{"id":17340,"date":"2020-05-20T14:51:15","date_gmt":"2020-05-20T12:51:15","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fsyc.org\/actualitat\/los-balcones-de-los-centros-tras-ellos-calor-color-y-esperanza\/"},"modified":"2020-05-21T20:22:15","modified_gmt":"2020-05-21T18:22:15","slug":"els-balcons-dels-centres-despres-dells-calor-color-i-esperanca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.fsyc.org\/ca\/atencio-dependencia\/els-balcons-dels-centres-despres-dells-calor-color-i-esperanca\/","title":{"rendered":"Els balcons dels centres. Despr\u00e9s d’ells, calor, color i esperan\u00e7a"},"content":{"rendered":"
\n

Aquest article t\u00e9 el seu origen en l’intercanvi de correus electr\u00f2nics que setmanalment s’ha realitzat des de l’inici de l’estat d’alarma, entre l’equip directiu de l’\u00e0rea d’atenci\u00f3 a la depend\u00e8ncia i d’atenci\u00f3 a la inf\u00e0ncia i adolesc\u00e8ncia de la Fundaci\u00f3 Salut i Comunitat (FSC)\u00a0i els\/as responsables en l’adre\u00e7a dels serveis gestionats. Aquest intercanvi, que s’iniciava cada divendres a partir d’una sol\u00b7licitud d’informaci\u00f3 quantitativa sobre l’afectaci\u00f3 de la\u00a0COVID-19\u00a0en cada servei, s’anava enriquint setmana rere setmana amb reflexions, estrat\u00e8gies, reptes\u2026 que tots els intervinents anaven aportant.<\/strong><\/p>\n<\/blockquote>\n

Ara que diversos d’aquests serveis, per les seves caracter\u00edstiques, retornaran a un funcionament similar al que tenien abans de l’estat d’alarma, s’ha considerat rellevant donar a con\u00e8ixer algunes de les reflexions, emocions i activitats compartides, aix\u00ed com traslladar, a manera d’ep\u00edleg d’aquesta fase, aquelles paraules, frases, valors, \u201cimatges\u201d \u2026 que des dels recursos assistencials ens han estat traslladades i que, per a ells, representen el seu sentir durant aquestes \u00faltimes setmanes.<\/p>\n

Aquestes paraules, frases, valors\u2026 s’han ressaltat en negreta \u2013ja ho sentim, per\u00f2 per l’extensi\u00f3 de la qual disposem, no hem pogut incloure totes les que ens han estat remeses des de les desenes de serveis gestionats\u2013 perqu\u00e8 els diferents centres\/serveis es poguessin sentir representats en llegir aquest text que pret\u00e9n ser un homenatge a totes aquelles persones que estan despr\u00e9s dels balcons i finestres dels nostres centres: treballadors\/as i persones ateses.<\/p>\n

20.00 hores. La imatge es repeteix di\u00e0riament durant les \u00faltimes setmanes \u2013deu, per a ser exactes- en molts balcons i finestres de tot el territori nacional. La ciutadania reconeix amb un sentit aplaudiment la labor que exerceix el personal sanitari als hospitals per a fer front a la\u00a0COVID-19.<\/p>\n

A vegades, aquests aplaudiments s’han dirigit a altres col\u00b7lectius. Puntualment, a els\/as professionals de les resid\u00e8ncies per a persones majors \u2013un sector que ha estat injustament tractat, segurament el que m\u00e9s, durant el desenvolupament d’aquesta crisi sanit\u00e0ria-, per\u00f2 ja tornarem a aix\u00f2 m\u00e9s endavant, si b\u00e9 no se sap, es desconeix, si s’ha tingut present a altres sectors de la intervenci\u00f3 social i\/o soci-sanit\u00e0ria. Un sector al qual pertanyen la majoria dels serveis que gestiona la nostra entitat. B\u00e9, tampoc \u00e9s que aquest reconeixement sigui el que esperen els treballadors\/as que intervenen amb les persones m\u00e9s \u201cfr\u00e0gils\u201d de la nostra societat, aquells\/as que estan en la \u201cprimera l\u00ednia\u201d, aquells\/as que tenen m\u00e9s risc de contagiar-se veritat que no ho esper\u00e0veu?<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

