Consum de drogues en les dones i violència de gènere

El programa “Solidaris” de Catalunya Ràdio ha emès un episodi dedicat a la problemàtica del consum de substàncies per part de les dones, en què han intervingut algunes companyes de la Fundació Salut i Comunitat (FSC). S’hi va tractar de donar resposta a les qüestions següents: què hi ha darrere d’aquests consums?, quines dificultats enfronten les dones al circuit d’abordatge de les drogodependències? i per què i com incorporar la perspectiva de gènere als tractaments?

A partir de la història narrada en primera persona per Laura Castells, companya dels projectes Noctámbul@si Malva de FSC, enfocada a la seva perspectiva experiencial i professional, es va analitzar un element clau quan s’aborda el consum problemàtic de drogues en dones: la violència. L’enregistrament es va realitzar a la Comunitat Terapèutica “Riera Major” de la Fundació Salut i Comunitat.

«Som al lloc on, sobre el paper, fa 8 anys vaig venir per primera vegada per tractar el meu consum d’alcohol i, en realitat, som al lloc on va començar tot un procés per identificar i col·locar que el que havia viscut, i seguia vivint, era una situació de violència sexual per part d’un familiar», expressava Laura Castells.

Així mateix, també va ser rellevant la dimensió col·lectiva del testimoniatge i la seva visibilització. Això és, els elements comuns que –per la seva condició estructural– van permetre resignificar el consum més enllà de la seva dimensió clínica, com a estratègia per fer front a les violències viscudes.

Així s’explica a la xerrada que mantenen les professionals de diferents recursos (Laura Arjona i Laia Solà de la Comunitat Terapèutica “Riera Major”), Dolors Comasòlivas (d’un Pis Terapèutic de FSC) i Gisela Hansen en la qual, a més de visibilitzar aquests llocs comuns, vinculats a la desigualtat de gènere que defineixen les experiències islat-es concreten, també, algunes propostes en clau de gènere per subvertir l’androcentrisme en el disseny i la implementació dels programes d’atenció.

Uns programes que, per les seves característiques, dificulten l’accés i el manteniment de les dones a la majoria. A més, al programa de ràdio, també van participar tres usuàries que resideixen actualment a la comunitat, oferint el seu particular testimoni.

D’altra banda, durant el programa, es va evidenciar el perquè les dones arribem més tard, més soles i tenim menys “èxit” en els tractaments, la qual cosa té a veure amb qüestions de gènere, com ho testimonia també el darrer testimoni que s’ofereix al programa. Aquest és un exemple del procés històric d’invisibilització del consum femení.

Sens dubte, tal com va quedar palès en aquest programa de ràdio, es tracta d’una realitat que hem trigat molt a conèixer i que ens obliga a desenvolupar formes d’atenció/programes que puguin donar resposta, tenint en compte els motius d’inici (estreta relació entre violències patides i consum problemàtic), passant pels patrons de consum (en solitud, substàncies no disruptives, funcionalitat), d ser per a altres i en la cura als altres, la culpa, el doble estigma -com a consumidores i com a dones consumidores-, etc.).