FSC dóna suport a la iniciativa d’UNAD per adaptar les presons a la realitat i les circumstàncies de les dones preses amb addiccions

La declaració d’UNAD, la Xarxa d’Atenció a les Addiccions, integrada per més de 200 entitats a tot Espanya, entre les quals la Fundació Salut i Comunitat (FSC), s’emmarca en la festivitat del Dia de la Mercè, patrona de les institucions penitenciàries espanyoles, celebrada recentment. Per això, es basa en l’informe “Situació de les persones amb addiccions a les presons espanyoles. Una visió amb perspectiva de gènere”, editat per la pròpia Xarxa d’Atenció a les Addiccions.

La Xarxa d’Atenció a les Addiccions ha demanat una atenció diferenciada per a les dones recluses, ateses les especificitats que presenten per raó de gènere. L’entitat manté que els centres penitenciaris no són el lloc idoni per atendre les necessitats de les persones que tenen problemes d’addiccions i ha subratllat la importància de continuar avançant en l’aplicació de penes i mesures alternatives a l’empresonament i en l’impuls de la justícia restaurativa.

Aquesta necessitat es fa encara més evident en el cas de les dones, atès que l’entorn penitenciari està marcat per una estructura predominantment masculinitzada, que incrementa encara més les situacions de vulnerabilitat, segons assenyala.

Tenint en compte que elles enfronten situacions de més vulnerabilitat que els homes, alhora que presenten un perfil de menor perillositat, des d’UNAD defensen una sèrie de mesures recolzant-se en l’evidència científica reflectida a l’informe “Situació de les persones amb addiccions a les presons espanyoles. Una visió amb perspectiva de gènere”, editat per la pròpia Xarxa d’Atenció.

La Xarxa d’Atenció a les Addiccions es recolza en el document incidint en la necessitat de continuar avançant en la incorporació de l’enfocament de gènere al funcionament de les presons per reduir situacions de vulnerabilitat especial per a les dones privades de llibertat. Especialment, en el cas de dones amb addiccions o dones, víctima de violència de gènere.

D’altra banda, considerant que només el 7% de la població reclusa és dona i la dificultat de crear centres penitenciaris exclusius per a elles, la xarxa apunta a la necessitat d’introduir altres mesures estructurals als centres mixtos que tinguin en compte la realitat de les dones. També incideix en la necessitat de prioritzar el règim obert per a les recluses, de manera que puguin atendre les seves situacions a través dels recursos comunitaris.

Altres reivindicacions més específiques que planteja UNAD passarien per oferir a les preses una formació que tingui més en compte la perspectiva de gènere, intensificar els treballs de cara a la seva inserció laboral, afavorir la preservació dels vincles familiars, especialment amb els fills o filles, i implantar programes d’atenció a les addiccions que tinguin en compte la realitat específica de les dones, pel que fa a les dones.

A més, quan hi hagi antecedents de violència de gènere, insisteixen en la necessitat urgent d’establir protocols de detecció juntament amb un sistema de coordinació real entre institucions. Això permetrà un abordatge integral i especialitzat, amb l’objectiu de preparar les recluses per a la seva reinserció, posant el focus a la protecció.