I no, no ho podien esperar perqu\u00e8 aquests\/as professionals que perceben uns salaris, en un percentatge elevat dels casos, sobre la base d’uns convenis que no compensen prou el seu treball i dedicaci\u00f3, ho han donat tot, el continuen donant. Ja ho donaven i ho continuaran donant. Molts\/as d’ells es dediquen a aix\u00f2 per vocaci\u00f3; uns altres, amb el pas del temps, han arribat a estimar la seva professi\u00f3 \u2013el somriure d’un nen\/a, la mirada d’una persona major, la sensibilitat d’un \u201ccampi\u00f3\u201d, l’abra\u00e7ada d’una persona agra\u00efda, la lli\u00e7\u00f3 de vida i solidaritat d’una persona migrant\u2026- la qual cosa t\u00e9 molt a veure perqu\u00e8 molts dels treballadors\/as d’aquests serveis se sentin reconeguts, valorats. Ells i elles se saben importants, les persones usu\u00e0ries dels centres que gestionem (serveis d’atenci\u00f3 a menors, majors, persones amb diversitat funcional, amb patologia mental\u2026) aix\u00ed li ho transmeten.<\/p>\n

Durant aquestes setmanes, s’ha compartit entre els centres, amb la major vocaci\u00f3 solid\u00e0ria, absolutament de tot. Aix\u00ed, ho ha traslladat el personal d’un centre a un altre perqu\u00e8 un d’ells el necessitava per la situaci\u00f3 del recurs; altres\/as professionals, senzillament senzillament?, han canviat de col\u00b7lectiu d’actuaci\u00f3 i han passat del mat\u00ed a la nit d’intervenir amb persones majors en una llar per a persones jubilades a atendre persones sense sostre en un alberg. I el que hem apr\u00e8s d’elles! ens deien emocionats i agra\u00efts.<\/p>\n

Des d’alguns centres s’han enviat\u00a0EPIs\u00a0a uns altres sense preguntar el motiu ni esperar que els mateixos fossin retornats en el futur \u2013Ja tenim\u00a0EPIs!\u00a0-, aquesta, sens dubte, ha estat una de les frases que ha estat entonada amb m\u00e9s for\u00e7a i il\u00b7lusi\u00f3 aquests dies. Si es desenvolupava un Pla de Conting\u00e8ncies, aquest es compartia perqu\u00e8 altres companys\/as es trobessin amb gran part del treball fet; s’enviaven missatges d’\u00e0nims per carta des dels centres de menors als m\u00e9s majors Quin exemple han donat els m\u00e9s petits!; els majors retornaven l’agra\u00efment amb paraules plenes de saviesa i tendresa als m\u00e9s quins Un altre gran exemple, el m\u00e9s damnificats per la\u00a0COVID-19, animant als que menys els afecta!; es \u201ccompetia\u201d en l’elaboraci\u00f3 de v\u00eddeos replets de missatges optimistes que han enva\u00eft les xarxes socials Quina energia ens han donat quan les forces flaquejaven!, per\u00f2 la uni\u00f3 fa la for\u00e7a, ens deien … S\u00ed, for\u00e7a, uni\u00f3 i molta esperan\u00e7a ens han transm\u00e8s tots els v\u00eddeos que ens han anat arribant. I \u00e9s que, amb la m\u00fasica, fins als camins m\u00e9s durs semblen agradables.<\/p>\n

Per\u00f2, qu\u00e8 m\u00e9s ens han transm\u00e8s durant aquestes setmanes els companys\/as d’aquests centres i serveis? Tots, sense excepci\u00f3, han destacat, en el cas dels serveis d’atenci\u00f3 a nens, nenes i adolescents, que \u201cel comportament ha estat s\u00faper bo, ha estat excepcional\u201d, que \u201cels equips han caminat al recer del cor dels m\u00e9s petits i dels seus somriures\u2026 i els menors s’han deixat guiar\u201d; s\u00ed, sembla que el confinament ha estat el recolzament que es necessitava en alguns equips perqu\u00e8 tant el grup de nens\/as i adolescents com el grup educatiu s’unissin i tots dos \u2013\u201cla mar d’units\u201d-, menors i professionals, donessin valor a q\u00fcestions a les quals habitualment no se’ls d\u00f3na import\u00e0ncia.<\/p>\n

