“La música, com a recurs terapèutic, té la capacitat de connectar amb emocions quan les paraules ja no són suficients”

Apassionada per la música i moguda per una profunda vocació de servei, Aran Vilagran Díaz, estudiant de segon de Batxillerat, ha realitzat voluntariat durant uns mesos al Centre de Dia Crisàlide, servei gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona. En aquest centre, ha viscut una experiència transformadora que ha permès créixer, aprendre i aportar benestar a les persones usuàries. Reconeix que va ser un repte per adaptar-se a l’entorn professional, si bé l’experiència li serà molt útil en el futur. Aquesta entrevista ens permet conèixer-la millor, així com la seva activitat com a voluntària.

– Pots explicar-nos com vas començar com a voluntària en aquest centre i quines motivacions tenies?

Sí, vaig començar com a voluntària gràcies al meu Treball de Recerca (TdR) de Batxillerat. Tenia algunes inquietuds que volia resoldre, i la Fundació Salut i Comunitat també cercava avançar en aquest àmbit.

Quan vaig comentar a Daniel Urbina el meu projecte “L’efecte de la musicoteràpia en persones amb deteriorament cognitiu a causa del consum de drogues”, em va proposar la magnífica idea de col·laborar com a voluntària. D’aquesta manera, podia desenvolupar el meu estudi de manera quasiexperimental, mentre aportava alguna cosa a l’entitat.

Des de ben petita, sempre he sentit una gran vocació per ajudar els altres; de fet, durant molt de temps vaig voler ser treballadora social. En triar el tema del meu treball de Batxillerat, vaig decidir unir totes les meves grans passions i donar-los un sentit: la música (sóc pianista des de nena), la ciència (per explorar si podria ser un futur àmbit professional) i l’amor per la humanitat, que m’impulsa a contribuir i sentir que puc millorar, encara que sigui una mica, la societat.

A més, aquest projecte té un component molt personal: el meu avi va morir a causa d’una droga legalitzada al nostre país i volia que fos “el batec” de la meva investigació.

En definitiva, aquesta experiència em va permetre unir totes les meves motivacions en una sola feina que, a més, em va oferir l’oportunitat de créixer i ajudar alhora.

– Abans d’iniciar aquest voluntariat, havíeu participat en altres projectes?

Sí, vaig participar en altres projectes. A l’escola, vaig formar part d’unes activitats intergeneracionals, on passàvem temps amb la gent gran d’una residència. Fèiem tallers i activitats, era molt bonic veure com tots/es podíem aprendre, alhora que gaudir-ne.

– De quina manera has anat col·laborant al centre “Crisàlide”?, quina ha estat la teva tasca?

He estat col·laborant al centre des de finals de juliol fins a principis de setembre. Durant aquest temps, vaig fer una intervenció de musicoteràpia passiva, combinant-la amb l’aplicació de proves de cribratge en deteriorament cognitiu i funcions executives. A més, sempre que les treballadores del centre necessitaven suport en altres tasques, també hi col·laborava, ajudant en allò que fos necessari.

– Quins desafiaments van sorgir mentre feies la teva tasca com a voluntària?

Em vaig trobar amb diversos reptes. El principal va ser gestionar les emocions en treballar amb persones amb deteriorament cognitiu, ja que podia resultar dur veure certes situacions. També va ser un desafiament adaptar-me a l’entorn professional, aprendre a comunicar-me amb l’equip professional, perquè tot això era nou per a mi. Tot i així, tots aquests reptes em van ajudar molt a créixer ia guanyar experiència. Cosa que, sens dubte, em serà molt útil en el futur.

– Al teu parer, què aporta la música com a recurs terapèutic en aquest centre?

La música, com a recurs terapèutic, té la capacitat de connectar amb emocions quan les paraules ja no són suficients. En el cas de les persones usuàries, la música actua com un pont cap a records i sensacions, ajudant a millorar-ne l’estat d’ànim, la concentració i la interacció amb els altres.

Vaig triar un projecte relacionat amb la música perquè sempre ha estat una part imprescindible de la meva vida. Toco el piano des de petita, i per a mi la música és una manera d’expressar i guarir. A través d’aquest projecte, he pogut comprovar com una cosa tan simple com una melodia pot generar efectes de vegades inexplicables, no només en les persones usuàries, sinó també en les que les acompanyem.

– Concretament, quins efectes creus que té la música a les persones usuàries del servei?

Crec que té efectes molt positius: els ajuda a relaxar-se, millorar el seu estat d’ànim i connectar amb records i emocions. A més d’haver demostrat que ajuda a millorar el deteriorament cognitiu.

He pogut veure com, durant les sessions, alguns usuaris/àries que al principi estaven més apagats o distrets, mostraven interès o somreien. La música humanitza les persones i genera moments increïbles.

– Anteriorment, et referies a l’equip professional. Com ha estat la teva experiència de col·laboració amb aquest?

Molt enriquidora. M’he sentit molt ben acollida des del primer dia i he après moltíssim, sobretot de la manera com afronten cada situació de manera professional, però sense perdre l’empatia. Sempre han estat per resoldre els meus dubtes i ajudar-me, cosa que em va fer sentir molt valorada i estimada. És una cosa que mai oblidaré, totes són persones espectaculars.

– Pots compartir alguna història concreta o un moment que t’hagi marcat especialment?

Hi ha hagut molts moments que portaré al cor, però n’hi ha dos que recordo amb especial afecte. Un va ser quan els usuaris/es van començar a anomenar-me “la noia de la música”, cada vegada que arribava al centre. Un gest molt senzill, però que a mi em va arribar ple de sentiment.

Un altre moment va ser quan un dels usuaris em va explicar que, gràcies a les sessions, havia començat a posar-se música a casa mentre feia les feines de casa. Em va emocionar molt, perquè demostrava que havia generat un canvi positiu al seu dia a dia. Són aquests petits detalls els que et fan veure que la teva feina té sentit.

– Realitzant aquest voluntariat, hi ha hagut res que hagi pogut canviar la teva manera de veure el procés de deshabituació d’una addicció?

Sí, abans de començar el voluntariat tenia una visió teòrica del procés de deshabituació, però en conviure amb les persones usuàries vaig comprendre la part humana i emocional d’aquest camí. Cada procés és únic i cada avenç, per petit que sigui, té un valor enorme. Veure la dedicació dels professionals i l’esforç constant de les persones usuàries em va fer admirar molt més el procés.

– Un cop finalitzat aquest voluntariat, tens algun somni o projecte futur que t’agradaria que es pogués dur a terme en un futur al centre?

Ara mateix no tinc temps per involucrar-me en nous projectes, però si en algun moment el centre necessita la meva ajuda o voldria comptar amb mi per a alguna cosa, saben que ho poden fer, sense dubtar-ho. Aquesta experiència ha estat molt especial per a mi, i sempre estaré disposada a col·laborar-hi, si sorgeix l’oportunitat en el futur.

– Per finalitzar l’entrevista, què recomanaries a altres joves que pensen fer voluntariat en aquest servei?

Els diria que no ho dubtin. Fer voluntariat en aquest centre és una experiència que et canvia la manera de veure les coses. És una oportunitat per créixer personalment i sentir que realment estàs aportant una cosa valuosa. Potser al principi doni una mica de respecte, però cada petit gest i cada moment compartit fan que valgui totalment la pena.

---