La prevenció: eficiència davant la crisi

Les retallades en les prestacions socials estan fent estralls. L’assistència a les persones amb dificultats socials i/o de salut s’està veient molt minvada i tot apunta que el futur serà pitjor. No obstant a la prevenció li està tocant un paper molt pitjor en aquesta funció. La mirada «curt termini» de moltes administracions ha portat a reduir a la mínima expressió els pressupostos dedicats a la prevenció de problemàtiques socials i de salut.

Sembla que la ciutadania va a queixar-se menys si retallem en prevenir un problema que encara no existeix, «no és prioritari», «ara mateix només podem dedicar-nos a l’essencial», «cal estrènyer-se el cinturó» … són algunes de les frases que sentim repetidament fins a l’hartazgo.

En aquesta mirada-i sense entrar a analitzar encara la situació des del punt de vista ètic-ens oblidem del concepte de l’eficiència, tan rellevant en temps de crisi. Curiosament s’ha utilitzat el concepte per justificar retallades en la funció pública però en canvi no hem entrat a analitzar quin paper haurien de complir les polítiques preventives en aquesta eficiència.

Amb els diners que s’inverteix en un programa per prevenir l’addicció al tabac en una població mitjana, per exemple, no arribaríem a pagar ni el tractament sencer d’un ciutadà / a que contregui un càncer de pulmó, a més sense tenir la certesa que hi haurà un bon resultat. No podem deixar de banda a les persones que estan convivint ja amb situacions difícils, és clar.

Però una societat que deixa d’anticipar els futurs problemes i les possibles vies de solució i invertir diners en això està condemnada a no sortir mai del bucle en el qual es troba. Actuar reactivament a les situacions no permet tenir control sobre les mateixes.

D’altra banda, aquelles organitzacions i administracions que tenim experiència en prevenció i seguim apostant per ella tenim un repte a demostrar aquesta eficiència de què parlàvem. Hauríem de sortir d’aquesta actitud que algunes vegades mantenim de «llepar-nos les ferides» per intentar avançar en la verificació dels resultats obtinguts i no intentar, sovint, reinventar el que ja existeix. Convindria mostrar receptivitat davant la innovació però sense frivolitzar, els continguts, la metodologia i els canals han d’estar equilibrats en la seva importància i sobretot avaluats.

Hem de poder demostrar que la prevenció funciona: és més barata que l’assistència però, sobretot, si sabem com fer-ho és més ètic prevenir els problemes de permetre sabent que es produeixin.

Quin serà el cost econòmic i en qualitat de vida no prevenir?

Gemma Altell
Subdirectora Àrea de Gènere, Família i Addiccions 
Fundació Salut i Comunitat