Un fet com\u00fa ha estat que, des dels m\u00e9s petits als m\u00e9s majors, tots allunyats de les seves fam\u00edlies, han sentit als nostres companys\/as com m\u00e9s pr\u00f2xims. Per aix\u00f2, no ha faltat mai un \u201cEt trob\u00e0vem a faltar\u201d quan es tornava al treball despr\u00e9s d’unes jornades de descans o es tornava l’endem\u00e0, quan es tornava a un domicili a prestar un servei a una persona que durant setmanes nom\u00e9s ha vist \u201cla cara amiga\u201d, a vegades, amagada darrere d’una pantalla, d’una de les nostres companyes \u2026 i, com \u201cla nostra fam\u00edlia\u201d \u00e9s gran tamb\u00e9, \u00e9s cert que, a vegades, en alguns equips s’ha tingut sensaci\u00f3 de \u201csolitud i decepci\u00f3\u201d perqu\u00e8 no sempre, les menys, els companys\/as, l’EQUIP \u2013una paraula de les m\u00e9s repetides en tots els centres com a element clau per a sobreposar-se a les adversitats- no ha acompanyat.<\/p>\n

I \u00e9s que la por, la responsabilitat, la tristesa tamb\u00e9 ha pogut tenallar-nos en alguns moments. Som humans i bons professionals, per\u00f2 no \u201cherois\u201d, com a vegades ens han volgut fer veure. \u00c9s el cas d’una frase que rebem d’un menor de 5 anys que ens va arribar al cor, encara que potser alguna cosa en com\u00fa tenim amb aquests \u201cherois\u201d, doncs, com a molts d’aquests, ens \u201cpica\u201d la bestiola i tornem a treballar en el centre, i si no es pot, treballem des de casa.<\/p>\n

Som, com ens deia un company, \u201cexperts en la gesti\u00f3 de la por, de les nostres pors\u201d Com no sabrem gestionar la por i l’ansietat que ens ha generat aquesta nova situaci\u00f3! A poc a poc, ens hem adaptat a aquesta. L’afecte i afecte que s’ha generat en tots els centres han estat la clau per a adaptar-nos a aquesta nova situaci\u00f3: adaptaci\u00f3, s\u00ed, un altre concepte en el qual hi ha consens entre els equips i que mereix ser destacat. S\u00ed, tots hem apr\u00e8s en aquests dies, com hem pogut llegir en alguna ocasi\u00f3, que en la vida no es tracta d’esperar que passi la tempesta, es tracta d’aprendre a ballar sota la pluja per m\u00e9s que sentim impot\u00e8ncia o, fins i tot, tristesa enfront de situacions que no podem controlar i d’aix\u00f2 \u00faltim, alguns equips han apr\u00e8s molt i, segurament, ara s\u00f3n els que estan m\u00e9s preparats per a quan aquest virus torni a trucar a la porta o vulgui entrar pels nostres balcons i finestres.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

En uns moments complexos, convulsos en alguns casos, en els quals els procediments que ens arribaven -contradictorios en moltes ocasions i que ens feien, de vegades, m\u00e9s dif\u00edcil la presa de decisions- inundaven la nostra b\u00fastia de correu,\u00a0els\/les professionals i les persones usu\u00e0ries han estat capa\u00e7os d’entendre, per m\u00e9s por que es pogu\u00e9s tenir o inseguretat en les respostes a donar per ser noves, que cada dia era un nou comen\u00e7ament, en qu\u00e8 nom\u00e9s l’empatia, la solidaritat, l’ajuda m\u00fatua i la nostra pr\u00f2pia compet\u00e8ncia com a equip permetrien superar tots els obstacles que anessin sorgint<\/strong>\u00a0.<\/p>\n

Uns obstacles que se sortejaven a el ritme de rap en uns centres i ens treien 1\u00a0somriure<\/strong>\u00a0i, en altres, a el ritme que marcava Rub\u00e9n Blades -amb un genu\u00ed accent ma\u00f1ico- i el seu sentit cant a la solidaritat, \u00bb\u00a0No est\u00e0s sol, no est\u00e0s sola<\/strong>\u00a0\u00ab, ens recordaven una i altra vegada. A cada recurs es destacava que cadascuna de les persones que en el mateix convivien ho donaven tot, sense esperar res, que totes semblaven haver-se posat d’acord per ja\u00a0no deixar passar oportunitats<\/strong>\u00a0en la seva exist\u00e8ncia, en\u00a0aprofitar la vida – Carpe Diem! s’exclamava en molts centres-<\/strong>\u00a0, a\u00a0viure cada instant,<\/strong>\u00a0com si a aquest no li segu\u00eds un altre.<\/p>\n

