FSC se suma al manifest de la UNAD, amb motiu del Dia Internacional contra l’Ús Indegut i el Trànsit Il·lícit de Drogues

La Fundació Salut i Comunitat (FSC), integrada a UNAD, la Xarxa d’Atenció a les Addiccions, se suma al manifest, difós amb motiu del Dia Internacional contra l’Ús Indegut i el Trànsit Il·lícit de Drogues que se celebra el 26 de juny. A més, participa en l’acció de sensibilització, impulsada per la xarxa per posar al centre d’aquesta jornada les persones amb addiccions i contribuir a reduir estigmes. FSC reafirma el compromís amb unes polítiques de drogues i addiccions basades en els drets humans, l’evidència científica, la participació comunitària i l’atenció integral, així com amb la defensa de respostes complexes, sostingudes en el temps i centrades en les persones.

Amb motiu del Dia Internacional contra l’Ús Indegut i el Trànsit Il·lícit de Drogues, que es commemora el 26 de juny, la Fundació Salut i Comunitat (FSC), entitat integrada a UNAD, la Xarxa d’Atenció a les Addiccions, se suma al manifest promogut per la xarxa, en què es trasllada a les administracions públiques una droga i addiccions.

A través d’aquest document, les entitats que formen part d’UNAD expressen la seva preocupació davant la tendència creixent a diluir l’especificitat de les polítiques de drogues i addiccions dins de marcs més amplis de salut mental, cosa que podria afectar la capacitat de resposta d’un sistema que durant dècades n’ha demostrat l’eficàcia des d’un enfocament integral.

Es considera que, en cas que les addiccions s’integrin en estructures més àmplies de salut mental, és fonamental preservar l’especificitat. D’aquesta manera, és imprescindible mantenir un model d’intervenció especialitzat, garantint que aquesta integració no dilueixi les respostes, els recursos i els coneixements específics que requereixen les persones amb problemes d’addicció.

En aquest sentit, UNAD defensa que les polítiques de drogues i addiccions requereixen una mirada específica capaç d’abordar la complexitat dels processos de consum i recuperació, així com la diversitat de situacions vitals de les persones.

Així mateix, assenyala que quan aquests problemes s’aborden prioritàriament des d’una lògica clínica o s’integren al sistema de salut mental sense preservar prou la seva identitat pròpia, hi ha el risc que perdin protagonisme enfocaments essencials com la prevenció, la reducció de riscos i danys, la incorporació social i la perspectiva de gènere, pilars fonamentals de l’actual sistema d’atenció.

A més, recorda que la prevenció s’ha d’entendre com una estratègia transversal, present al llarg de tot el cicle vital i en els diferents entorns on es construeixen els hàbits i les relacions socials, des de l’àmbit familiar i educatiu fins als espais comunitaris, laborals i digitals.

També subratlla la importància de la reducció de riscos i danys com una intervenció imprescindible per protegir la salut, els drets i la vida de les persones, especialment en un context de transformació dels mercats de drogues, aparició de noves substàncies i evolució dels patrons de consum.

L’entitat destaca la incorporació sociolaboral com a part inseparable dels processos d’atenció, tot recordant que l’accés a l’habitatge, l’ocupació, la formació i les xarxes de suport és determinant per a la sostenibilitat dels processos de recuperació.

De la mateixa manera, insisteix que les dones amb problemes d’addiccions continuen enfrontant barreres específiques d’accés als recursos, nivells d’estigma més grans i situacions d’especial vulnerabilitat, derivades de desigualtats estructurals. Això fa imprescindible mantenir la perspectiva de gènere com a eix transversal de totes les polítiques públiques en aquest àmbit, així com reforçar i desenvolupar recursos específics i adaptats a les necessitats de les dones.

Finalment, UNAD insisteix en la importància de preservar una planificació estable, un finançament suficient i una coordinació efectiva entre nivells i àmbits d’intervenció, així com en el paper essencial del Tercer Sector, especialitzat en el disseny, el desenvolupament i l’avaluació de les polítiques públiques d’addiccions.

Aquesta acció busca recordar la importància de situar les persones al centre de les polítiques i de les intervencions, a més de sensibilitzar sobre com el llenguatge influeix en la construcció de l’estigma i en la percepció social de les addiccions.

A través d’aquesta campanya, es fa una crida a fer servir paraules que contribueixin a reduir prejudicis, afavorir la comprensió social i promoure la inclusió de les persones amb problemes d’addiccions.

Accés al manifest aquí.