La Fundació Salut i Comunitat participa un any més a les Jornades Nacionals de Socidrogalcohol

Barcelona ha acollit entre el 21 i el 23 d’octubre el III Congrés Internacional i les XLVIII Jornades Nacionals de Socidrogalcohol, principal societat científica espanyola sobre alcohol i altres drogues que, un any més, ha estat el punt de trobada entre professionals que hi treballen àmbit de les addiccions en totes les seves dimensions: prevenció, tractament, reinserció, investigació i/o docència.

En aquestes jornades, que se celebren de forma presencial, la Fundació Salut i Comunitat (FSC) , ha presentat la comunicació oral titulada “Variables predictores d’alta terapèutica del tractament en serveis residencials de drogodependències a Catalunya” i el pòster anomenat “Deu anys de aplicació de la perspectiva de gènere en una comunitat terapèutica: resultats en el tractament intensiu residencial especialitzat”.

La comunicació ha estat realitzada per l’equip tècnic i de promoció de projectes de FSC, dirigit pel Dr. Xavier Ferrer, juntament amb el Dr. Francisco Calvo, Cristina Nafría i María González.

L‟objectiu d‟aquest estudi va ser analitzar quines variables es relacionaven amb l‟alta terapèutica, és a dir, la finalització íntegra del programa de tractament en dos recursos residencials especialitzats en drogodependències de Catalunya. Es tracta de les comunitats terapèutiques “Riera Major” i “Can Coll”, gestionades i dirigides per FSC.

L’abandonament terapèutic sempre ha preocupat els especialistes en drogodependències, ja que la retenció en el tractament és el millor factor predictiu de la recuperació del pacient (Calvo et al .; 2018; Vila & Hermida, 2000).

Pel que fa al material i el mètode utilitzat en aquest estudi, es van obtenir mesures corresponents a variables clíniques i sociodemogràfiques relacionades amb l’alta terapèutica en una mostra de 223 pacients. Es van fer comparacions de mitges, variàncies i taules de contingència i es va ajustar un model de regressió logística binària per determinar variables predictores d’alta terapèutica. Els resultats i les conclusions d’aquest estudi seran presentats en el marc d’aquestes jornades.

Pel que fa al pòster, ha estat realitzat pel director tècnic de FSC, el Dr. Xavier Ferrer, així com pels nostres companys/es Gemma Maudes i el Dr. Francisco Calvo, participant també Cristina Nafría i Anna Castelló.

El pòster aborda l’accés de les dones -en menor proporció que els homes- als serveis especialitzats de tractament de drogodependències, fet que, entre altres raons, s’ha relacionat amb una masculinització històrica del plantejament de l’oferta terapèutica (Zamora et al . 2005).

Per reduir aquestes desigualtats, durant els darrers anys algunes entitats, com és el cas de FSC, apliquen una mirada metodològica en perspectiva de gènere, que implica, entre altres coses, posar en pràctica un abordatge que tingui en compte les atribucions i rols de gènere , els estereotips, així com les seves necessitats específiques.

Atès que les diferències de gènere en el tractament de les drogodependències estan infraestudiades (McHugh et al , 2018), l’objectiu d’aquest estudi va ser avaluar l’impacte de l’aplicació progressiva d’un conjunt de mesures basades en els postulats de la perspectiva de gènere a els resultats de dos serveis residencials -una comunitat terapèutica i un pis terapèutic, en què es realitza la darrera fase del procés. Concretament, es tracta de la comunitat terapèutica “Riera Major” i del pis terapèutic “Teodor Llorente”, gestionats i dirigits per FSC.

Pel que fa al material i mètode, es va dissenyar un estudi observacional, analític i transversal de 14 anys (2008-2021) i es van recollir les dades de 814 persones que haguessin acabat tractament. Es va considerar com a mesura dèxit la consecució duna alta terapèutica, tant de la comunitat terapèutica com del tractament estès posterior. Cal assenyalar que, per poder optar a un tractament estès al pis terapèutic, cal haver aconseguit una alta terapèutica en comunitat terapèutica.

Es va considerar la variable alta terapèutica com a dicotòmica (s’aconsegueix o no) i es va relacionar amb el gènere i el període analitzat (abans o després d’aplicar la perspectiva de gènere) i considerant la comparació inter-gènere en dos períodes (2008-2011 i 2012-2021: previ a incorporar la perspectiva de gènere i després de la incorporació, respectivament). Els resultats i les conclusions d’aquest estudi també seran presentats en aquesta trobada.

Per a més informació del III Congrés Internacional i les XLVIII Jornades Nacionals de Socidrogalcohol:

https://jornadas2021.socidrogalcohol.org