S\u00ed, si d’alguna cosa ens ha de servir aquesta etapa que ens ha tocat viure -si som coherents amb el que ens hem venint dient aquestes setmanes- \u00e9s que hem comen\u00e7at a ser conscients que\u00a0les bones coses ocorren tots els dies i que nom\u00e9s ens hem de donar compte d’elles, que existeixen i que, de vegades, ens ha de ser suficient amb saber que \u00abes fa de dia, que no \u00e9s poc\u00bb o n’hi ha prou amb creure, doncs \u00e9s possible que \u00abqualsevol nit pot sortir el sol\u00bb.<\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong>S\u00ed, cal creure, il\u00b7lusionar-! Hem pogut fer una parada en el cam\u00ed per valorar\u00a0\u00abaquestes petites coses\u00bb,<\/strong>\u00a0que deia el poeta. Hem pogut trobar temps, un gran tresor ha aquella persona que sap valorar-lo i compartir-lo. Un temps que ens ha perm\u00e8s cridar a aquells socis de llars i de centres de dia i recordar-los que ens importen, que\u00a0el nostre comprom\u00eds, la nostra responsabilitat amb els nostres, sempre est\u00e0<\/strong> , doncs ells han estat dels primers damnificats en no poder ser atesos\/es, ja que els seus centres van ser els primers a tancar-se, i segueixen amb les portes tancades i sense data d’inici majorit\u00e0riament, encara que ells segueixen necessitant que se’ls atengui, segueixen necessitant veure els seus amics \/ es i coneguts per\u00f2 ells tamb\u00e9 han sabut esperar.<\/p>\n

‘\u00a0Nom\u00e9s ha estat una parada en el cam\u00ed<\/strong>\u00a0!, Ens an\u00e0vem dient a l’orella els uns als altres.\u00a0Segur, ens han dit molts companys\/es, que ens servir\u00e0 per ser millors i prendre impuls per aconseguir els objectius previstos<\/strong>\u00a0.\u00a0Uns objectius que, en molts casos, seran nous.\u00a0Ens\u00a0reinventarem<\/strong>.<\/p>\n

\u00a0<\/strong>Hem vist en aquestes setmanes el que mai hagu\u00e9ssim imaginat ‘\u00a0Com oblidar l’autocontrol d’una fam\u00edlia en un dels nostres programes d’acollida !, concretament, en el moment de la presentaci\u00f3 del seu fill d’un any, havent de mantenir la dist\u00e0ncia, sense un nom\u00e9s abra\u00e7ada, \u00a1sense un sol abra\u00e7ada !, \u00abamb el poder que tots sabem que tenen les abra\u00e7ades\u00bb, sense …<\/strong>\u00a0!\u00a0Male\u00eft COVID-19!…<\/p>\n

\u00a1\u00a0<\/span>I com oblidar les trucades a les fam\u00edlies despr\u00e9s de tantes setmanes sense veure<\/span><\/strong>\u00a0! A majors i menors els ha unit l’\u00fas de la tecnologia! En el cas dels m\u00e9s grans, a ritme de la m\u00fasica amb la iniciativa \u00abRingsistir\u00e9\u00bb que s’ha instaurat en els centres de les persones m\u00e9s dependents per combatre la solitud i, alhora, tranquil\u00b7litzar les fam\u00edlies. \u00a1\u00a0<\/span>Quant hem apr\u00e8s en aquestes converses familiars<\/span><\/strong>\u00a0! \u00a1\u00a0<\/span>Quant agra\u00efment infinit els devem per tota la feina que ens han reconegut<\/span><\/strong>\u00a0! Gr\u00e0cies, fam\u00edlies! Tots, tots junts, en cada centre, i en la mesura de les possibilitats dels propis serveis,\u00a0<\/span>hem demostrat que professionals, persones usu\u00e0ries i familiars podem ser, som, una gran fam\u00edlia<\/span><\/strong>\u00a0.<\/span><\/p>\n

Els jocs tamb\u00e9 han estat una constant. Joc o repte que es proposava, joc o repte que era \u00abagafat a el vol\u00bb des dels serveis d’all\u00f2 m\u00e9s solidari, per\u00f2 entre tots els jocs i activitats que s’han dut a terme, i aix\u00f2 que tants dies tancats entre parets han donat per a molt, volem destacar una de les imatges m\u00e9s entranyables que ens han deparat aquests dies de confinament.<\/p>\n

