Quan caminar es converteix en emoció: la vivència de la Residència i Centre de Dia “Roger de Llúria” de Reus a la II Cursa “Fem Salut”

Hi ha dies que deixen una empremta profunda i que ens recorden per què treballem amb persones i per què hi creiem. La participació de la Residència i Centre de Dia “Roger de Llúria” de Reus (Tarragona), servei de titularitat de la Secretaria d’Inclusió Social i de Promoció de l’Autonomia Personal (SISPAP) de la Generalitat de Catalunya, gestionada per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) en consorci amb el Grup Lagunduz, a la II Cursa “F. L’esdeveniment esportiu i solidari celebrat a Reus recentment ha estat centrat a promoure hàbits de vida saludables.

Tot va néixer d’una espurna: la proposta del nostre fisioterapeuta Saül, que un matí va compartir la seva il·lusió de portar els usuaris i les usuàries del centre a recórrer el quilòmetre adaptat de la cursa. La idea, lluny de generar dubtes, va despertar un entusiasme immediat. Direcció del servei i gerència van dir “sí” sense vacil·lar, amb aquesta convicció que només apareix quan una iniciativa és bona, humana i necessària.

A partir d’aquí tot va fluir de manera natural. Vam crear gorres amb el nostre logotip, símbol d’identitat i cohesió, però també d’orgull: érem un equip, i volíem que tothom el veiés. Saül va dedicar hores, trucades, organització i, sobretot, cor. Al costat, Tere (TASOC), Yolanda (directora del centre), Sandra (psicòloga) i Yolanda (treballadora social) van sumar la seva energia i compromís.

El resultat? 10 residents: Maria, Aurora, Paquita, Lluïsa, Rosa, Vicenta, Miquel, Amancio, Ángel i Juan Pedro, acompanyats de les seves famílies, preparats per viure una experiència única.

Ja a la recollida de dorsals, dos dies abans, vam rebre un regal inesperat: l’equip organitzador i els coordinadors de traumatologia ens van felicitar emocionats. Ens van dir: “sou els únics representants d’una residència. Heu entès l’essència de la cursa: el moviment allarga i aporta salut a la vida.” Aquelles paraules ens van arribar al cor.

El dia de la cursa, les famílies van arribar puntuals a primera hora, i el personal auxiliar va ajudar que tots/es estiguessin llestos, amb els dorsals ben col·locats i el somriure preparat. I, per a la nostra sorpresa, també va aparèixer Siurana, auxiliar de la residència, per donar-nos un cop de mà i compartir l’alegria del moment.

L’ambient era una festa: batucada, música en viu, animació, professionals sanitaris animant sense parar… I nosaltres/es, amb les nostres gorres, convertits en el punt de mira dels fotògrafs, cosa que feia riure i gaudir a la gent gran com a nens/es.

Durant el quilòmetre, estudiants de medicina, infermeria i fisioteràpia caminaven al costat, conversant, admirant la seva força i valentia. Les imatges ho expliquen millor que qualsevol paraula: mans entrellaçades, rialles compartides, mirades de complicitat.

I així, plegats, creuem la línia d’arribada. Ho aconseguim. Ho van aconseguir.

La felicitat encara ens dura. I ja tenim un nou repte: l’any vinent volem ser el doble de participants en aquest esdeveniment esportiu.