Pisos terapèutics de l’FSC el 2025: recursos clau davant la creixent complexitat clínica i l’augment de les addiccions comportamentals

Els pisos terapèutics de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona van consolidar durant l’any 2025 el seu paper com a recursos clau de reinserció, adreçats a persones amb addiccions, en un context marcat per una complexitat clínica més gran, un increment notori de les addiccions comportamentals, així com per importants desigualtats de gènere. Les memòries d’ambdós serveis de 2025 mostren dos recursos residencials que, en un entorn d’alta complexitat clínica i social, mantenen el seu paper com a components essencials del Circuit de Tractament de les Addiccions de l’FSC.

Pel que fa a les persones ateses, durant el 2025 es va continuar amb la tendència habitual en recursos mixtos, que no és la desitjable, referida al fet que es continua presentant una clara desigualtat de gènere.

Així mateix, es va atendre un 41 % de dones dels pisos, respecte del total de persones que van realitzar tractament. Tot i això, i encara lluny de l’equitat, l’augment de dones que van accedir i continuen accedint als nostres serveis és cada vegada més gran.

En ambdós pisos terapèutics ubicats a Barcelona, el nombre de dones continua sent molt inferior al d’homes, malgrat l’agilització del circuit d’ingrés específic per a elles.

D’altra banda, es van observar determinades característiques comunes en el perfil de les persones ateses en ambdós pisos:

• Edat: homes i dones se situen al voltant dels 42-43 anys, en edat laboral activa.
• Derivacions i residència: ambdós perfils procedeixen majoritàriament de la província de Barcelona i acostumen a arribar derivats del seu Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) de referència.
• Substàncies principals: predominen l’alcohol i la cocaïna com a drogues que motiven el tractament, sovint en combinació amb altres substàncies.
• Alta presència de patologia dual i addiccions comportamentals: en totes les persones usuàries, s’observa comorbiditat en salut mental i una proporció alta d’addiccions sense substància, cosa que augmenta la complexitat de cara al procés de recuperació de les persones.

En aquesta línia, la comorbiditat en salut mental adquireix una rellevància especialment significativa. Del total de persones ateses en ambdós pisos, el 58,7 % presentava un diagnòstic psiquiàtric associat. Predominen principalment els trastorns de personalitat del clúster B (es caracteritzen per tenir dificultats en la gestió de les emocions i per dificultats interpersonals), així com els trastorns de l’estat d’ànim i els trastorns d’ansietat, fet que afegeix un nivell més gran de complexitat als processos terapèutics i requereix intervencions altament especialitzades i integrals.

Cal assenyalar també que en l’exercici 2025 es va observar un protagonisme creixent de les addiccions comportamentals —joc, sexe, compres o noves tecnologies— com a factor de desestabilització dels processos terapèutics. En un dels pisos terapèutics, el 57 % de les persones ateses van presentar alhora addicció a substàncies i addiccions comportamentals, cosa que va dificultar la intervenció, va elevar el risc de recaiguda i va reclamar més recursos, així com una especialització més gran per part dels equips terapèutics.

A més, les memòries d’aquests dos serveis de 2025 evidencien amb claredat la persistència de la bretxa de gènere i la violència masclista com a elements estructurals presents en la trajectòria vital de moltes de les dones ateses, condicionant la seva evolució terapèutica.

Si analitzem la variable de gènere femení, el perfil predominant és el d’una dona d’uns 43-45 anys, soltera o separada, amb fills/es a càrrec, addicció a l’alcohol i a la cocaïna, escassos ingressos econòmics i diversos factors de vulnerabilitat. El 75 % de les dones van presentar una addicció comportamental i, dins d’aquest grup, un 67 % va patir un trastorn de la conducta alimentària, fet que subratlla la intersecció entre gènere, salut mental i addicció.

De la mateixa manera, el 80 % de les dones que han realitzat tractament han patit violència de gènere, i ha estat necessari un treball profund sobre la presa de consciència de la violència viscuda, el seu impacte psicològic i emocional i la relació d’aquests fets amb el consum.

En conjunt, les memòries de 2025 presenten dos recursos residencials que, en un context d’elevada complexitat clínica i social, continuen sent elements clau dins del Circuit de Tractament de les Addiccions. Aquests pisos terapèutics integren intervenció clínica, acompanyament social, perspectiva de gènere i estratègies de reinserció, amb l’objectiu de donar suport a les persones en el desenvolupament de projectes de vida més autònoms i lliures de consum.