Un Sant Jordi diferent en el Centre de Dia de Reinserció «La Crisàlide» de FSC

Com sempre, Sant Jordi és el dia gran de “La Crisàlide”, servei gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona. Sortim al carrer tots junts i traslladem el bon ambient que tant cuidem dins de les quatre parets del centre als carrers. Però enguany, tristament per a nosaltres/as, les nostres roses de fusta, els nostres puzles infantils de la llegenda de Sant Jordi i els nostres punts de llibre elaborats en el Taller d’Artteràpia, s’han quedat inacabats sense poder sortir al carrer…

Aquest ha estat, sens dubte, un Sant Jordi ben diferent del que teníem pensat, per la situació en la qual ens trobem de crisi sanitària deguda al COVID-19. A tots els mesos de preparació, les gestions per a aconseguir el lloc adequat i el treball del voluntariat amb les peces de fusta, els ha pogut aquesta situació de confinament, i malament ens sap per aquest esperit positiu que ens defineix i amb el qual afrontem la nostra activitat diària.  D’alguna forma, les nostres il·lusions s’han vist truncades…

El nostre dia de compartir amb els transeünts, amb les famílies, amb els/as professionals, amb les persones usuàries i amb l’equip terapèutic, no ha estat possible. Així i tot, hem compartit junts l’experiència de la creació a distància i, mancant fusta, hem realitzat roses de paper i de tela que després hem compartit amb la resta de companys/as.

L’objectiu, sentir-nos més a prop tots/as mentre realitzàvem la mateixa activitat, encara que des de la distància física de la llar de cadascun/a. Aquest és el sentit que Sant Jordi té per a totes les persones que formem el centre: és el nostre dia, el preparem junts, l’organitzem junts, el vivim junts i això intentem també en proposar la realització de roses de paper o tela des de casa.

La distància pot ser física, però almenys durant aquest temps de creativitat, els nostres pensaments i cors van estar units en la realització d’aquestes roses. El resultat, un collage de fotos de roses des de diferents racons de les nostres cases per a compartir i regalar-nos entre tots/as que va aconseguir animar-nos.

Això sí, la promesa és la següent: quan recuperem les nostres rutines, el nostre dia a dia, les nostres vides en el que ha estat la normalitat, continuarem treballant les peces que van quedar arracades perquè, dins d’un any, tot estigui preparat per al gran dia.

Aquest ha estat un Sant Jordi diferent, amb la vista posada ja en la celebració del pròxim any….