FSC organitza la V Jornada Interna del Pla d´Igualtat, centrada en la violència vicària i el rol dels equips professionals

La Fundació Salut i Comunitat (FSC) va celebrar el 5 de desembre passat la V Jornada Interna del Pla d’Igualtat, sota el títol “Acompanyar davant la violència vicària: el rol dels equips professionals”. Aquesta trobada va néixer amb l’objectiu de reforçar el compromís de l’entitat amb la igualtat entre dones i homes, així com de visibilitzar la feina que FSC desenvolupa en aquest àmbit. En aquesta ocasió, la jornada es va emmarcar en les activitats vinculades al 25 de novembre, el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones, i va buscar generar reflexió, formació i espais d’intercanvi d’experiències entre professionals.

A través de la seva àmplia trajectòria en l’atenció a realitats complexes, FSC ha anat aprofundint en fenòmens emergents com la violència vicària, entesa com la violència exercida contra filles i fills, per tal de provocar mal a la dona, considerada la víctima principal. Aquesta forma de violència, que actua a través de tercers, representa una vulneració greu de drets i requereix una resposta especialitzada i coordinada per part dels equips professionals.

El programa de la jornada, realitzada en format en línia, va començar a les 9.00 hores amb una contextualització a càrrec de José Luis Sánchez, adjunt a la Direcció Executiva de FSC, que va assenyalar que FSC vol contribuir de manera activa a la igualtat entre dones i homes en tots els àmbits en què intervé. En aquest sentit, va afirmar que la pluralitat de projectes que gestionem permet conèixer de prop realitats molt diverses i aportar el nostre gra de sorra als avenços socials, no només des de l’atenció directa, sinó també des de la prevenció, la sensibilització i el treball en xarxa.

A continuació, va intervenir Marta Álvarez, Gerent de l’Àrea d’Adiccions, Gènere i Família de FSC, conceptualitzant la violència vicària, aportant el marc teòric de referència i aprofundint les característiques, dinàmiques i conseqüències d’aquesta forma específica de violència de gènere.

En aquest sentit, ha assenyalat que és “una violència secundària a la víctima principal, que és la dona. El maltractador sap que danyar, assassinar els fills/filles, és assegurar-se que la dona no es recuperarà mai. Per tant, és una violència que podríem denominar violència desplaçada , l’objectiu de la qual és realitzar un dany conscient, intencionat i control la manipulació.

Tot seguit, va tenir lloc un intercanvi d’experiències entre professionals de les tres àrees de treball de FSC, que va comptar amb la participació de Sonia Ferrer Barreda, coordinadora de Programes contra l’Explotació Sexual a Castelló; Isabel Benito, directora de l’ESPAI Ariadna, i Pedro Luis Alegre Ruiz, director del Centre Llar Burgos, que van compartir bones pràctiques i aprenentatges des dels àmbits d’intervenció respectius.

La coordinadora de Programes contra l’Explotació Sexual a Castelló va assenyalar que “la violència vicària en contextos de prostitució i tracta ha d’entendre’s com una estratègia instrumental de control que opera indirectament en dirigir dany, coacció o amenaces cap a terceres persones significatives (fills/es, família en origen, xarxes de suport) per condicionar el comportament de la víctima. la cura infantil informal com a garantia econòmica; estratègies loverboy que ancoren afectivament i després monetitzen informació íntima;

Així mateix, va afirmar que “aquesta violència s’agreuja per l’aïllament, la manca de xarxa, la dependència econòmica creada per la pròpia explotació, la situació administrativa irregular, la dimensió transnacional i la por real que les institucions no puguin protegir la dona o la seva família. En aquest context, denunciar no sempre és percebuda com una elecció lliure, sinó com un risc”.

D’altra banda, va mantenir que “a nivell professional, l’acompanyament necessita generar espais de confiança on les dones puguin parlar sense por, coordinar-se amb els recursos especialitzats i respectar els seus temps sense imposar i sense perdre de vista el risc. tracta, també detectem casos on s’utilitzen tercers (vincles íntims d’afectes) per controlar o amenaçar la mare. Això ens porta a pensar que constitueix una forma específica de violència vicària”.

Per la seva banda, la directora de l’Espai Ariadna de FSC, es va referir als casos de violència vicària en aquest servei, mantenint que “un alt índex de les dones i de les filles i fills que hem acompanyat des de l’Espai Ariadna han patit violència vicària, exercida com una forma més de violència de gènere”.

També es va referir a les feines d’acompanyament realitzades des del centre: identificació de la violència vicària; treball sobre els introjectes de gènere que afecten la identitat de les dones, afavorint la recuperació de la seva agència; assessorament jurídic i suport emocional i, a nivell institucional, sensibilització i pedagogia en la coordinació amb els equips de protecció a la infància i l’adolescència, visibilitzant la violència exercida pels agressors”.

Finalment, va incidir en els recursos i les eines professionals: formació específica i contínua en violència de gènere per poder identificar la violència vicària i comprendre les seves dinàmiques; nocions sobre aspectes legals que permetin conèixer les eines disponibles per a la protecció de les dones i les seves filles i fills, així com enfortir espais de sensibilització, supervisió i suport tècnic que garanteixin intervencions segures i coordinades.

Finalment, va intervenir el director del Centre Llar Burgos, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat i el Grup Lagunduz. La seva exposició va tractar sobre la violència vicària, context en què es produeix, així com situacions i formes de violència. També es va referir al terme de violència vicària ia la definició legal.

Entre altres aspectes d’interès, ha explicat que els nens són víctimes directes d’aquesta situació i ha assenyalat que “pateixen dany real i són considerats com a víctimes directes de la violència de gènere des de l’any 2015”, incidint en el “maltractament físic, emocional o letal”, “seqüeles psicològiques duradores” i en què “es pot generar una situació, etc.”.

També va al·ludir a l’impacte psicològic a la mare, a través de “culpa, ansietat i estrès posttraumàtic” i en els fills, generant “trauma, depressió, trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT), impacte en el desenvolupament emocional, dificultats d’aferrament, afecta el desenvolupament d’enllaços segurs, hipervigilància, etc.

La jornada va finalitzar cap a les 10.00 hores, després d’un torn de preguntes i el tancament de la sessió, que va ser dinamitzat per Niní Balagué, professional de l’Àrea d’Adiccions, Gènere i Família de FSC. Amb aquesta iniciativa, FSC reafirma el seu compromís amb la prevenció de la violència de gènere, en el marc del Pla d’Igualtat, i amb l’enfortiment del paper dels equips professionals com a agents clau en la protecció i l’acompanyament de les víctimes.