Estudi sobre la intervenció de la teràpia ocupacional en la rehabilitació de persones amb problemes de consum de drogues psicoactives

A mesura que les persones consumeixen més, es produeixen alteracions en les seves activitats i hàbits a la vida diària, del seu rol i exercici ocupacional, que afecten, en definitiva, la seva qualitat de vida. Els serveis i programes de rehabilitació han d’atendre les problemàtiques degudes al propi consum i al consegüent deteriorament físic, cognitiu i mental, així com a les conseqüències socials i laborals que el consum hi genera. Cal investigar i innovar per aconseguir que la rehabilitació sigui un èxit i que aquestes persones s’integrin plenament a la societat.

Per això, gràcies a Isabel Rubió, en un primer moment estudiant de pràctiques del Màster de Drogodependències de la Universitat de Barcelona (UB) i actualment voluntària del Centre de Dia de Reinserció “La Crisàlide”, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), aquest estudi proposa considerar la teràpia ocupacional com una intervenció complementària que pot ser clau en la millora del deteriorament de la salut física, emocional i cognitiva afectades pel consum. Aquest deteriorament pot influir negativament en la recuperació de la persona que pot haver perdut el projecte de vida, sentir-se rebutjada per la societat, amb dificultats personals que poden dificultar molt la seva reinserció sociolaboral, així com l’estigma generat per la seva condició d’addicta.

S’ha escollit per a l’estudi al Centre de Dia La Crisàlide de FSC, per reunir una sèrie de factors interessants com són els anys d’experiència del centre, l’equip professional que el gestiona amb molt bona formació, una llarga trajectòria professional i molt complementàries, a més del tipus de teràpia ocupacional que es duu a terme. Les tasques del centre s’orienten a treballar sobretot a través de l’hemisferi cerebral dret, atès que està relacionat amb les emocions i la impulsivitat, però també amb la creativitat, temes que es treballen molt al centre. L’espai inclusiu i càlid i la tranquil·litat de l’espai contribueixen a fer que la teràpia ocupacional es desplega amb més esplendor.

Les intervencions de teràpia ocupacional estan enfocades a generar nous rols, exercicis i hàbits en els usuaris/àries, que promouen la rehabilitació de dèficits cognitius relacionats amb funcions executives (memòria, atenció i raonament complex), funció motora (coordinació visomotriu), funció sensitiva (visió, tacte i percepció) i relacions interpersonals (habilitats socials). A través d’una ocupació, es busca la millora de la motivació intrínseca, l’autocontrol de les emocions, així com de gestió de l’estrès i de l’afecte, a través de la confiança i la seguretat que ofereix el centre.

S’adquireixen habilitats socials apropiades, ja que l’entorn grupal de la teràpia ocupacional facilita oportunitats per expressar i compartir emocions i conductes, ajudats pel modelatge que pugui fer la figura de l’equip professional. Tot plegat té per objectiu que aconsegueixin una major percepció de qualitat de vida i la reducció del risc de recaiguda, alhora que es reconstrueix el vincle amb la societat i la funcionalitat de la persona. L’augment de confiança dels usuaris/es en ells mateixos els ajuda a dur a terme canvis positius en la situació que viuen. Tot plegat forma part del procés de canvi, millorant la salut i benestar personal.

Per veure l’evolució de les persones usuàries, s’ha procedit a una avaluació a l’inici del seu tractament al centre, i un retest després de mínim 5 mesos de permanència. Aquesta avaluació es duu a terme després de la realització de l’Inventari de Símptomes prefrontals (ISP), l’Escala d’Habilitats Socials de Goldstein i el Test d’Autoestima de Rosenberg. Amb això, s’avaluen una sèrie d’elements importants en la rehabilitació, com és la millora de les funcions executives, per la implicació en les emocions i els processos cognitius i socials, així com la millora de competències emocionals i de l’autoestima. També, el desenvolupament de competències socials i el seu impacte en les relacions i les habilitats socials.

Finalment, cal assenyalar que, d’acord amb els resultats, s’han observat millores. En totes les persones usuàries hi ha hagut una millora en l’àrea de les funcions executives, especialment en el control de les emocions i en el control comportamental.

Pel que fa a l’àrea de les habilitats socials, hi ha hagut una millora de planificació, i de gestió de l’estrès i de maneig de les emocions. Aquestes dades preliminars animen a continuar avaluant si aquesta tendència es manté en altres usuaris per recomanar la teràpia ocupacional, atesa la seva utilitat en la rehabilitació de persones amb problemes de consum de drogues psicoactives.