J.M.C., de 57 anys, exusuari de la Comunitat Terapèutica «Can Coll», gestionada i dirigida per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha volgut compartir en aquesta entrevista la seva experiència en aquesta comunitat durant 6 mesos per recuperar-se de la seva addicció a les drogues. Aquest servei d’assistència professional té com a objectiu la deshabituació, tractament i reinserció de persones amb dependència a l’alcohol, cocaïna ia nous patrons de consum (drogues de síntesi, etc.), mitjançant un programa d’activitats terapèutiques i ocupacionals. La major part de les places estan parcialment becades pel Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya.
– En quin moment de la teva vida vas decidir ingressar a la comunitat terapèutica i per què?
Va ser en un moment en què em trobava absolutament perdut, destrossat, sol i sense ganes de viure. Tota la meva vida m’he dedicat a la seguretat privada.
Llavors, des del Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS), a què acudia regularment, em van plantejar què podien significar per a mi sis mesos de la meva vida i això em va fer pensar.
– Coneixies les comunitats terapèutiques abans d’entrar a «Can Coll», en relació al seu funcionament, finalitat … etc.?
No, no tenia informació sobre aquest tipus de servei. Des del CAS portaven temps oferint-me aquest recurs, però jo no els escoltava. Fora d’aquest context, mai havia sentit parlar d’elles ni tenia cap informació prèvia sobre l’addicció i el que significa i comporta.
– Què ha significat per a tu el pas per aquesta comunitat terapèutica?
A «Can Coll» m’han donat totes les eines per poder polir aquesta persona que sóc ara. Estic molt satisfet. Vaig trobar molt més del que esperava.
– Com ha canviat la teva vida després de passar per «Can Coll»?
En l’àmbit familiar, a poc a poc vaig recuperant la confiança dels meus. Econòmicament, estic content; ja no necessito el mateix que en el passat, així que no em falta res. Ara, el temps lliure ho va ocupar amb passejos, lectura … porto una vida més tranquil·la. La meva vida ha canviat totalment. Ara sento que sóc una persona nova.
– Sabem que t’agrada molt la cuina. Si haguessis de comparar la teva vida amb un menú, ¿quin menú seria?
Com a entrant, seria un plat d’escopinyes i patates perquè recordo que de petit m’agradaven molt i a l’pensar-hi, torno a la meva infància.
Com a primer plat, la meva vida seria una mariscada perquè sempre he viscut en gran, amb luxes i despeses innecessàries.
El segon plat seria pollastre de el dia anterior, menjat fred. Abans d’arribar a la comunitat terapèutica, la meva vida era així: o no menjava o menjava les sobres que quedaven. No gaudia amb res.
Les postres seria un púding. Aquestes postres és molt simbòlic per a mi, ja que a «Can Coll» em van oferir la possibilitat de fer unes postres. Amb aquest púding, em vaig adonar que, en la vida, normalment he fet les coses a la meva manera, disfressant el resultat si calia. Així vaig aprendre que ja és hora de recuperar-se i de viure d’una altra manera.
– Quin diries que ha estat el millor moment de la teva estada en comunitat terapèutica?
El millor dia per a mi, que va representar un abans i un després, va ser un dia que vaig estar en cuina i vaig fer un salmorejo. Mai abans ho havia fet, sense consum previ de drogues. Aquest dia vaig descobrir que era viu. Em va sortir bo i això em va fer sentir orgullós, feliç, la qual cosa va ser una sensació nova per a mi.
Estic molt agraït per la tasca realitzada per l’equip de professionals de l’servei, tant que vull dedicar-los una poesia que he escrit. La podríeu publicar?
– És clar que sí.
La poesia és aquesta:
RENÉIXER
A una gran masia he arribat
on hi ha un gran equip
«Can Coll» es diu
La masia no. L’equip.
Amb el cor encongit
Amb les llàgrimes a flor de plor
Amb el meu cos destrossat
Em vaig lliurar a vosaltres
per poder reparar-lo.
Dies d’ombra i llum
Llum de present
Ombres de el passat
Records i plor.
Llàgrimes d’alegria
Llum de el nou dia
D’aquest futur
que m’arribarà.
Gent que va i ve
Gent que no suporta
Gent que no entén
Gent que no es comporta.
De Manteniment a Cuina
Passant pels despatxos
Tot és medicina mental,
de la bona.
Dies de gènere
de prevenció
De gimnàstica, passejos i teràpies.
El més esperat,
el dimarts de devolució.
molt terapèutics
Però del meu nom
ni menció.
Abans de res, vull agrair l'oportunitat de participar com a voluntària als Pisos d'acollida per…
Marie Laure Rodríguez Quiroga és musicoterapeuta, treballadora social, i investigadora especialitzada en violència masclista i…
Les persones usuàries dels Habitatges amb Serveis per a Gent Gran de l'Ajuntament de Barcelona,…
El Projecte Malva de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha fet pública la seva…
La nostra companya Sandra Tatay, directora del Servei d'Inserció Sociolaboral de la Fundació Salut i…
La psicòloga equatoriana Karina T. Proaño, especialitzada en l'àmbit de les addiccions, i actualment estudiant…