Noves adaptacions en el programa de la Comunitat Terapèutica “Riera Major”

Conforme van passant els anys, observem que les característiques dels usuaris i usuàries que rebem a les comunitats terapèutiques de la Fundació Salut i Comunitat van variant. La Comunitat Terapèutica “Riera Major” és un servei d’assistència professional l’objectiu principal és la deshabituació, tractament i reinserció de persones amb dependència de l’alcohol, cocaïna i d’altres substàncies (cànnabis, drogues de síntesi, etc.) mitjançant un tractament residencial intensiu de tres mesos i mig, amb un posterior seguiment ambulatori en un context urbà de tres mesos més.

Durant anys, els tractaments d’addiccions ser rígids i partien del punt de vista dels i les professionals, que pensaven i decidien quines eren les necessitats de les persones addictes que arribaven als serveis. L’accent no es posava en veure què és el que necessitaven; semblava que els recursos estaven dirigits únicament als que s’adaptaven i encaixaven en l’estructura de programa marcada.

Afortunadament, des de fa temps, això ha anat canviant considerablement. Els recursos s’han adaptat, uns més que altres; els tractaments, encara que grupals, estan molt més individualitzats. La rigidesa i la immobilitat dels enfocaments professionals i dels recursos han anat també modificant.

D’aquesta manera, professionals disposats a adaptar-se i usuaris i usuàries amb unes necessitats diferents, han generat molts canvis en els programes. Entre els canvis més significatius en la població destaquem:

D’una banda, l’augment de joves, entre 28 i 35 anys, amb comportaments poc o molt poc adaptats a la societat, amb conductes agressives i desafiants, sovint arribant a la violència cap als familiars i cap a la societat en general, que consumeixen drogues per la pròpia marginalitat a la qual els porta la seva manera d’actuar. D’altra banda, es tracta de persones que han desenvolupat una addicció, però que presenten un rerefons de problemes encara més gran, i que inicien els tractaments per les fortes pressions familiars que reben, i per tant, molt poc motivades i amb nul·la consciència de problemàtica.

D’altra banda, l’augment de la patologia mental que les persones usuàries i el seu entorn pateixen de forma quotidiana, patologies que en alguns casos són generades pels consums de diferents substàncies, i en altres han estat prèvies, i en què el consum ha estat en si mateix un intent de solució dels símptomes o de reducció del malestar que això comportava.

Des del centre, que compta amb el suport del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat a través de la subvenció de l’IRPF per a fins socials, ens plantegem començar el tractament per qüestions molt més bàsiques:

• Romandre assegut/a en una dinàmica grupal durant dues hores, la qual cosa sembla un èxit insuperable al principi.
• Necessitat de més temps dedicat a l’exercici físic per poder descarregar energia.
• Estar més d’una hora sense encendre una cigarreta o esperar un temps després d’acabar l’activitat física per fer-ho.
• Mantenir l’atenció fent un treball mental, analític, de deducció, reflexiu o més introspectiu.
• Cura i higiene personal i de les seves pròpies pertinences, que s’estén més als espais comunitaris.
• Veure com els afecta la presa de medicació de la qual no poden prescindir.

Davant d’aquesta situació, ha calgut fer bastants reajustaments:

• Els horaris de les activitats grupals s’han reduït. Les activitats i els grups es fan d’una hora màxima de durada. En algun cas, s’ha avançat l’activitat facilitant així a les persones més temps de descans.
• També els continguts grupals s’han modificat, posant l’accent en les qüestions més bàsiques i fent-les més dinàmiques i amenes: grups com el de Cooperació, el Taller de Contes, l’Estimulació cognitiva, o les manualitats faciliten que l’aprenentatge es dugui a terme de forma més distesa.
• Les activitats esportives s’han adaptat a les individualitats, podent fer cada persona l’exercici que desitgi (gimnàs, caminar, córrer, estiraments, ioga…).
• L’atenció individualitzada ha anat augmentant de forma exponencial, oferint molt més temps d’atenció personalitzada que els permeti anar avançant.
• Temps dedicat a les feines personals que permeti, en col·laboració amb els educadors, aclarir dubtes o plantejar altres punts de vista que faciliti poder avançar en les seves reflexions.
• Ampliar els espais de temps lliure, i especialment en caps de setmana, la qual cosa comporta un treball en dues direccions: una, ser més conscients de les emocions que es generen davant el temps lliure i una altra, reduir el nivell d’estrès que suposa estar en una comunitat terapèutica.

Moltes altres qüestions s’han mantingut: aprendre a prevenir les recaigudes, manejar millor en les relacions socials, poder analitzar anteriors recaigudes per obtenir conclusions, valorar personalment aquells canvis que cadascú va fent; revisar les pròpies vivències anteriors per augmentar el coneixement d’un/a mateix/a, veure quines són les disfuncions familiars i poder-les modificar… Tots aquests aspectes continuen sent claus i absolutament imprescindibles en el procés de recuperació quan l’usuari o la usuària han decidit deixar de consumir.