Dinàmica amb gran acollida al Pis Terapèutic “Teodor Llorente” de la Fundació Salut i Comunitat per combatre l’estigma

Cada 26 de juny, es commemora el Dia Internacional de la Lluita contra l’ús indegut i el tràfic il·lícit de drogues, i al seu torn, se celebra el Dia contra la Criminalització de les Persones que Utilitzen Drogues, sota el lema “Support. Don’t punish” (Secunda. No castiguis). En aquest context, el Pis Terapèutic “Teodor Llorente” de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona va dur a terme aquest més de juny, una dinàmica per abordar l’estigma que enfronten les persones que conviuen amb una drogodependència. Va ser un espai emotiu on van emergir emocions som la ràbia, la tristesa, la frustració, en un ambient d’escolta, respecte, companyerisme i suport entre totes les persones participants.

L’activitat va començar amb una introducció del concepte d’estigma. Aquesta paraula provinent del grec, es referia originalment a les marques físiques imposades als qui infringien la llei, servint així com a càstig social que els identificava per a tota la vida. Encara que avui dia l’estigma no és una marca visible, persisteix, generant actituds discriminatòries cap a les persones socialment assenyalades.

L’impacte de l’estigma

Una vegada definit el concepte, es van explorar les diverses àrees afectades per l’estigmatització. Aquestes fan referència als àmbits:

– Públic: el qual inclou aspectes com els mitjans de comunicació, les relacions socials (amistats, famílies, feina…).

– Institucional: el qual es refereix a “regles, lleis i procediments polítics de les entitats públiques i privades en posicions de poder que restringeixen els drets i les oportunitats de les persones estigmatitzades” (FCD, 2021, pàg. 21)[1].

També es va abordar l’autoestigma, que es refereix a les pròpies creences associades als prejudicis i estereotips sobre les persones que usen drogues o tenen una addicció. Té un impacte directe en la disminució de l’autoestima i el sentiment d’autoeficàcia, incrementant sentiments com la culpabilitat.

Tot això, interfereix negativament en l’àmbit social, psicològic i físic dels qui l’experimenten, dificultant la cerca d’ajuda i l’adherència al tractament. Entre les conseqüències es troben la segregació, l’exclusió social, l’augment de la desocupació, les desigualtats socials, així com la vergonya, l’ansietat, l’autoretret o la culpabilitat ja esmentada.

De la teoria a l’experiència personal

Després de la part teòrica, la dinàmica va passar a transformar-se en un espai molt més vivencial. Cada participant va tenir la oportunitat de reflexionar sobre una situació estigmatitzant viscuda i, de manera voluntària, compartir-la amb la resta del grup. Les persones van poder així expressar com s’havien sentit i, també, quina resposta els hagués agradat donar en aquest moment.

Va ser un espai emotiu, amb gran acollida, on van emergir emocions com la ràbia, la tristesa, la frustració, però al mateix temps, també van poder aflorar un ambient d’escolta, respecte, companyerisme i suport entre totes les persones participants.

Recursos de suport: l’Observatori Alerta Estigma

Per a finalitzar, es va donar la informació de l’existència i la missió de l’Observatori Alerta Estigma. Aquest és un recurs inaugurat al 2020 per la Federació Catalana de Drogodependències, juntament amb la Subdirecció general de Drogodependències de la Generalitat de Cataluña, que permet que qualsevol persona que hagi experimentat o presenciat situacions d’estigmatització relacionades amb les drogodependències, pugui denunciar expressions o conductes discriminatòries. D’aquesta manera, es potencia la sensibilització i la formació per reduir l’estigma i garantir una atenció a les persones que protegeixin els drets.

---

[1] Federació Catalana de Drogodependències (FCD). 2021. Formació Estigma. Estereotips i els prejudicis, punt de partida de la discriminació. Sub-direcció General de Drogodependències. Agència de Salut Pública de Cataluña.