Ens referim a la imatge d’una menor d’uns 10 anys en una sala d’espera d’un hospital poc abans d’una revisi\u00f3 m\u00e8dica. Aquesta menor juga amb la seva directora a un joc a qu\u00e8 hem jugat molts\/es, les paraules encadenades<\/strong>\u00a0, per\u00f2 unes paraules que, per a la majoria de la societat eren desconegudes o tenien un altre significat abans de l’confinament. La petita comen\u00e7a el joc amb la paraula \u00bb\u00a0Resistir\u00e9<\/strong>\u00a0\u00bb (una can\u00e7\u00f3 que ha estat, \u00e9s, l’himne de l’estat d’alarma).<\/p>\n

La directora replica amb la paraula \u00bb\u00a0Resili\u00e8ncia<\/strong>\u00a0\u00ab, alhora que li explica a la nena que \u00e9s la capacitat que ella demostra di\u00e0riament per seguir cap endavant per m\u00e9s dif\u00edcil que sigui el cam\u00ed a rec\u00f3rrer. Ella\u00a0encara no \u00e9s conscient<\/strong>\u00a0, encara que \u00e9s practicant avan\u00e7ada de la mateixa,\u00a0que la resili\u00e8ncia s’apr\u00e8n, tot i que requereix de l’esfor\u00e7<\/strong>\u00a0continu. La menor li contesta amb un lac\u00f2nic \u00bb\u00a0Avorrit<\/strong>\u00a0\u00ab, la directora somriu, i li ho admet, encara que no hagi escollit la s\u00edl\u00b7laba sencera.<\/p>\n

Quantes vegades s’ha repetit aquesta paraula en els centres i quanta creativitat hem hagut de generar per revertir aquesta situaci\u00f3!; la directora no puc menys que recordar-se de la paraula \u00bb documents<\/strong>\u00a0\u00bb per la de vegades que en aquestes setmanes ha hagut d’enviar protocols, arxius, dades … a l’Administraci\u00f3; la nena ni s’ho pensa i replica amb un monos\u00edl\u00b7lab \u00bb\u00a0tos<\/strong>\u00ab.\u00a0Quina esgarrifan\u00e7a ens ha entrat a tots\/es que aquests dies sent\u00edem tossir a alg\u00fa en un centre! Si era un company\/a ja sab\u00edem que suposava una possible baixa, encara que fos preventiva; si era una persona usu\u00e0ria, irremeiablement, suposava a\u00efllament … per sort per la directora, just en aquest moment, quan ja pensava que l’espera era un \u00abtost\u00f3n\u00bb, li va fer passar un infermer a la consulta i no haver de continuar buscant paraules.\u00a0Fi de el joc.<\/p>\n

Per\u00f2 no totes les experi\u00e8ncies, tot i tenir present la complexitat existent, han estat gratificants per\u00a0molta implicaci\u00f3<\/strong>\u00a0que pos\u00e9s l’equip, per m\u00e9s esfor\u00e7 que es dediqu\u00e9s, doncs\u00a0calia que la sort tamb\u00e9 ens acompany\u00e9s<\/strong>\u00a0i aix\u00f2 no ha estat sempre aix\u00ed.<\/p>\n

No, de vegades, les experi\u00e8ncies han estat cruels i ens han posat realment a prova com a professionals i com a persones. Per aix\u00f2, li vam demanar perm\u00eds a l’lector \/ a que, en les properes l\u00ednies, ens permeti, com avan\u00e7\u00e0vem a l’inici d’aquest text i per ser un dels temes m\u00e9s recurrents que hem comentat en molts dels nostres correus electr\u00f2nics, trucades i videoconfer\u00e8ncies – i tamb\u00e9 presencialment, despr\u00e9s de la visita a centres-, analitzar el\u00a0maltractament a qu\u00e8 ha estat sotm\u00e8s el sector de l’atenci\u00f3 residencial de les persones grans dependents<\/strong>– moltes d’elles persones amb m\u00e9s de 80 anys que presenten pluripatologies importants que afecten seriosament a la seva salut, molt prec\u00e0ria-, i en la qual aquest male\u00eft virus ha trobat el seu principal \u00abgrup diana\u00bb, a l’\u00e9sser el col\u00b7lectiu amb major taxa de mort de la nostra societat. Un maltractament que ha tingut com a protagonista a diversos agents socials de la nostra societat, entre ells, a diversos dirigents pol\u00edtics ia alguns mitjans de comunicaci\u00f3, tot i que altres han fet una bona cobertura.<\/p>\n

