Acompanyant famílies davant la pobresa energètica des del Projecte AEDES

Enrique Martínez Gutiérrez comparteix la seva experiència com a tècnic d’inserció sociolaboral al Projecte AEDES – Servei d’Acompanyament a l’Exercici dels Drets Energètics de la Fundació Salut i Comunitat, on acompanya famílies afectades per la pobresa energètica. Des dels seus inicis com a escolta i voluntari a diferents entitats, ha enfocat la seva carrera en la integració social, i ara ajuda les famílies a recuperar el control dels seus recursos ia afrontar l’exclusió social amb autonomia i esperança. El Projecte AEDES està finançat amb subvencions a càrrec de l’assignació tributària del 0,7% de l’IRPF, a l’àmbit de la Regió de Múrcia. 

– Per començar, ens pots explicar una mica sobre tu i la teva trajectòria professional?

És clar, m’he incorporat a la Fundació Salut i Comunitat com a tècnic d’inserció sociolaboral a la Regió de Múrcia. Prèviament, he estat gairebé dos anys en una associació per a persones a l’espectre autista.

Tot aquest camí va començar quan vaig acabar el Batxillerat i vaig decidir estudiar el Grau Superior d’Integració Social. Des del primer dia, em va entusiasmar pensar en la idea d’enfocar la meva vida professional a integrar i acompanyar els altres, un compromís que he mantingut des de la meva infància, ja que sóc escolta des de fa 13 anys, i des que en tinc 11 he fet diferents voluntariats cada any. Això m’ha fet prendre una perspectiva i consciència social al llarg de la meva infància i adolescència que avui dia és la que crec que m’ha motivat a arribar fins aquí.

– Com han estat els teus primers mesos de treball a la Fundació Salut i Comunitat?

La meva experiència durant aquests primers mesos està sent molt gratificant, recordo que el primer dia vaig entrar molt il·lusionat, amb molta expectació per saber amb què m’anava a trobar i com seria aquesta nova etapa. Em va fascinar l’ambient que hi havia entre els companys/es, cosa que per a mi és una part fonamental, ja que crec que es veu reflectit a la feina que fa una persona quan se sent còmoda al lloc on es troba.

– En incorporar-te al projecte AEDES, com va ser per a tu adaptar-te a una àrea tan diferent de la teva experiència prèvia?

Al principi, el projecte AEDES em va semblar un gran canvi respecte al que feia, ja que l’atenció a persones amb autisme és completament diferent. Tot i així, la idea de sortir de la meva zona de confort em generava molta curiositat, vaig anar aprenent i informant-me més a fons sobre la pobresa energètica i ha resultat ser un factor determinant en la meva comprensió de l’exclusió social. He descobert que la precarietat energètica no és només un problema de factures, sinó una barrera que condiciona la salut i la dignitat de les famílies, cosa que ha donat un sentit molt més profund a la meva feina en el dia a dia.

– Què és el que més t’ha sorprès o interessat aquests primers mesos?

Donar-me compte de com està de invisibilitzada la problemàtica en la nostra societat. Sincerament, jo mateix tenia molt poca informació sobre l´abast d´aquesta situació abans d´entrar a formar part d´aquest projecte. En ser aquí i veure la realitat de prop, t’adones que moltes famílies pateixen això en silenci. Per això, crec fermament que tenim per endavant una tasca molt important de difusió i conscienciació; és fonamental que les persones sàpiguen que això és molt més comú del que pensem i que pot estar passant a la casa del costat sense que ens adonem.

D’altra banda, el que m’ha semblat més interessant és la metodologia i la qualitat amb què es treballa aquesta situació des del projecte AEDES. M’ha impressionat veure com s’aplica un enfocament integral que no es queda a la superfície. No ens limitem a fer una solució puntual o temporal per sortir del pas, sinó que l’objectiu real és l’acompanyament a llarg termini.

El que busquem és empoderar les famílies, donant-los eines pràctiques i una formació adequada perquè elles mateixes recuperin el control. Sens dubte, veure com passen de la incertesa a poder gestionar els seus propis recursos de manera autònoma és la part més enriquidora de tot aquest procés.

– Quins han estat els teus reptes i aprenentatges més grans durant aquest temps?

El primer que em ve al capdavant quan penso en els principals reptes i aprenentatges que m’han sorgit, són les factures i tot allò relacionat amb el sector energètic. Mai no havia hagut d’analitzar una factura ja que als meus 23 anys encara no he tingut la sort de poder-me independitzar, així que això era una cosa que jo sentia que m’enxampava molt lluny. Vaig entendre que això és una part fonamental del projecte i vaig posar tot el meu esforç a conèixer-les i entendre-les perquè la feina que per part meva pogués oferir als participants del projecte fora de la major qualitat possible.

Si hagués de destacar els meus aprenentatges més grans diria tot el que estic aprenent dels meus companys/es, la manera de treballar, sempre pensant en les persones, i intentant donar el millor perquè les diferents persones que passen per la fundació sentin que de veritat tenen una oportunitat de tirar endavant, sense conformar-se amb solucions superficials i posant tot l’esforç i el cor perquè recuperin.

– Per últim, com valoraries la teva incorporació a l’equip professional del projecte?

La meva incorporació a l’equip ha estat molt positiva, han estat molt acollidors amb mi i n’estic molt agraït. En tot moment han estat pendents per si necessitava alguna cosa, explicant-me els dubtes que m’anaven sorgint i fent-me sentir com un més des del primer minut. És un veritable plaer treballar en un entorn amb tanta qualitat humana, on la companyonia es nota en cada detall del dia a dia.

Saber que compto amb el suport dels meus companys/es m’ha donat molta seguretat a l’hora de treballar i anar assumint noves responsabilitats amb confiança. Sentir-se tan abrigallat des del principi marca la diferència i em motiva molt per seguir aportant al projecte. Només em queda agrair-los de cor per la bona acollida que he rebut per part seva.