El projecte “KMK – Kè M’expliKes?” millora la vida de 58 joves amb addiccions i trastorns de salut mental a Barcelona

Durant el passat any, aquest servei, ubicat al barri de Bon Pastor a Barcelona, ​​va atendre 58 joves entre 15 i 26 anys amb algun tipus d’addicció i diagnòstic de trastorn en salut mental o malestar emocional. La intervenció del projecte es basa en l’àmplia experiència en salut mental i addiccions de l’Associació per a la Rehabilitació de les Persones amb Malaltia Mental (AREP) i la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Recentment, el diari El Correo Gallego ha destacat la tasca d’aquest servei, que té com a objectiu millorar la qualitat de vida dels joves i el seu entorn social i comunitari.

El projecte permet la continuïtat de latenció davant la manca de serveis especialitzats dirigits a joves en risc dexclusió social, derivada de problemàtiques en salut mental i/o addiccions. La metodologia utilitzada per aquest es basa en un enfocament flexible, inclusiu i dinàmic, en sinergia amb la comunitat, i inclou la participació de les persones joves i les seves famílies, tal com s’assenyala en aquesta notícia d’El Correo Gallego.

El servei atén joves amb patologia dual i en situació d’alta complexitat amb diversos eixos de vulnerabilitat pel que fa a l’exclusió social: joves en situació administrativa irregular, situacions d’habitatge insegur o situació de carrer; joves amb morbiditat: discapacitat física i/o intel·lectual i patologia dual; joves que pateixen o han patit algun tipus de violència: vicària, institucional, intrafamiliar o de gènere i joves amb desregulació conductual o derivats de justícia complint Mesures Penals Alternatives o tot esperant resolució judicial. KMK també ofereix suport i assessorament a les famílies.

La iniciativa ofereix serveis dorientació, assessorament, programes psicoeducatius i laborals. El servei s’articula des de dues dimensions, la d’intervenció i la participació comunitària, a través de 4 àrees:

• Àrea d’intervenció : acompanyament grupal i psicoteràpia individual.
• Àrea socioeducativa : transmissió de valors i normes socials com a element fonamental en el procés de socialització.
• Àrea ocupacional i formativa : inserció sociolaboral a partir de la creació ditineraris personalitzats dinserció, elaborant un pla competencial personalitzat i promoció de la formació.
• Àrea de promoció de l’autonomia : reflexió sobre aspectes de la vida quotidiana en relació amb la gestió econòmica, responsabilitats domèstiques, habilitats socials i relacionals, temps de lleure i promoció de l’oci autogestionat.

A més d’aquestes àrees bàsiques d’intervenció, s’ha posat un èmfasi especial en l’atenció familiar, proporcionant orientació i assessorament als familiars dels usuaris/es.

Així mateix, l’enllaç social s’enforteix mitjançant la participació ciutadana i la dinamització comunitària. Durant el passat any, es va col·laborar molt activament en accions comunitàries, acompanyant els joves en 43 activitats comunitàries.

D’altra banda, el projecte va col·laborar en la coorganització de 7 activitats comunitàries amb altres serveis del barri, donant resposta a necessitats individuals i col·lectives, promovent participació de joves i de les seves famílies a la comunitat. Cal destacar que la metodologia participativa que genera teixit social forma part de l‟especificitat del projecte.

El rol de “Gestor/a de casos” va tenir un pes fonamental per articular xarxes de suport que s’adaptessin a les necessitats específiques de les persones, i va promoure la coordinació entre serveis (socials, de salut, de salut mental…) i la intervenció personalitzada, amb acompanyament des de la proximitat, així com presència flexible i funcional centrada en les necessitats dels/les joves per a la millora de la seva autonomia, qualitat.

Les intervencions es van desenvolupar amb perspectiva de gènere i interseccional, tenint en compte els diversos eixos de discriminació que afecten les persones joves ateses. En aquest sentit, es va adoptar la perspectiva de gènere en totes les fases.

Pel que fa a la formació de l’equip, durant el 2024 es va ampliar incorporant formació a Masculinitats alternatives. A més, dins de l’oferta d’activitats va estar operatiu el Grup de Dones: espai no mixt setmanal per abordar les temàtiques proposades per les joves.

També es van oferir sessions quinzenals monogràfiques sobre diferents temes des de la perspectiva de gènere, abordant qüestions com els mites de l’amor romàntic, les violències masclistes, els mandats de gènere i les relacions sexe-afectives. El servei també ha tingut en compte la importància que la comunicació interna i externa estigui sensibilitzat en aspectes relacionats amb el gènere.

De la mateixa manera, s’ha incorporat la perspectiva LGTBI+ al projecte mitjançant l’acompanyament de persones joves amb diverses orientacions sexuals i identitats de gènere, amb un abordatge inclusiu de la diversitat i la valoració positiva. S’ha potenciat la participació en activitats on s’aborden els mites i els estereotips al voltant de les diversitats d’orientació sexual i d’identitat de gènere. Així mateix, s’han acompanyat joves a la participació en activitats comunitàries amb perspectiva crítica cap al sistema sexe/gènere heteropatriarcal.

Durant el 2024, a més a més de problemàtiques de salut mental i addiccions, el 32% de joves van presentar diversitat intel·lectual afegida, el 64% dificultats de relació i socialització, el 50% comportaments disruptius i el 37% es van trobar en situació d’habitatge insegur. A més, els participants van procedir d’entorns culturals diferents, amb un 41% de les persones ateses d’orígens culturals diversos: 9% del Marroc, 5% del Perú, 5% d’Ucraïna, 3% del Poble Gitano, 3% de Colòmbia i 2% de cadascun d’aquests orígens: Paraguai, Hon Algèria, Kenya, El Salvador i Mali.

En definitiva, el projecte “KMK – Kè M’expliKes?” va adoptar un enfocament integral dins d’un context grupal que va afavorir la integració social, la formació i la inserció laboral dels joves. En aquest sentit, es van oferir eines per aconseguir l’abstinència de les drogues o la minimització dels efectes del seu consum i potenciar-ne el benestar emocional i la salut mental.

Gràcies al seu enfocament integral, inclusiu i comunitari, el servei no només va recolzar els joves en la superació d’addiccions i dificultats de salut mental, sinó que també va permetre enfortir la seva autonomia, benestar i qualitat de vida, consolidant-se com a referent d’intervenció comunitària.