Les entitats d’acció social reclamen un nou paradigma transformador, en línia amb l‟aposta per una Renda Bàsica Universal

Les “mesures anticrisi”, amb una injecció puntual de recursos, anunciades pel Govern català al debat de política general que ha tingut lloc al Parlament de Catalunya, no poden ser l’única resposta al col·lapse sistèmic que amplia i aprofundeix la bretxa social fa més d’una dècada. El debat de política general ha de servir per marcar un rumb nou que posi el focus en canvis estructurals amb impacte a llarg termini. El Consell Assessor en Política Econòmica i d’Hisenda, recentment creat, s’ha de complementar amb un d’experts/es en Polítiques Socials que vetlli perquè la sortida d’aquesta nova crisi, no sigui novament a costa d’una precarietat més gran.

El pla de xoc anunciat pel Govern català, dotat amb prop de 300 milions d’euros, podria pal·liar parcialment els efectes de les successives crisis que acumulem des del daltabaix financer del 2008, si bé “la política dels pegats” s’ha demostrat àmpliament insuficient i limitada, davant de la deriva insostenible cap a la precarització, la cronificació de la pobresa i l’augment de les desigualtats.

A l’escenari actual, marcat per la ressaca de la pandèmia, la guerra d’Ucraïna, la crisi energètica global i les tendències inflacionàries, ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) reclama una aposta clara al Govern català cap a un nou rumb social.

El debat ha d’incidir en aquest context, posant el focus en allò que ens juguem socialment: la cohesió i la capacitat col·lectiva per convertir aquesta cruïlla en un punt d’inflexió. Si no volem perpetuar i agreujar les injustícies que avui condemnen cada vegada més persones en una vida de precarietat i desesperança, cal una determinació i coratge polític més grans per afrontar els problemes d’arrel, assenyala l’entitat. Des de la  Fundació Salut Salut i Comunitat (FSC) , entitat que forma part d’ECAS, compartim aquest plantejament, en la línia de les idees que venim expressant sobre això.

La vulnerabilitat, tal com manté ECAS, no afecta certs col·lectius, és una societat que aboca gran part de la seva població a situacions de pobresa i exclusió, vulnerant els seus drets més bàsics i deixant en paper mullat els fonaments de la nostra convivència.

La necessitat un nou pacte de rendes és urgent. La iniciativa més prometedora del Govern en aquest sentit és el pla pilot per una renda bàsica universal, que pot suposar un pas significatiu cap al canvi de paradigma, en defensa dels drets i de la justícia social.

A tres mesos de la seva implementació -s’hauria de començar a desplegar el gener del 2023- esperem que representi i es confirmi com una aposta per la universalitat, la incondicionalitat, el repartiment de la riquesa, la prevenció i la igualtat d’oportunitats.

Segons assenyala ECAS i compartim, la creació el mes de juliol passat d’un Consell Assessor en Política Econòmica i d’Hisenda Pública ha de contribuir a fer efectius i factibles els projectes del Govern i convindria assegurar també que es vetlli pels principis d’equitat i justícia que recull el pla per a aquesta legislatura. No es pot permetre que es recuperi l’economia, però continuï patint la ciutadania, i en aquest sentit podria ser útil un Consell Assessor en Polítiques Socials que complementi i es coordini amb el grup d’experts/es en economia.

L’acord signat recentment amb les patronals del Tercer Sector representa un primer pas, si bé insuficient, i inclou una sèrie de compromisos per acabar amb el infrafinançament i la inestabilitat de les entitats que no es poden quedar oblidats en un calaix.

Encara menys en un context socioeconòmic com l’actual que accentua el desequilibri entre ingressos de les llars i cost de la vida i que torna a posar a prova la capacitat de resposta del sector. Per tant, cal un nou paradigma transformador, en línia amb l’aposta per una Renda Bàsica Universal.