“El voluntariat és una manera d’ajudar, de solidaritzar-nos amb les persones que travessen moments difícils o simplement, que necessiten ajuda”

Em dic Christine, fa més de 43 anys que visc a Espanya, i sóc jubilada i voluntària de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) des de l’estiu passat, concretament a  AEDEs – Servei d’Acompanyament en l’Exercici dels Drets Energètics i PMED – Programa de Millora de l’economia domèstica per a famílies en risc d’exclusió .

Acostumo a acudir els dimarts al centre “Gastón Castelló” de l’Ajuntament d’Alacant per donar suport i ajudar tant com pugui a la treballadora social. Aquest centre acull moltes persones de nacionalitat estrangera, algunes parlen el castellà i això pot dificultar els intercanvis, de manera que presto el meu suport. En una ocasió, vaig poder ajudar com a intèrpret en una cita. Participo també en algunes reunions que em proposen. Així mateix, fa un parell de setmana, vaig col·laborar a la trobada Comunitaria 2025.

Realment, no vaig decidir el projecte, em vaig apuntar a una oferta de voluntariat i em van derivar a FSC. En aquest sentit, no crec que sigui molt important l’elecció de la tasca, tret del cas d’ajudes humanitàries que requereixen la presència de personal especialitzat. De fet, fa molts anys, vaig voler entrar a Metges Sense Fronteres i em van dir que donaven prioritat a personal sanitari, cosa que entenc.

Aquest voluntariat és el tercer que faig des que estic jubilada. Vaig estar diversos anys col·laborant amb l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), fent presència a l’hospital, un dia a la setmana, visitant els malalts/es a les sales de tractaments, però es va suspendre arran de la pandèmia i ja no sé ha tornat a reprendre. Ho vaig gaudir aportant distracció, parlant de tot i de res, però sí amb el propòsit d’evadir la ment a aquestes persones, mentre estaven rebent el tractament.

El voluntariat et fa sentir bé. T’ofereix la satisfacció de poder haver ajudat una persona. Vaig descobrir que, tot i realitzar-se en un ambient molt dur i molt trist, em va cridar molt l’atenció la dolçor i la professionalitat dels infermers i infermeres que restaven dolor a l’ambient de la sala. Per això, el voluntariat també us pot aportar alegria i satisfacció d’haver transmès afecte, en el moment en què una persona ho necessitava. He guardat un bon record de tota aquesta etapa a AECC.

Gairebé alhora, compaginava un altre voluntariat a Càritas, vaig estar 4 anys acudint un matí a la setmana i altres dies més, quan era necessari. Va ser una altra classe de voluntariat, res a veure amb el de l’AECC, però amb el mateix propòsit: ajudar les persones.

En el cas del meu voluntariat a FSC, la relació amb les treballadores socials és molt bona, no he tingut cap dificultat a integrar-me, t’ho posen molt fàcil. El voluntariat és per mi una manera d’ajudar, de solidaritzar-nos amb les persones que travessen moments difícils o simplement, que necessiten ajuda, aportant afecte, comprensió, tranquil·litat, dedicant unes hores lliures a fer alguna cosa per ajudar persones en situacions complicades. A FSC, es realitza en bona sintonia i és també enriquidor per a un mateix.

En aquest sentit, saber escoltar, comprendre… pot ser molt valuós per a la persona que el rep i que està en dificultat o que passa moments complicats, però també per a la persona que ho ofereix. Malauradament, sovint no sempre es poden solucionar els problemes, però sí que aportar suport, consells o escolta, i pot ser un bàlsam per portar millor les situacions conflictives.

Avui dia, malauradament, la solidaritat, la comprensió, l’educació… no són gaire presents en la manera de viure de la societat, de manera que el voluntariat podria ser una manera de tornar a un món més sociable, on donar de manera gratuïta i totalment desinteressada, sigui una mostra de suport, amb tots els beneficis que comporta.

Christine Calpena, voluntària de la Fundació Salut i Comunitat.