{"id":18251,"date":"2020-08-06T12:21:40","date_gmt":"2020-08-06T10:21:40","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fsyc.org\/actualitat\/enfocados-en-el-aqui-y-el-ahora-en-abstinencia-en-el-piso-terapeutico-teodor-llorente-de-fsc\/"},"modified":"2020-08-06T12:23:59","modified_gmt":"2020-08-06T10:23:59","slug":"enfocats-en-laqui-i-lara-en-abstinencia-en-el-pis-terapeutic-teodor-llorente-de-fsc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.fsyc.org\/ca\/addiccions\/enfocats-en-laqui-i-lara-en-abstinencia-en-el-pis-terapeutic-teodor-llorente-de-fsc\/","title":{"rendered":"Enfocats en \u201cl’aqu\u00ed i l’ara\u201d en abstin\u00e8ncia en el Pis Terap\u00e8utic Teodor Llorente de FSC"},"content":{"rendered":"
\n

Va comen\u00e7ar el dia com qualsevol altre dia del mes de mar\u00e7, per\u00f2 de seguida, aquest divendres 13, va comen\u00e7ar a donar pistes que tot anava a ser diferent en el pis terap\u00e8utic\u00a0Teodor\u00a0Llorente, servei de la Fundaci\u00f3 Salut i Comunitat (FSC)\u00a0a Barcelona. El que no sab\u00edem en aquells dies \u00e9s que, a partir d’aquest moment, inici\u00e0vem un cam\u00ed que ens anava a tocar construir a poc a poc, junts\/as, per separat, connectats\/as, distanciats\/as compartint, silenciant\u2026<\/strong><\/p>\n<\/blockquote>\n

Entr\u00e0vem, sense ser molt conscients d’aix\u00f2, en un moment de vida individual, grupal, familiar i social diferent. \u201cAra no podem fer aix\u00f2\u201d, \u201cara no podem fer l’un altre\u201d, \u201cara podem fer menys\u201d. Molt de temps despr\u00e9s (segurament m\u00e9s del que esper\u00e0vem), comencem a poder fer alguna cosa m\u00e9s, unes setmanes despr\u00e9s aconseguir\u00edem recuperar alguna activitat perduda, i posteriorment, algunes altres m\u00e9s\u2026<\/p>\n

Pens\u00e0vem que an\u00e0vem a anar recuperant la nostra vida a poc a poc, per\u00f2 no. A penes unes setmanes ens han servit per a aprendre una nova lli\u00e7\u00f3; aix\u00f2 no va nom\u00e9s del COVID-19, aquesta \u00e9s la hist\u00f2ria d’un grup de persones que un bon dia van arribar al nostre pis terap\u00e8utic\u00a0Teodor\u00a0Llorente per a continuar amb un tractament per la seva addicci\u00f3 a subst\u00e0ncies.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s la hist\u00f2ria d’un grup de persones que, com a moltes altres, els ha tocat viure i sentir un moment vital incert, insegur, acompanyat de temors, pors, angoixa\u2026 Per\u00f2 tamb\u00e9 una oportunitat d’aprenentatge, d’adaptaci\u00f3, de resili\u00e8ncia, de m\u00e9s aprenentatges\u2026<\/p>\n

Un cam\u00ed que ens ha obligat a desgreixar els m\u00fasculs oculars de curt recorregut, de mirar i construir l’avui, de sentir l’ara i aprendre d’aquest. Els petits passos, les mirades curtes, el treball individual, la col\u00b7laboraci\u00f3 grupal, la implicaci\u00f3 familiar\u2026 tot aix\u00f2 ha anat adquirint el seu particular significat durant aquest temps.<\/p>\n

Totes i cadascuna de les persones que realitzen tractament i conviuen en el nostre pis ja van fer un pas cap endavant fa molts mesos quan van decidir que volien tenir una vida millor, que havien de frenar el consum de subst\u00e0ncies i comen\u00e7ar a prendre les regnes de les seves vides.<\/p>\n

Ara, temps despr\u00e9s, continuen cuidant i alimentant aquesta decisi\u00f3. L’impacte del COVID-19 ha estat i est\u00e0 sent segurament devastador; per\u00f2 malgrat tot, continuen construint el seu projecte de vida en abstin\u00e8ncia.<\/p>\n

Cada dia, enfocats en \u201cl’aqu\u00ed i en l’ara\u201d, renoven aquesta decisi\u00f3 i els toca bregar amb les dificultats inherents a tot tractament per addicci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 amb l’haver de construir un projecte de futur en un moment tan incert, tan canviant\u2026 construir cap endavant sense poder mirar m\u00e9s enll\u00e0 de l’avui o del dem\u00e0. Caminar sense saber qu\u00e8 pot passar o com pot ser que estiguem dins d’una setmana\u2026<\/p>\n

Aquesta \u00e9s una hist\u00f2ria que va sobre caminar junts\/as i amb un missatge com\u00fa: \u201cmalgrat tot, continuem escrivint-la\u201d. Durant aquests mesos, hem tingut l’oportunitat de poder continuar compartint i creixent, malgrat la dist\u00e0ncia f\u00edsica entre totes les persones que est\u00e0vem treballant en un mateix tractament; hem pogut crear un relat col\u00b7laboratiu sense estar tots\/as junts, hem compartit esport, concurs de rebosteria, grups, confid\u00e8ncies, temors, tutories, incerteses, cansament, moltes emocions, reptes, riures\u2026<\/p>\n

Hem apr\u00e8s a veure’ns tots\/as (residents i professionals) d’una manera diferent, m\u00e9s hum\u00e0, m\u00e9s pr\u00f2xim, malgrat la dist\u00e0ncia. Hem pogut sentir en molts moments que naveg\u00e0vem junts\/as, amb moments de grans dubtes, de molta tensi\u00f3, per\u00f2 en la mateixa direcci\u00f3. Col\u00b7laboraci\u00f3 i confian\u00e7a han estat ingredients b\u00e0sics en aquest recorregut.<\/p>\n

Tots\/as junts, hem anat construint a poc a poc una hist\u00f2ria conjunta, un cam\u00ed que, malgrat la forta tempestat, ens ha fet a totes i a cadascuna de les persones que han passat pel pis i ja han finalitzat el seu tractament, i tamb\u00e9 a les quals encara continuen o que han arribat despr\u00e9s, molt m\u00e9s grans com a persones. Aqu\u00ed resideix el veritable valor d’aquesta, que \u00e9s la nostra hist\u00f2ria.<\/p>\n

Ara ens toca continuar escrivint-la en el dia a dia. Hem de continuar construint, cuidant-nos, protegint-nos i protegint a les persones que s\u00f3n importants per a nosaltres\/as, ja que aquesta hist\u00f2ria no ha acabat; \u00e9s un \u201cseguim cap endavant, malgrat tot\u201d, per\u00f2 l’important \u00e9s que l’\u00e0nim segueix en peus per a tractar de continuar construint el millor relat i el millor final possible per a aquesta hist\u00f2ria.<\/p>\n

 <\/p>\n