Per tots \u00e9s conegut que, en les resid\u00e8ncies de gent gran, i per desgr\u00e0cia, en alguna de les que gestionem, no s’ha pogut esquivar d’el tot aquest virus, han mort persones i alguns companys \/ es s’han contagiat. I si la pressi\u00f3 assistencial a la qual s’han vist sotmesos els \/ les professionals d’aquests equipaments ja no fos alta de per si, han hagut de veure que la mateixa arribava a\u00a0l\u00edmits insofribles<\/strong>perqu\u00e8, de forma interessada, s\u00ed, interessada i molt trist, es desviava l’atenci\u00f3 dels d\u00e8ficits sanitaris generalitzats al pa\u00eds, segurament per falta de previsi\u00f3 de les nostres administracions p\u00fabliques per enfrontar degudament a la pand\u00e8mia. Per referir-se, mentre les persones anaven morint per no poder ser ateses degudament a la xarxa sanit\u00e0ria, sobretot a les resid\u00e8ncies com a centres que havien de ser fiscalitzats, intervinguts, en qu\u00e8 els gestors eren considerats, en el millor dels casos, com negligents , i alimentant falsos debats -que sempre troben sectors de la nostra societat als quals els pot interessar-sobre la gesti\u00f3 p\u00fablica i privada.<\/p>\n

I tot aix\u00f2, sense tenir present que aquests recursos no formen part de el sistema de salut p\u00fablic, que s\u00f3n socials i no sanitaris ja que no s\u00f3n centres medicalitzats i que els \/ les professionals, tots -equips directius, metges\/es, infermers\/es, psic\u00f2legs\/es, treballadors\/es socials, animadors\/es socials, auxiliars, cuiners\/es, netejadors\/es, recepcionistes… – estaven atenent amb una escassa r\u00e0tio assistencial, especialment en les primeres setmanes de la pand\u00e8mia, amb unes EPI escasses o inadequades en el millor dels casos; sense la possibilitat de disposar de proves diagn\u00f2stiques; amb la impossibilitat de derivar als\/a les residents als hospitals<\/strong>per l’exist\u00e8ncia, o no, de protocols que no prioritzaven l’atenci\u00f3 hospital\u00e0ria d’aquest col\u00b7lectiu;\u00a0amb una escassa possibilitat de trobar personal qualificat, i fins i tot no qualificat, que pogu\u00e9s treballar davant les nombroses i generalitzades baixes laborals -decenas- que s’anaven produint, tant per contagi per COVID-19 com per altres motius…<\/p>\n

B\u00e9, baixes que, en moltes ocasions, s’han atorgat sense veure el pacient.\u00a0Un personal que ha vist que no podia m\u00e9s que \u00abacompanyar\u00bb fins a l’\u00faltim al\u00e8 en la solitud d’una habitaci\u00f3, i sense familiars presents, a les persones ateses.\u00a0Una situaci\u00f3 especialment dura que li ha tocat viure als\/les professionals d’aquest sector en el conjunt de l’estat i tamb\u00e9, a alguns\/es dels nostres companys\/es en algun dels centres que gestionem.<\/p>\n

S\u00ed,\u00a0els \/ les professionals de les resid\u00e8ncies han hagut de dur a terme una tasca que no els \u00e9s pr\u00f2pia i que havia de ser assumida pel sistema sanitari<\/strong>\u00a0pel \u00absimple\u00bb fet que, en moltes prov\u00edncies del nostre territori nacional, no complien els criteris d’admissi\u00f3 -cribaje- per ser derivats als hospitals. \u00abNom\u00e9s\u00bb per fets com el que acabem de descriure ja mereixen el nostre reconeixement. Gr\u00e0cies, gr\u00e0cies, gr\u00e0cies …\u00a0per a ells \/ es, el nostre aplaudiment<\/strong>\u00a0,\u00a0un aplaudiment per \u00abels nostres\u00bb que han sabut estar darrere dels balcons<\/strong>\u00a0i sortir aplaudir, cada dia als altres, quan a ells ia elles els faltaven mans.<\/p>\n

I un altre gran aplaudiment col\u00b7lectiu per a cada un\/a dels professionals, sigui quina sigui la seva funci\u00f3, de cada un dels serveis que gestionem, ells i elles s’ho mereixen, ens ho mereixem en FSC per posar per davant en el nostre dia a dia a aquells\/es que m\u00e9s ens necessiten, aquelles persones m\u00e9s vulnerables de la nostra societat ia les que, des de l’interior dels nostres balcons i finestres, els hem intentat transmetre tot el nostre calor, color i esperan\u00e7a<\/strong> , com el que hem volgut recollir en aquest v\u00eddeo coral que us\/ens regalem.<\/p>\n