Dia Internacional de l’Orgull LGBT al CAS Brians: un pas important per seguir amb la lluita al difícil entorn penitenciari

Com cada 28 de juny, se celebra el Dia Internacional de l’Orgull LGBT, una data en què el col·lectiu LGTBIQ+ intenta visibilitzar aquelles identitats de gènere que al llarg de la història han estat oprimides, i que té com a reclam la igualtat i el respecte per part de la resta de la societat.

Han passat 54 anys des dels disturbis de Stonewell, data que marca els esdeveniments que van succeir a Nova York el 28 de juny del 1969 i que suposen un abans i un després a l’inici de la lluita moderna pels drets del col·lectiu. Tot i així, sembla que, en bona part dels centres penitenciaris, aquest col·lectiu continua sent invisible, repudiat i estigmatitzat.

És cert que per part del sistema penitenciari i de les persones que hi treballen, s’ofereix una ajuda i un suport molt important per a aquestes persones, cosa que els brinda l’oportunitat de sentir-se acceptades, incloses i defensades davant d’agressions físiques i verbals derivades de orientació sexual.

Segons ens traslladen des del Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) a Drogodependències del Centre Penitenciari de Brians 1, servei gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona, ​​finançat pel Servei Català de Salut (CatSalut), “ tenint en compte la necessitat de continuar lluitant per la igualtat i el respecte cap al col·lectiu LGTBIQ+ en aquest entorn, va sorgir una col·laboració entre el centre d’atenció a les drogodependències (CAS), al centre penitenciari Brians 1, on es troben també els referents de gènere, el personal de seguretat i les associacions ACATHI i Creació Positiva”.

A allò que afegeixen “amb la coordinació de totes les persones implicades, vam aconseguir fer realitat una trobada que s’havia proposat amb els usuaris del CAS Brians del col·lectiu LGTBI. Es va organitzar una jornada festiva i de celebració per a aquestes persones LGTBI, comunament coneguda com a pride”.

Al que afegeixen “van ser diverses setmanes de preparació i organització entre tots i totes que van donar com a resultat un dia que molts usuaris/àries defineixen com a inoblidable. La jornada va brillar a celebrar la diversitat d’aquestes persones, proporcionant-los un espai segur i de confiança on poder expressar-se lliurement, sense por, ballant, rient, posant i normalitzant”.

“Per mi va ser com NO estar dins de la presó” va ser una de les frases que més els va enorgullir després d’aquesta jornada, a més de l’agraïment sincer i comú que van mostrar i que, avui dia, encara segueixen fent.

En el primer aniversari d’aquell dia de 1969, l’esperit de la concentració va ser “Hem de sortir a l’espai públic i deixar de sentir vergonya, altrament la gent ens tractarà com a bestioles estranyes. Aquesta marxa és una afirmació i declaració del nostre nou orgull» i mig segle després, segons ens traslladen des del CAS Brians, “aquest passat 28 de juny vam fer un pas important per seguir amb aquesta lluita en el difícil entorn penitenciari del que ens orgullim” .