cpas, inspiraci\u00f3, escombrada\u2026\u201d i va funcionar.<\/p>\n
A poc a poc, anaven entrant a la meva consulta, perqu\u00e8 els don\u00e9s la seva medicaci\u00f3, per fer-los alguna cura o posar-los algun injectable\u2026 i amb aquella excusa, xerr\u00e0vem. El que vaig aprendre en aquella consulta d’infermeria \u00e9s que aquelles dones eren iguals a mi, no hi havia cap difer\u00e8ncia, comprenia perfectament les situacions, les pors, les il\u00b7lusions, les frustracions\u2026<\/p>\n
Sens dubte, les dones usu\u00e0ries del servei en qu\u00e8 faig voluntariat s\u00f3n dones fortes i valentes, supervivents de m\u00faltiples desventures que ens haguessin portat al davant molts de nosaltres. Cada dia sortia amb una nova hist\u00f2ria en qu\u00e8 pensar\u2026 R\u00e8iem, xerr\u00e0vem o plor\u00e0vem juntes a la consulta. Tamb\u00e9, pass\u00e0vem moments tensos, s\u00f3n persones que sovint tenen sortides de to i de vegades es creen problemes potents.<\/p>\n
Crec que \u00e9s en aquests moments quan m\u00e9s he apr\u00e8s, si era capa\u00e7 de parar-me i pensar, en surt el millor, i el creixement personal despr\u00e9s de superar (d’alguna manera) aquestes crisis, \u00e9s considerable. L’experi\u00e8ncia m’ha portat a tenir un gran respecte per aquestes dones que m’han ensenyat com fins i tot en els pitjors escenaris, s\u00f3n capa\u00e7os d’oferir generosament els seus somriures, afecte, paci\u00e8ncia, lleialtat, generositat, humilitat i aguda espurna.<\/p>\n
S\u00f3n un exemple de per qu\u00e8 seguir vius \u00e9s un regal, cada dia. Quan el meu pare va emmalaltir vaig deixar el lloc d’infermera, per\u00f2 vaig demanar de seguir anant a visitar-les. Volia saber com seguien, aquestes dones han deixat en mi una empremta tan profunda, que hi ha un abans i un despr\u00e9s a la meva vida. Hi penso molt i veig els seus mateixos patrons en altres persones. En situacions que abans no comprenia, les seves hist\u00f2ries m’il\u00b7luminen ara l’escena.<\/p>\n
Les veur\u00e9, igual cada setmana o cada dues. Els porto caramels, sortim al pati a xerrar o fem alguna passejada. M’encanta veure els seus somriures quan arribo a visitar-los. S\u00f3n moments senzills, per\u00f2 amb milers de matisos que enriqueixen la meva vida i tinc la il\u00b7lusi\u00f3 que aquestes estonetes que passem juntes, tamb\u00e9 siguin per a elles dolces pauses a les seves agitades biografies.<\/p>\n
Vull agrair la confian\u00e7a que el centre i el seu equip professional diposita en mi per continuar gaudint d’aquesta gran oportunitat. Mil gr\u00e0cies de cor.<\/p>\n
Azucena Crist\u00f3bal Feia temps que buscava un voluntariat amb dones v\u00edctimes de viol\u00e8ncia, havia escrit a APRAMP sense \u00e8xit\u2026 Seguia buscant llocs […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":27329,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1075,906],"tags":[1145],"class_list":["post-27336","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dones","category-actualitat","tag-voluntariado-ca"],"yoast_head":"\n
\n<\/em>Voluntaria de la Fundaci\u00f3 Salut i Comunitat<\/em><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"