Ampliant fronteres… Noves mirades

Els pisos terapèutics de la Fundació Salut i Comunitat, ubicats a la ciutat de Barcelona, es contemplen com un instrument d’ajuda per tal d’afavorir el procés d’autonomia de les persones que, en la majoria, havent realitzat un tractament previ a la comunitat terapèutica, es trobin en la fase, sovint tan complexa, de la seva reinserció.

Aquest recurs permet oferir suport i orientació global en diferents àmbits: laboral, formació, temps lliure, gestió econòmica, xarxa social, millora en la relació familiar…, ajudant en el control i organització de la vida quotidiana.

En els últims temps s’ha vist incrementada la demanda d’ingressos per part de les dones. De fet, l’any 2012 ha estat l’any, si mirem des dels seus orígens l’any 1998, en què s’ha atès més població femenina (en algun moment de l’any el 50%).

Aquesta realitat ens ha fet veure, des de l’equip terapèutic, la necessitat de poder realitzar grups més adequats i específics a la situació que estem vivint en aquests moments, tot i que prenem sempre com a pilar bàsic l’addicció.

Durant aquest any hem anat observant i analitzant les diferències en les dinàmiques de les dones respecte els homes.

En línies generals podríem dir que, tot i realitzar molt bones aportacions en els grups, a l’hora de parlar de determinats temes personals en espais grupals, de vegades les dones presenten més dificultats. Des de l’equip dels  pisos terapèutics oferirem a partir d’ara un espai entre iguals per facilitar que puguin obrir-se i aprofundir en determinades qüestions: preocupacions sobre el pas del temps en el seu físic, com establir línies de respecte amb una parella, la sexualitat en circumstàncies de no consum o com prevenir i evitar la dependència emocional. Aquestes són algunes de les qüestions que es posen sobre la taula de manera diferencial.

Aquestes i altres raons són les que han fet que es plantegés, ja d’una manera ferma, la possibilitat de realitzar grups per separat. La millor manera de començar va ser realitzant, durant els mesos de juliol i agost, grups de sexualitat (demanda originàriament feta pels usuaris i usuàries), sumant la necessitat observada per part de l’equip terapèutic d’incloure aquest tema dins del procés terapèutic.

La reflexió en grup sobre la sexualitat també representa una forma de treballar l’addicció indirectament, és a dir, entrant per una altra porta. En les sessions realitzades, més que del seu historial de consum i del seu rol com a persona addicta, es parteix de la descripció de la sexualitat pròpia actual, de quins temes i dubtes té el grup. Amb això obtenim unes pinzellades sobre la forma en què es relacionen amb sí mateixes i amb els demés.

Durant aquestes sessions es van obrir temes com la importància del llenguatge i el respecte; l’ampliació del concepte “sexe” al concepte “sexualitat”; les formes de buscar afecte, la importància de la imatge física, el donar i rebre en una parella; la sexualitat després dels 50… Hi van haver idees centrals que van vertebrar el treball, com el respecte i el reconeixement dels diferents sexes, el mirall que em retorna l’altre o del que l’altre em dóna, perdre la por de parlar de determinats temes… i sobretot com establir noves relacions sense el consum.

La metodologia establerta va consistir en obrir una roda de presentacions i preguntes i a partir d’aquí aportar informació i dinàmiques al voltant dels temes d’interès.

En general, sessions dinàmiques que recolzen la conveniència de crear grups de treball per separat i la possibilitat de seguir investigant el camp de la sexualitat en drogodependències i de les especificitats de les necessitats de les dones en concret.

Així doncs, sorgeix la idea d’obrir un espai per separat, on tant els homes com les dones puguin expressar els aspectes que consideren rellevants dins del seu procés de reinserció que tinguin una relació directa amb el gènere.