Visibilitzant les desigualtats, treballant per reduir-les

Aquesta setmana, coincidint amb el 8 de març, hem conegut els resultats de l’enquesta europea sobre violència contra les dones.

Quan alguns/es ja pensaven que l’aparent igualtat estava començant a reduir la prevalença de la violència contra les dones ens trobem amb la crua realitat: una de cada tres dones europees ha sofert violència física o sexual al llarg de la seva vida. Confirmem, doncs, que la violència contra les dones continua essent un problema polític de primer nivell: per la freqüència amb què es dóna i perquè és susceptible de patir-la la meitat de la població –europea en aquest cas. És, juntament amb la pobresa, l’eix principal de desigualtat entre les persones. Ser dona continua comportant més probabilitats d’estar en risc que ser home.

Ara bé, si li donem la volta a les dades ens adonem que els avenços en termes d’igualtat també donen els seus fruits en termes de visibilització i d’identificació de la violència. Per què? Perquè les dades ens mostren que aquells països europeus on s’han aconseguit cotes d’igualtat més altes (Finlàndia, Suècia i Dinamarca) és on les dones refereixen més violència viscuda i observada. Sembla doncs, que a mesura que donem passes cap a la igualtat es visibilitzen més els casos de violència, ja que, degut a la millora en polítiques d’igualtat, les dones troben més facilitats legals i més recursos a l’hora de demanar ajuda en una situació de violència. Hem de seguir avançant en legislació, en programes educatius i amb la implicació social però “aixecar la catifa”−malgrat que de vegades és dolorós− ens orienta sobre quina és la realitat i la disposició de les dones a parlar-ne.

No cal dir, doncs, que segueix essent necessari commemorar el 8 de març; especialment en aquests moments en què els drets de les dones continuen en entredit. Cal, llavors, seguir treballant políticament però també professionalment perquè les dones tinguin les mateixes oportunitats, responsabilitats i riscos que els homes i que cada persona sigui qui vulgui ser i com vulgui ser. Per aconseguir-ho cal que tots i totes assumim que el gènere té un gran impacte en la vida de cadascun/a de nosaltres. Malauradament les dones en sortim molt pitjor parades, en aquesta divisió simplista per rols de gènere. Com podem veure negre sobre blanc en aquesta enquesta, la punta de l’iceberg d’aquesta desigualtat −que és la violència contra les dones− té conseqüències nefastes. Necessitem, doncs, la complicitat de tots i totes. No és una moda.

Des de la Fundació Salut i Comunitat volem contribuir a fer visible la lluita contra aquesta desigualtat, juntes dones i homes; especialment en el cas d’aquelles dones més victimitzades socialment perquè no compleixen amb el seu rol de gènere. Lluitem perquè tinguin el mateix punt de partida que la resta de dones i també d’homes. El punt d’arribada ja el triarà, lliurament, cadascuna.

Gemma Altell
Subdirectora de l’Àrea de gènere, addiccions i Famílies
Fundació Salut i Comunitat